EL TEMPS DE SARA - Lucía Arenas

Sara una xiqueta que acaba de cumplir 16 anys, una nit se’n va amb les seues amigues de sopar per a celebrar el seu aniversari. Allí coneixeran a tres xics, i un d’ells, Àlex, es convertirá en un gran amor per a ella. Tot pareix que li vaja perfecte, fins que un dia el seu pare li confessa un secret de la seua família, li parla d’un gen que tenen de més molt especial, aquest gen el que provoca a partir dels 16 anys es que el trasllada anys enrrere. El gen de Sara és molt fort i la trasllada des de l’any 2012 fins a l’any 1527. Al principi aquests viatges només duren hores, però poc a poc el temps s’allarga fins que se’n vaja per sempre a la Gandia de l’any 1527. A Sara li costa molt ocultar aquest secret, ja que sempre té que contar mentides a la seva mare, a les seues amigues o a Àlex diguen on es trobava. Al final decideix contar-ho, va fer falta que la vejeren desapareixer només deixant la seva roba per a que no hi hagueren més dubtes.
A Sara l’única cosa bona que li provoquen aquests viatges són que per fi coneix a la seva àvia, mare del seu pare, ja que ella va desapareixer molt abans de que nasquera Sara per a quedar-se per sempre a l’any 1527.
Aquest novel•la escrita per Lucía Arenas Pastor de Benignànim, m’ha agradat molt. Una amiga meua me l’ha va recomanar i em digué que segur m’agradava moltíssim, i de fet no s’ha enganyat. Recomane a tots que si tingueu ocasió que llegiu aquest llibre. És molt entretingut i no es fa gens pesat.

Els temps de Sara

Els temps de Sara, es una novel•la en la qual, com bé diu el títol, la protagonista es Sara. És una xiqueta de 16 anys, que s’enamora d’un socorrista de la platja de Gandia, on ocorre tota la novel•la. Sara i Alex, el socorrista, des d’aquella nit que Sara va eixir a sopar amb dues amigues, va sorgir l’amor entre aquests, així eren els temps de Sara. Un temps meravellos, enamorada i amb un xic el qual la feia feliç. Però tot no podia ser tant bonic, i un dia després el seu pare li desvela un secret, el qual li afectava directament a Sara. Sara no sap com dur aquest tema en secret, ja que li resulta molt dificil conviure amb aquest sense que ningú del seu voltant hi sapiera, però al fi decideix contar-ho tot, contar-ho suposava dubtes però vore-la desàpareixer deixant la roba caure va ser molt efectiu.
Després deixa confessió, Sara pot dur una vida normal, fins que....

No vos desvele el final, ja que m’ha paregut un llibre bo per a llegir i vos el recomane per a que desveleu eixe secret.

Mirall trencat (part segona)

El començament d'aquest relat, encara que una mica confús, era molt interessant i donava peu a seguir llegint pels temes que tractava. Era un llibre que prometia i a mi em va engantxar molt.

Desgraciadament, la segona part del mateix m'ha decepcionat bastant. Poc a poc anava adonant-me de que el que em contava la història no em despertava gens la curiositat i la majoria de les pàgines se me feien molt avorrides degut, en gran mesura, a les denses i inacabables descripcions de les que fa ús Rodoreda. Aquest és un aspecte que odie de molts escriptors i que, almenys a mi, em dificulten la lectura i fan que perda el fil de la història.

No obstant això, una de les coses que més m'ha agradat del llibre és la quantitat de símbols que conté. El més clar i important és el de la torre on viu la familia, que representa el pas del temps i la decadència de la família (ja que és ací on succeïxen la majoria dels fets trascendent per a la història). Altres símbols significatius són, per exemple, el jardi (que representa la joventut), el llorer on es suïcida Maria (representa la mort) o la rata (que simbolitza la fi de tot).

Aquesta idea de incloure símbols "ocults" al llarg de la narració pense que és la millor característica del llibre, ja que trobe molt interessant això de reflexionar sobre el missatge que ens vol transmetre l'autora en cadascun dels objectes que hi apareixen.

Llevat del que he dit sobre la simbologia, es tracta d'un llibre que en línies generals no m'ha convençut. En poques paraules podria dir que estava desitjant acabar-me'l perquè la lectura se'm va fer molt llarga i avorrida.

Ultratge

Ultratge és un llibre escrit per Joan Olivares que consta de 16 histories molt curtes que tracten temes diferents, però totes estan ambientades en temps de postguerra i reflecteixen les situacions difícils que en aquella època regnaven. La història que més m'ha agradat és "Mimi" on l'autor conta una experiència personal i comença un dia que compra dues cartes que tracten d'una parella d'enamorats. L'autor aconsegueix sentir la història tant a prop que es sent com el protagonista però finalment s'endú una gran decepció amb el veritable protagonista de les cartes. El símbol de l'àguila imperial en la bandera també apareix en algunes de les histories i sempre m'ha cridat l'atenció que un animal que pot volar tan lliurement puga representar la bandera espanyola durant una època en la que careixia la llibertat.  L'última història rep el nom del llibre i parla del que és l'escola en temps de Franco, de quan comença la democràcia i acaba quan deixen de costat l'himne, guarden la bandera i un xiquet de l'escola acaba torcant-se el cul amb ella.

