Rebel•lió en la granja

Aqueta faula tracta indirectament sobre un govern dictatorial. Orwell torna a tractar temes socials de pur interès, en aquest cas una rebel•lió . Per a transmetre aquesta faula cada animal li ha atribuït el seu lloc en el sistema , els porcs podríem dir que lideren la revolució a mes dir que son personatges històrics com Marx , Lenin, Stalin etc , començant per les idees de el porc Mayor, el cavall  representa al poble , els animals salvatges com les rates y animals salvatges podríem dir que son els anarquistes. Tots units amb les idees animalistes, lluiten contra el feixisme del home . Una vegada triomfa la rebel•lió els porc van de granja en granja transmetent les seues idees per totes les granges . Després d’un  temps els animals comencen a patir fam.. i fins aquí puc contar, que pesarà després de la revolució ?.(us la recomane com a lectura d’estiu ).  Personalment és evident que de la faula d'Orwell es poden contemplar, una multitud de moralitats, no obstant la moralitat universal d'aquest text podria ser la referent a l'ús de la força i dictadura, una lectura actual de l'obra ens transmet un sentit que la dictadura no és només la violència que s'exerceix contra una població, ni la mentida, és sobretot la corrupció generalitzada, on és impossible mantenir una dignitat. I aquest és el llegat pitjor per a les futures generacions. Els dictadors moren, però l'herència segueix. Encara més que a la dictadura, en la novel •la  Rebel • lió a la granja George Orwell presenta una crítica a la societat totalitària, la dictadura controla els comportaments, el totalitarisme controla fins i tot les consciències , finalment aquesta novel • la consisteix, bàsicament, en una gran metàfora de la Revolució Russa (i totes les que, van existir, existeixen i existiran) i la seva evolució cap al stalinisme, però podria actualitzar també com una crítica al totalitarisme d'una minoria de la humanitat (nord ) sobre el 80% de famolencs (sud).

DIES DE VEREMA. Joan Olivares.

Aquesta novel.la eròtica tracta la història de dues parelles que es troben treballant a Missena ja que es la temporada de verema. Manel, membre d'una de les parelles contracta a l'altra parella, els lloga i viuen a la mateixa casa, i un dia despres de treballar van a ca el tio Cento, que els conta històries eròtiques i demés, Manel es fixa en Marina, dona de Felip, i comença a desitjar compartir alguna cosa mes que paraules amb ella.
A partir d'ahi aquesta història cobrara vida, contant els embolics entre les parelles, els intents d'intercanvis de parelles, els desitjos de cadascun, i les fantasies que aconsegueixen complir.

He llegit aquesta novel.la ja que també em vaig llegir ''Pell de pruna'', i al vore el llenguatge i com de ràpid es podia llegir, a més de com t'engantxa no ho vaig dubtar. Pell de pruna em va pareixer més amena, en aquest llibre Joan utilitza un to més elevat però tampoc molt exagerat, em va resultar molt amena de llegir.

Es la primera vegada aquest any que llig aquest tipus de noveles i m'ha resultat un punt de vista nou, ja que la lectura en ve de resultar ''excitant'' es més divertida, entretinguda, més com un tipus d'anècdotes fetes per a distraure i agradar.

Firmin -Sam Savage-

Per finalitzar els posts de valencià m’he decidit per Firmin, un llibre escrit per Sam Savage, novel•lista i poeta estadounidense. Firmin, és una rata xicoteta, vivia amb la seua familia en una llibreria .Lluita amb els seus germans per la llet de la seva mare, alcohòlica, per açò no feia suficient llet, i Firmin menjara llibres per alimentarse, fins al punt de adonarse que sap llegir, amb la conseqüència de posar-se a llegir-se’ls. Desde aquest moment comenta a pensar que pot ser com una persona pero sempre que es veu al espill es dona conter que no és ni serà, el seu supost amic Norman l’intentara matar, però, al final Firmin es farà un escriptor de poca conseguint sobreviure en el mon que viu.

Aquest llibre et fa reflexionar i recorda la inferioritat que fa temps es vivía en alló dels estaments, el si naixies en un moriras en eixe, el fa pensar que a la realitat moltes vegades es així perque moltes persones pobres no podran eixir de la pobresa i moriran.

Ja tornant a l’història del llibre, es molt divertida, un llibre curt i rapit de llegir, aunque els exàmens estiguen amb nosaltres, m’ha fet i fara a tot el mon reflexionar el si es pot canviar com naixes a com acabes, i que hi ha que lluitar per el que un vol.

Qui és el de la foto?

Com ha ultim llibre he elegit el de "Qui és el de la foto?", ja que me'l havíen recomanat  perque era enganxós i no massa complicat de llegir... I la veritat és que fàcil de llegir si que m'ha resultat, però, aixó d'enganxós la veritat es que no massa..

El llibre contava la història de Hannah, una adolescent de 16 anys, que està revisant les fotos de la seva festa d'aniversari quan troba que una fotografia en particular presenta una caracteristica especial...

Apareix una espècie de sombra, o talvolta fantasma darrere d'ella.
Hannah i la seva millor amiga comencen una peculiar investigació per tal d'averiguar aquell misteriós personatge qui era, ja que ni l'havien convidat a la festa ni l'havíen vist mai.

