Aquesta Obra
reflexa la vida de una família rica, creada per Teresa Goday, la qual extrau la seva fortuna de un ric fet a
l’antiga. Aquesta Senyora, que en un primer moment era una persona d'estatus social baix, té un embolic amorós, producte del qual n’ix el seu fill.
Per poder
casar-se amb Nicolau Rovira, per conveniència, deixa el seu xiquet a les mans
de una persona molt pròxima. Més tard
Teresa, ja una persona Noble, és casa amb un altre home (Salvador Valldaura) després de contemplar la mort del Senyor Rovira,
i tenen una filla, Sofia. Però Valldaura viu recordant un amor apassionant que
va tindre amb Bàrbara, una violinista que acabà suïcidant-se. Tot açò es una
base sòlida que dona pas a un cercle viciós d'embolics de tota classe, que
solen recaure a les mans de Teresa.
El llibre m’ha
mostrat o m’ha ensenyat una realitat; en temps difícils els Personatges és mouen per la
conveniència però no deixen de costat a la passió i de vegades es deixen dur pel moment.
També és una època que conviu amb una mentalitat general tancada, i una
societat dividida per les diferents classes socials. Encara que s’estableixen lligams
entre una “gent” i una altra. Sense gairebé adonar-se van desencadenant entre
tots la tragèdia.
Aquesta novel·la
em fa pensar que per obrir unes portes s’han de tancar unes altres i que cadascú és víctima de una bipolaritat
social. Amaguen un món interiorment i ensenyen una xicoteta part fora, I açò
acaba donant pas a una vida plena de mentires i secrets, que no han servit ni serviran
de res.
Pel que es pot
saber de la primera part la història s'inicia a principis de
segle XX, el context temporal és veu lleugerament en la manera d’actuar dels
personatges.
De moment, la historia m’agrada, em provoca certa intriga el veure com cada
vegada l’embolic és més gran i com els personatges es desenvolupen actuant de
diverses maneres al llarg de el relat.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaM'ha agradat molt el teu comentari Juan, trobe que has volgut transportar el que et suggereix la novel•la de Mercè Rodoreda a la vida quotidiana, i açò provoca que hem vinguin moltes més ganes de les que ja tenia de llegir-me’l. M'he quedat molt intrigada amb eixos "embolics" que comentes, i a més amb la intriga de veure com aquesta novel•la hem demostra la realitat de la vida.
ResponEliminaTambé des d'un principi m’he fixat en aquest llibre perquè m'he llegit el de Aloma i la forma d'escriure de l'autora m'encanta, a més, també t’ anime a que tel llisques, t’agradarà.