Pell de Pruna- Joan Olivares

Silveri, el protagonista del llibre, es un xic jove que després d'aprovar unes oposicions el destinen a un institut de secundaria. Ja en l'institut te moltes aventures amoroses tant amb alumnes com en professores, a més ens conta la seua primera relació sexual.

Poc a poc s'enamora de la professora de religió i de seguida es posen a viure junts, detallant-nos cadascuna de les seves aventures.

Aquest llibre m'ha resultat molt fàcil de llegir, per que utilitza un llenguatge col·loquial, molt vulgar, i a més m'ha sigut molt entretingut.

Realment es la meua primera novel·la eròtica, i m'ha paregut interessant i divertida. Tenia ganes de llegir-ne alguna i al final m'he decidit amb aquesta, a part de per que me l'havien recomanat, també per que l'autor es el nostre professor de matemàtiques Joan Olivares.

El que no m'acaba d'agradar es que tracta a la dona com a una persona sense sentiments, i com un joguet, sols per al que li interessa. Per tenir sexe quan com i on ell vol. I això deixa en evidència a totes les dones en general.
El recomane a tot aquell que sigui novençà amb les novel·les eròtiques, ja que li agradarà llegir-la, i a tothom, a partir dels 16 anys.

Es llig molt de pressa així es que no crec que ningú tingui ningun problema en entendre’l, a més com he dit abans utilitza un llenguatge molt col·loquial, “d’anar per casa” que es diu.

Aloma

Per a començar amb aquest post, cal dir que aquest llibre va guanyar el premi Joan Crexells al 1937, un any després de que la novel•la fora escrita per Mercè Rodoreda. El tema central del llibre és l’amor entre un home i una noia de edats molt diferents. Aloma és una xica que viu a Barcelona amb el seu germà, la dona del seu germà i el fill dels dos últims. La historia ocorre als anys de guerra. Cal destacar que la historia de la enfermetat també juga un gran paper en l’exit de la novel•la, almenys per a mi. La novel·la ens farà veure que en l'amor no hi ha edats, i valors com el de la responsabilitat, ja que a la nostra protagonista li succeirà una cosa que no desvelaré.
Opine que es un llibre interessant i no m’ha resultat una lectura difícil, ja que el llenguatge no es complicat. Per això el recomane a tots aquells que els agraden les histories d’amor i les lectures "rapides".

L'ESTREP- JOAN OLIVARES

M’he llegit l’Estrep de Joan Olivares, es el segon llibre que em llig d’aquest autor i encara m’ha agradat més que el primer. Aquesta novel·la conta una història situada als anys 1935 i 1936 a un poble de València anomenat Alots. Aquest era un poble tranquil amb les seues mogudes habituals com tots el pobles però un assassinat crearà molta rivalitat entre el Partit de Dalt i el Partit de Baix, aquests son d’idees polítiques oposades i l’assassinat els posarà mes enfrontats que mai.

Com a personatge protagonista caldria destacar a Ramon, l’enginyer que arriba al poble sense tindre idea alguna de les coses d’aquest i acaba implicat com el que més per descobrir-ho tot.

Ha captat la meva atenció Batiste, aquest personatge te molta importància a l’historia però no ha sigut açò el que ma dut a parlar d’ell sinó que recorde perfectament que no fa molt de temps Olivares ens va parlar a classe del seu iaio i ens va contar que havia estat treballant a Nova York i unes poques coses més, he arribat a la conclusió que Olivares s’ha treballat molt aquest personatge i que li ha posat tota la seua estima aconseguint un personatge molt semblant al seu iaio i jo diria que amb la mateixa personalitat.

Quan vaig llegir el títol del llibre, sincerament, no sabia de que podia anar l’historia i mentre mel llegia tampoc li trobava cap tipus de relació, perquè se m’hagueren vingut mil títols al cap abans que aquest, però aquest títol es molt especial i va més relacionat amb l’historia del que pareix.

M’agradaria recomanar aquest llibre als meus companys, perquè per a mi es el millor llibre que he llegit per a valencià aquest any. Es un llibre en el qual no es perd la emoció i fins a la fi del llibre no se sap qui ha sigut l’assassí. 

Assassinat adormit-Agatha Christie.

Aquest llibre conta la intrigant història de la senyoreta Gwenda Reed, una dona recent casada am Giles. Aquesta viatjarà a Anglaterra on buscarà casa per als dos. Allí troba una casa que de seguida i resulta acollidora, Hillside, però quan es fica a viure allí comença a tindre sensacions extranyes i alguna espècie de visions o records li venen al cap, records sobre un assasinat en aquella casa. Poc a poc amb l'ajuda del seu marit i de Miss Marple conseguiran esbrinar el gran misteri que s'amaga darrere aquesta història.


Aquest llibre m'ha impactat, ja que Agatha Christie, com en tots els seus llibres, consegueix que t'engaxes i no pugues deixar el llibre fins al final ja que manté el suspens durant tota l'obra fins a deixarte un final amb un desenllaç inseperat.

El que més m'ha agradat d'assassinat adormit es que no es fa pesat, ja que la narració es fresca i àgil però et descriu els personatges a la perfecció.

Assassinat adormit es pot relacionar en moltes novel·les, ja que la estructura de les novel·les de misteri no resulta molt canviant, però a pesar d'això sempre son sorprenents. També pots vore la pel·licula, basada en aquest llibre.

Recomane aquest llibre a tots els amants del misteri ja que no els defraudarà com no ha fet mai aquesta autora, i vos assegure que no vos deixarà indiferent.

LA LLIBERTAT EN FLAMES 

La llibertat en flames narra una historia que transcorre a La Vall Menuda, la qual està formada per El bosc Verd, que separa dos pobles totalment diferents un del altre: Somancí i Noseón. L’alcalde de Somancí, per tal de poder fer noves construccions, decideix destruir el bosc i així tenir més terreny. Encara que, els animals del Bosc Verd, dirigits per Lynx l’Aventurer i amb l’ajuda de Marieta Floreta i Josep el Mut, faran tot el possible per a evitar que aquest fet ocorrega.

Des de un principi pot parèixer una historia per a xiquets, però a mesura que va llegint t’adones del missatge que  vol transmetre l’autor i per tant, podriem dir que  esta dirigit per a joves i inclús per als adults.

  

A través d’una gran quantitat de descripcions, Josep Penadés ens endinsa en una historia amb molta imaginació, on personifica els animals per a donar-li vida a la seua novel·la.

Encara que, de vegades aquestes descripcions resulten pesades,  però en quant comença l’historia principal no pots deixar de llegir i inclús se te fa curt!. 

L’autor d’una forma amena i divertida ha aconseguit que el lector es pare a pensar i reflexione sobre la importància de la natura, fet que m’ha agradat molt d’aquest llibre.

A més, el fet d’estar escrit per el nostre tutor, m’ha motivat encara més a llegir-me’l.

Finalment, el recomanaria a totes aquelles persones amants dels animals i de la fauna en general ja que no els deixara indiferent.

L'escola secreta -Mariano Casas

El llibre comença a l'escola del Patronat on Fèlix (el protagonista d’aquesta història) entra a l'escola a formar part de l'alumnat. Els seus pares han mort.

Fèlix entra en aquesta misteriosa escola ja que la seva madrina és de la Junta. L'escola és també un internat on abans hi vivien molts alumnes pero amb el pas dels anys cada vegada en queden menys, ja que no és obligat estar internat. A Fèlix li toca compartir una habitació amb un altre alumne anomenat Tobies Bosch. Tobies vivia a Xàbia amb la seva mare ja que el seu pare havia mort en un accident de trànsit. El mateix dia en el qual entraes dona conter de la conducta estranya de Tobies.

Temps després un geperut arriba a l'escola preguntant per Tobies, i Felix es dona conter que es un amic del pare de Tobies, els quals intentarant fer una trama a l’escola.
El llibre consistira en que Felix descobrisca la trama on apareixeran molts personatges que els ajudaran…

Aquest llibre se m’ha fet divertit, ja que hi ha la trama a l’escola que fa donar-li emoció al llibre, es un llibre de misteri i intriga, que ma enganxat enseguida que es posà interesant, aunque tardà un poc, m’ha fet pensar en les trames que es puguen fer a aquest pais, al mon, etc. I tambe vindre al cap tots els asumptes de politics que es queden amb diners a aquest pais…

Pero el llibre en general ma agradat molt, i ma enganxat lo suficient per llegirme-lo sense ser pesat.

Pana Negra, Joan Olivares

Marià Seguí és un bandoler molt perseguit per la Guàrdia Civil, de la que sempre s’ escapa, que segresta o roba a la gent i fins que no li donen el que requereix no els deixa lliures. Aquest llibre m’ ha agradat molt pel fet que tracta de les aventures d’ un bandoler, també és un al·licient el fet que les realitza a la nostra vall, entre d’altres. El fet que apareguin  els noms dels nostres pobles, les nostre muntanyes... m’ha fet que m’involucrara més en la lectura. També el que l’escriptor, Joan Olivares, és un conegut i amic nostre, i que li donara un aspecte en el qual el “bó” del llibre per als lectors és un bandoler .

Li’ l recomane a les persones que els agraden les aventures, tot i que en aquest llibre també es toquen els temes de l’amor, les relacions entre servent i amo... Com a opinió personal diria que es un llibre entretingut i que sí que m’ha agradat.

Tòquio Blues, requenanadalm

Tòquio Blues parla sobre la vida d'un jove, Toru Watanabe, que al llarg de la història anirà narrant tota el que li passarà durant dos anys, l’edat en que deixarà de ser un adolescent per passar ja a l’edat adulta.

La vida del noi no serà del tot fàcil, ja que perd al seu millor amic, en Kizuki, i desprès d’aquesta pèrdua començarà a preguntar-se el per que de moltes coses. En un cert temps s'enamorarà de la novia d'aquest però el seu amor és més difícil del que es pensava, quasi impossible, i amb ella viurà un munt de noves experiències però no tindrà un bon final. Durant la seva estància a la residencia d'estudiants farà amistat amb el Nagasawa, qui el farà veure la vida d'una altra manera i l’ajuda en molts moments. També coneixerà a la Midori. Aquesta canvia per complet la seva vida i passarà a ser molt important per ell.

Es tracta d’una història un poc dura, ja que hi ha moltes morts i situacions molt complicades que de vegades penses que en Toru no suportarà, però la part interessant és que aquest va superant-ho tot i que inclús sempre intentar traure alguna cosa graciosa per fer més amena la lectura. La manera d’escriure fa fàcil la lectura, amb el seu vocabulari, més col·loquial,  i la seva manera de pensar les coses i plasmar-les sobre el paper.  

Hi ha escenes que resulten bastant pesades, ja que pot estar explicant un bona estona del mateix, o també hi ha moltes situacions repetitives, però la resta, m’agrada’t molt. No pensava que m’atrauria tant la seva vida, ara, si fora un poc més positiva et resultaria una lectura més atractiva.

Entraria dins de les meves lectures favorites d’aquest curs.

La llibertat en flames - Josep Penadés

La llibertat en flames tracta sobre dos poblacions, separades per el Bosc Verd. Noseon es una població petita on viuen del recursos naturals i tradicionals. En canvi, Somací, es una població més gran i més desenvolupada, on el seu objectiu es la destrucció del Bosc Verd per a poder guanyar més terreny i tanmateix augmentar la seva riquesa.
Aquest bosc serà salvat per una parella de xiquets amb l’ajuda del Lynx l’aventurer i també gracies als flamencs, que en un principi no havien sigut acceptats per els animals del bosc.

Em vaig interessar per aquest llibre perquè va ser escrit per Josep, els nostre tutor i també professor de biologia. Es pot percebre el seu amor a la naturalesa, en tota la història,  i també els seus coneixements sobre ella, ja que descriu tots els elements que l’envolten.  

Josep utilitza un llenguatge estàndard amb algun cultisme, però el llibre es pot entendre fàcilment. També utilitza molt les descripcions , ja que en quasi tota la novel·la estan presents. A més a més, utilitza personificacions, ja que tots els animals del bosc es comporten i raonen com els humans.

Personalment m’ha agradat el llibre, encara que algun capítol m’ha paregut un poc pesat per les extenses descripcions. Pense que aquest llibre te una ensenyança, que podria ser el respecte cap a la naturalesa, ja que aquesta es necessària per a la nostra vida. 

Recomane aquest llibre a tots els amats de la natura, però també a tots, tant grans, perquè es un llibre fàcil de comprendre i t’ajuda a vore les idees dolentes que tenen alguns humans sobre l’extinció de la natura, com menuts, que poden ensenyar-se a respectar un poc més la natura i les conseqüències de no fer-ho.

ULTRATGE (JOAN OLIVARES)

Aquest llibre narra moltes històries ( en concret 16 ) en les que l’escriptor, Joan Olivares, tracta diversos temes, cada faula te una història diferent, però podríem dir que totes tenen una cossa en comú, i es que s’orienten en un ambient de la postguerra on els temps son molts difícils. Però també te alguna historia personal d’ell com pot ser mimi que finalment el llibre ens revela que l’autor es queda un poc deprimit per falta d’interès per part de la família. Aquest llibre recull el nom de l’ultima historia, ultratge, que narra l’escola en temps de dictador Franco, i després quan comença l’època de transició democràtica, aquest personatge acaba rentant-se el cul amb la banderola. Personalment crec que totes aquestes històries tracten temes del passat però crec que encara alguns per suposat no l’han superat, i crec que en alguns aspectes estem tornant enrere, ja sigui la llei Wert , una democràcia molt descafeïnada i per suposat una justícia molt desigual, davant tot allò que esta succeint. Personalment aquest llibre es el llibre que més m’agrada’t de tots els que e llegit, i crec que és un llibre polític.

Mirall Trencat - Part 2

El final d'aquest llibre m'ha deixat sense saber que dir-ne. No sé per on començar, de tant i de tant poc.

Supose que, després d'acabar un llibre, sempre hi ha eixe moment de reflexió, d'assimilar tota la història i de fer-se conscients de que aquella primera pàgina que haviem començat a llegir fa temps ens ha conduït a una situació final el camí cap a la qual han sigut totes les pàgines que hem anat passant fins arribar-hi. En la majoria de casos, aquest instant reflexiu, personalment, em fa un poc de nosa, però, en aquest cas no ho tinc tan clar.

I no ho tinc tan clar degut a que, dec dir-ho, el llibre se'm ha fet un poc llarg. Tot i això, no puc dir que no m'haja agradat. M'ha resultat un llibre profund, basat en les relacions amoroses que sorgeixen a partir d'una inicial, com és el casament de la Teresa i el Nicolau (si bé ve precedit per un amor prèvi que aquesta havia mantingut amb el Miquel) i el salt econòmic i social que aquest casament comporta per a ella, que passa de ser una simple peixatera al mercat a ser una senyora respectada per tothom. A partir d'ací, tot allò que ocorre fins la seua mort són innumerables desgràcies, com infidelitats, morts inesperades i suïcidis.

També podriem dir que, si no més que la Teresa, en la qual es basa el trajecte de la història, la casa poseeix una gran simbologia al llarg de narració, ja que és la que recull la majoria de fets rellevants que van passant i, al final del relat, es va convertint en un muntó d'escombreries abandonades, entre les quals fan presència les rates, i que acabarà sent enderrocada per la Sofia per tal de construïr pisos.

Com he dit abans, el llibre s'hem ha pogut fer un poc llarg, degut pot ser, com vaig nomenar al post anterior, a l'abundància de les descripcions de vegades massa detallades, i la detenció en aspectes de poca importància. Però, no cal dir que es trobem davant una de les millors obres, si no la millor, d'una mestra de la literatura com és la Mercé. Tot i la meua insignificant opinió.

CRÒNIQUES DE LA VERITAT OCULTA (PART 2)

         Farà un temps, vaig escriure un petit text, explicant les meves sensacions després d’haver llegit uns quants capítols de “Cròniques de la veritat oculta” de Pere Calders, ara m’agradaria acabar aquell text, com si fos una continuació.

           

Primerament, Pere Calders cal dir que és un gran escriptor. De vegades, durant el transcurs de la novel·la utilitza un vocabulari un poc més culte i alhora difícil per entendre’l. Comparant amb “Mirall Trencat” (el llibre de la 1a Avaluació), Mercè Rodoreda descriu detalladament els llocs, jardins, personatges..en canvi Pere Calders no utilitza la tècnica de la descripció almenys en aquest llibre, pel que jo he pogut observar. Aquesta ha sigut una cosa cridanera per mi. Però, he disfrutat llegint el llibre per un motiu: cada història a dintre de la novel·la te una ensenyança, diríem que és una gran metàfora en sí, amb l’aparició d’alguns fets màgics que dóna lloc a reflexions i que et qüestiones les coses. Moltes d’aquestes pots aplicar-les a la vida real i per això destacaria açò sobre la resta.

Han hagut capítols, que defensen el que he dit, almenys per a mi, com per exemple: “La revolta al terrat” on he pogut observar les diferències entre la gent pobra i la gent rica, no és capaç de conviure en un mateix edifici, lluitarien entre sí, l’exalçament de la classe rica com si fos superior a la resta, he pogut comparar amb l’actualitat; després està “El crim”, un assassinat a Reus on una dona mor d’una forma esgarrifant a mans d’un jove. Al judici es reconstrueixen els fets, i tots estranyats, ningú sabia el per què ho havia fet. L’acusat diu que no ho tornaria a fer mai més i ix impugne de la sala sabent que havia actuat correctament; ja per últim està “O ell o jo” (per a mi el més interessant i el que m’ha fet pensar que si de veritat som així) on narra la història d’un home que hi troba a un altre idèntic a ell en un parc d’atraccions a prop de l’hotel on s’allotjava. Els dos queden sorpresos davant aquest fet, i comencen a lluitar entre ell ja que “no poden existir dos persones idèntiques en aquest món”. Després d’una llarga lluita, l’home idèntic al protagonista, el seu rostre havia quedat desfigurat, mentre que el protagonista havia quedat satisfet del que acabava de fer. Realment som així les persones? Hem de ser únics? Em va impactar bastant, i no m’estranyaria si escoltés algun succés real paregut al del llibre.

Ja no hi tinc molt més que dir, sols que si algú te l’oportunitat o desitja o està interessat en llegir fets comparables a la realitat, que li facen pensar i reflexionar sobre ell mateix i sobre la societat en la qual conviu que llitja aquest llibre sense dubte algun. 

Cròniques de la veritat oculta - Pere Calders (1a part)

Pere Calders i Rossinyol (1912-1994) va ser un escriptor i dibuixant català, conegut sobretot per la seva faceta de contista. El seu llibre més conegut, el qual estic llegint-me, és “Cròniques de la veritat oculta”, amb el que va guanyar el Premi Víctor Català en 1954.

Aquest llibre és un recull d’històries, en les que les principals característiques són l’humor i la fantasia: quasi totes les històries tenen trets màgics i algunes tenen un to humorístic. Vaig a explicar una història que m’ha sorprès: la ratlla i el desig.

En aquesta història, un home conta un fet que li ocorregué: ell treballava d’agrimensor, i per anar a la feina feia un llarg camí a cavall. Un dia, se li va fer tard i, intentant anar més ràpid, el cavall va perdre el control i se n’anà barranc baix, però a ell li donà temps a saltar. Quan ja portava molta estona caminant i calculava les hores que li quedaven per a arribar a casa, va veure un estel fugaç i va demanar arribar a casa prompte. Després d’haver demanat el desig, sorprenentment, sa casa estava darrere la següent corba. Incrèdul, segueix el camí de sempre i acaba tornant-se quasi boig.

Recomane aquest llibre a qui li agraden els contes fantàstics i les reflexions filosòfiques que alguns comporten.

Llibre de les bèsties- Ramon Llull

El “Llibre de les Bèsties”  és una obra de Ramon Llull, la primera novel·la en prosa i llengua vulgar.

Aquesta obra tracta d’una faula on tot comença amb l’elecció del lleó com a rei, però no totes les besties, en concret les besties herbívores, estaven d’acord amb l’elecció, ja que es tractava d’un rei carnívor el qual posaria en perill les seves vides, però la rabosa el va defendre ja que aquesta es menjava les seves sobres. Poc després el lleó va anunciar que necessitava l'ajuda d’un consell i va escollir a l’ós , el lleopard, el linx, la serp i el llop. La rabosa al no ser escollida va decidir venjar-se del rei, aleshores es va passar al bàndol de les besties herbívores e intentà canviar el consell, però el rei advertit pel lleopard entrà al gall a la cort i no a la rabosa. Amb l’enginy de la rabosa aquesta passa a ser porter del rei, ocupant el lloc del gat i el gos,gràcies a que se`n anaren com a obsequi per a l’home, acompanyats amb el lleopard i la pantera com a missatgers per a evitar d’aquesta manera enfrontaments amb l’humà. Poc a poc la rabosa va desfent-se dels membres del consell fins que sols queda ella, en aquest moment la rabosa va decidir desfer-se per fi del lleó i va planejar un pla amb l’elefant. L’elefant s’estimà més estar en perill de mort ( ja que la rabosa el podria matar), que trair al lleó, aleshores aquest, amb el mateix enginy que la rabosa havia utilitzat tantes vegades, el pla de la rabosa  fou a parar al rei el qual finalment la mata.

Aquest llibre m’ha agradat perquè a banda de ser curt i gens pesat, es veu reflex- at de manera molt clara el món del homes (amb els carnívors com a la noblesa, i els herbívors com a vassalls) , on es deixa veure la mala política del rei, i com l’enginy i la intel·ligència pot vèncer d’una manera molt clara la força.

Firmin

Doncs bé, jo m'he llegit Firmin, abans que res dir que ha sigut el primer llibre que m'ha agradat, de tots els que m'he llegit per a l'assignatura, i fins i tot m'ha enganxat.
 En l'edició que he tingut a les mans hi destaca una portada que segurament atrau l'atenció dels menuts, insinua un argument fàcil, sense embolics, sense maldecaps.
Segurament per a alguns ho serà, un llibre fàcil, diguem-ne. Però malgrat que si que es veritat que es un llibre lleuger, te un fons, per aquell que vulga endinsar-se. Te un missatge, per a aquell que vullga entendre'l 
No m'agrada que penseu que soc un hipòcrita  que alguns de vosaltres ho fareu llegint les meues entrades, pensareu que em crec filòsof, però he interpretat aquest llibre com una metàfora, perfectament aplicable a la vida real. Jo he vist aquesta història com una critica de les critiques. De vegades els gelosos, egoistes i apàtics éssers humans, dins de la presó que hem creat, volem ser diferents, superiors, intel·lectuals  i quan ens identifiquem en un micro-món  quan ens posem etiquetes, únicament el que fem es adquirir els "trets característics  de aquesta personalitat no tan única  com manaments, com dogmes. I se'ns oblida el sentit comú, més bé la lògica  se's tanca la mentalitat, i la capacitat de critica.
I que te que vore tot açò en el llibre? Doncs solte tot aquest rotllo, per que jo m'he cregut el llibre, per que pense que no sabem res, pense que esta tot per fer, per inventar, per restaurar, i ens hem apropiat de conceptes que no hem creat, que hem vist a la fantàstica finestra, gran o xicoteta. Per aixo vos demane que no caigueu en la tentació, no tot es o blanc o negre, tampoc gris.
No heu de pensar que l'agricultor es un incult. que el que escolta punk, es un insensible o un delinqüent o qui sap que més, ni que la rica pija no pot ser solidaria,o que el reggaeton es per a desequilibrats mentals que no utilitzen el cervell, es pot donar el cas, però elimineu els prejudicis. I incorporeu una mica d'imaginació i/o creativitat a les vostres rutines, per que sinó aneu a tindre una  vida molt avorrida amarga i sense cap direcció ni sentit.

Cròniques de la veritat oculta (part segona)

D'esprés de llegir la segona part d'aquesta obra, reafirme la idea que tenia de que Pere calders és un grandíssim escriptor.

Una cosa que m'ha agradat molt de "Cròniques de la veritat oculta" és que les seues històries estan molt concentrades. Amb açò vull dir que el gruix de la història no es troba solament a una pàgina, sinó que cadascuna de les pàgines de les que consta conta una cosa nova o important que serà trascendent per al seu final. He llegit molt llibres en els que l'autor se'n va per les rames fent descripcions innecessàries o excessivament detallades que l'únic que aconsegueixen és fer la crónica més densa i avorrida. Calders en canvi, empra una expressió clara i directa fent que les seues cròniques siguen molt intenses i provocant així la nostra absoluta atenció en cadascun dels paràgrafs.

Altre aspecte que considere molt positiu en aquesta obra és els títols. Per al meu gust, la majoria d'ells estan plantejats de la forma correcta, ja que revelen sols el just i necessari i no tot el final (com fan alguns llibres).

Un dels relats que caldria destacar és "Una curiositat americana", que simplement m'ha encantat. Parla sobre un home que tenia una figura estranya al rebedor de sa casa que despertava la curiositat de tots els visitants. Per a explicar-nos la seua procedència ens conta que un dia el va visitar un home de Colòmbia i que el va matar accidentalment. Ell, com que no sabia què fer amb el cos, el va deixar un temps en el seu armari fins que es va fer rígid i després el va penjar al rebedor vestit amb unes faldilles. Pel que conta el protagonista, encara ningú s'ha adonat de que aquesta curiositat americana és, en realitat, el cadàver d'un home de Colòmbia. És, sense cap mena de dubte, el final més sorprenent de tota l'obra.

Per acabar, voldria recomanar a tots els meus companys este magnífic llibre perquè estic segur que disfrutaran tant com jo i gaudiran d'una bona expiència amb la seua lectura.

ALOMA

Aloma és una novel·la de l'escriptora catalana Mercè Rodoreda escrita l'any 1936 que enllaças produccions de preguerra i de postguerra d'aquesa escriptora .

 En aquesta novel·la Mercè ens vol contar l'experiència amorsa d'Aloma , una jove que viu  a Barcelona amb el seu germà, la dona del seu germà i el fill d'aquests dos .  L'Aloma s'enamora del germà de la cunyada , Robert , que havia vingut de les amèriques per a fer una visitetai i les històries dels  dos protagonitzaran la gran part de la novel·la .

 Aquesta història tot i que és un no parar , és a dir ,  va pegant moltes voltes , el fnal d'aquesta novel·la és fàcil de saber-lo . Transcorre a Barcelona a principis del segle passat . 

  
És un llibre que l'escriptora li dóna un toc gris , un toc fosc i pèssim matant a personatges , que normalment solen ser xiquets , i que fan de una novel·la que avortant aquest temea tràgic , sería una novel·la amorsa bonica. 


 En conclusió , no m ' ha agradat molt aquest llibre perquè combina aquests dos temes , l'amor i la tragèdia , i no havia llegit mai un llibre amb aquests dos temes predominants ; i no és un llibre que m'hagi enganxat ni que he disfrutat  llegint-lo .

Pell de pruna.

El protagonista d'aquest llibre és un xic anomenat Silveri. Aquest, acaba d'aprovar les oposicions i entra a treballar com a mestre a un institut de secundària.
Al principi d'aquesta etapa , el protagonista manté una relació estable amb una xica anomenada Carme.
Silveri va adonant-se que ell no és de relacions estables, sino , les seves relacions si es pot anomenar així, són com el refrany que diu: aquí et pillo, aquí et mato.
Silveri manté relacions sexuals amb alumnes i amb professores del institut on treballa; fet que suposa un canvi a la seua vida.
Dic un canvi a la seva vida, ja que Silveri es preocupa sols per el exterior d'aquelles professores i alumnes; l'interessa només que el sexe amb elles i no pensa amb les conseqüencies que pot tenir després de tot el que fa.
Després d'un temps, a Silveri se li presenten aquestes conseqüencies que mai havia pensat tenir; la qual cosa repercuteix a l'idea de deixar el país en el que está , per a refer la seva vida a Brasil; i així o fa.

Aquest llibre m´ha agradat molt, ja que ens narra la vida d'un jove, en la que acaba predominant l'egoisme amb si mateix.
També m'agrada el fet en que Joan Olivares ha escrit el llibre, ja que no ho fa amb un llenguatge dicil d'entendre i en alguns moments se t'escapa la rialla mentre lliges, fet que si ho hagués escrit amb un altre llenguatge més complicat o menys directe, no m'hagués cridat l'atenció.

La pell freda

Un antic lluitador de la independència d'Irlanda, desmotivat pels esdeveniments del món occidental, decideix esborrar la seva personalitat i fugir de la societat on viu. Accepta una oferta de treball d'oficial atmosfèric , uns substitució per un any en una illa perduda al mig de l'oceà Atlàntic, on no hi ha més que un far i està lluny de qualsevol ruta marítima.

Kollege, quan va aplegar a l’illa   s’adonà que no esta l’antic meteoròleg al qual tenia que substituir i tan sols hi ha una sola persona a tota l’illa Battís Caffó, el qui viu al far i no li fa cas ni ajuda i, l'ignora tot i la informació que té de l'illa

Així que el protagonista ha de passar sol unes nits assetjat en la seva caseta de fusta,  per l'atac d'uns éssers monstruosos que anomena granotots.

Promte va anar a demanar-li ajuda a Battís, qui no li va fer cas.

Poc després Kollege, en la font es va trovar en una femella que semb ava de la mateixa espécie  que aquelles bèsties que li produien el insomni per les nits.

Però aquets la relaciona amb Battís ja que portava posat un jersei i aquest que viu al far es l’única persona que habita a l’illa. Gràcies a la seva astúcia aconsegueix quedar-se al far amb Caffó i així poden resistir als atacs dels granotots. Descobreix com aquest té a la femella Aneris tédomesticada, sinó que també li serveix d'amant.

Poc a poc Kollege se’n adona que aquestos sers no son tan roïns come ell pensaba i comença a sentir coses cap Aneris. Aquestos dos fets van fent sorgir una tensió entre l’irlandés i Caffó, tensió que acaba en la bojeria de Caffó , bogeria que acaba en suicidi del mateix quan s’entera que Kollege i l’Aneris han tingut relacions sexuals.

A sigut un argument molt diferent a les històres que acostume llegir, però la veritat m’ha sorpés molt ja que m’ha agradat i ha sigut fàcl i ràpid de llegir.

També m’ha agradat com l’autor descriu cada escena ja que, son bones les descripcions i a més no es fan pesades.

Recomane auqest llibre a tots els company de classe que encara no saben quin llibre escollir per a fer els treballs de Valencià!

"BARROTS DAURATS" - Pasqual Alapont

“Barrots Daurats”, llibre escrit per Pascual Alapont i que inclou “Sectes” de Pepe Rodríguez. Pascual Alapont es un escriptor de Catarroja que va nàixer l’any 1963. Jo d’aquest autor ja m’havia llegit “L’infern de Marta” i la veritat es que va ser un llibre prou interessant, aleshores vaig decidir llegir-me “Barrots daurats” ja que es del mateix autor. També el llibre inclou “Sectes : un camí fàcil a enlloc” de Pepe Rodríguez, que es un periodista, especialista en el món de les sectes.

“Barrots daurats”, conta la història d’un xic, Alexandre. Aquest, perd la seva novia Carolina a un accident de moto, aleshores aquest s’ho veu tot negre, no vol seguir endavant, i per a ell ja res té importància. En l’hospital va conèixer a una xica anomenada Núria, la qual li va parlar de Papirus, una espècie d’associació que ajudava a gent d’Egipte i que seguia les seues maneres de viure. El xicot, més tard s’adonarà que en realitat aquesta associació es una secta. Alex no hi va fer cas, però dies més tard va decidir anar-hi. Dia a dia, Alex s’acostava a la finca, i escoltava les xarrades o activitats que feien, i també per a veure a Núria, en aquest moment Papirus era el més important per a Alexandre. Ell allí es sentia còmode i s’evadia de tot el que li havia passat. El mestre li va dir que era el seu elegit, però tot no era bo i fàcil, ja que Núria estava molt rara, no li feia cas a Alex, i l’evitava. Les coses havien canviat, i un dia Alex ja no va tornar a veure a Núria. I un dia va anar al despatx del mestre i es va adonar el que era en realitat tot, tot el que li havien contat era mentida, els beneficis que obtenien no era per a ajudar als egipcis. A partir d’aquest moment el xicot es va adonar conter de tot, va obrir de nou els ulls, i va anar en busca de Núria que estava esclavitzada en un amagatall, la va traure d’allí i tots dos junts van fugir d’aquella secta.

El llibre em va parèixer un poc avorrit, i pesat, ja que al principi l’únic fet més important és la mort de Carolina. Com va anar avançant el llibre el vaig veure més interessant, ja que es quan comença a clavar-se amb Papirus, i ens fa saber el que et pot passar quan el claves en un lloc estrany o un lloc que no coneixes. Recomane aquest llibre a tota la gent, sobre tot al que li agrade històries d’aquestes.