Amb l'ajuda d'avi , germà, amics i algun parentesc llunyà que coneixen en plena invesrigació, consegueixen averiguar qui era i perquè estava allí..

Desde el meu punt de vista, aquest es un llibre de misteri però jo el definiria com a un misteri adolescent.

L'anomene adolescent ja que la trama no es massa misteriosa, irreal i per a adolescents.
Com de normal no hem llig llibres de misteri, ja que si puc triar , aquest tema l'evite, he decidit provar avore i sí, ja ho tinc clar..No és lo meu el misteri!

La lectura d'aquest llibre resulta fàcil , ja que l'escriptora utilitza un llenguatge bastant col·loquial, i un vocabulari no força difícil. Per tant es pot llegir ràpidament i el recomane a tot aquell que li agrade el misteri i tinga unes poquetes ganes de llegir per plaer ja que aquest era l'ultim llibre per al blog de valencià!

"Llibre de les bèsties"

Es tracta d'una novel·la escrita per Ramon Llull. El que ens intenta transmitir és la corrupció, les injustícies socials i el poder absolut que pateix una societat, i açò ho intenta reproduir mitjançant una societat en la que conviuen diferents espècies d'animals.
Aquests eligeixen com a cap a un lleó, ja que és l'animal més fort, el qual té com a conseller una rabosa, que mitjançant la seua astúcia intenta traïr-lo, ja que aquesta volia acabar amb ell, que entrara com a nou cap l'elefant i agafar aquesta un alt càrrec junt aquest.
 Però l'elefant a pesar de que tenia gaire satisfacció per ser rei, va preferir ser un súbdit honest que no un rei traïdor, i li va contar tots els plans que tenia la rabosa al lleó. Aquest al assabentar-se d'açò va matar a la rabosa i va continuar amb la seua cort.
Aquest llibre m'ha sorprés un poquet. Al principi pensava que no tindria una trama entretinguda, però al final m'he adonat que sí.

Es podria dir que mitjançant una metàfora ens intenta mostrar el comportament que tenim els humans a una societat mitjançant els animals.
Només començar també pensava que se m'he faria molt llarg, ja que está escrit amb català antic, però no m'ha sigut gaire problema.
Aquest llibre podria agafar-se com a model per a aquella gent que estiga sotmesa al adoctrinament i que no puga afrontar aquesta realitat.

Personalment m'ha agradat molt la manera en que l'autor ens ha trasmés les seues idees i el que caldria destacar d'aquesta obra són les remarcacions per part de aquest de reformar la societat contra la doctrina.

                                                                                                 Miguel Aparicio Malchirant

MIL NOU-CENTS VUITANTA-QUATRE

Aquesta novel·la conta la historia de Winston un home si no recorde mal de mitjana edat que viu a Londres, una ciutat, però, molt diferent a la que segurament tots tenim al cap. Resulta que l’estructura política del moment es basa en el poder que exerceix sobre totes les coses “El partit”. Un Organisme, que controla tots i cada un dels aspectes de la vida dels ciutadans. El tret més sorprenent, per a mi, del Socang –Socialisme Angles-, com anomenen ells el partit (fins i tot el nom, prova més evident de la demagògia per part del partit, es una farsa,  ja que la ideologia que tenen no es ni de lluny socialista), es que tenen als seus ministeris gran quantitat de gent que manipula el passat, es a dir, modifica qualsevol document per tal de tornar el passat a favor seu, fent creure als ciutadans que tenen una vida millor que abans, eliminant qualsevol referència d’altra societat que haja existit. Segurament açò podria ser la desitjable utopia de qualsevol dimoni de classe política que viu també als nostres dies. Bé, deixant ja de costat l’historia de la qual sols us he donat a tastar una mica, m’agradaria expressar-vos el que la novel·la ha despertat en mi. Si algun pensament m’ha vingut al cap mentre llegia es que si realment en aquest, el nostre, món, les coses son com aparenten. Tots sabem que hi ha infinitat de versions dels fets, les que segurament ens donaran els activistes,  aquelles que diuen que estem totalment  manipulats per els grans col·lectius, per les grans multinacionals possiblement ens son difícil de creure no? Però m’agradaria dir-vos, i vaig a permetre’m l’especulació verbal, es que els mitjans de comunicació son uns grans titellaires, aquests, probablement moguts per altra gent també, ens ensenyen una visió, moltes vegades distanciada de la realitat. Sols cal obrir els ulls i contemplar, com a exemple, el que esta passant a Turquia, els mitjans de comunicació allí, emetent contínuament programes d’entreteniment mentre que corre sang pels claveguerams dels carrers, i si investiguem sols un poc a Internet, un lloc que mou gent sense interessos (d'on tampoc cal creure-s'ho tot), vorem que hi ha imatges que ens costen d’ assumir, però que difícilment estan trucades amb photoshop, vos dic que tinc nocions… La meva intenció sols, es dir-vos que es consciencieu una mica i que si voleu i podeu no es deixeu tant influenciar per coses com la televisió, la moda també, etc. Que l’únic que fan es obstaculitzar el pensament individual i açò pot acabar convertint-nos en mers objectes , possessions de Geppeto. 

Cróniques de la veritat oculta.

Bé com no vaig a fer-vos un resum de totes les historietes que hi ha al llibre, començaré aquest comentari partint de la idea que Pere Calders plasma al conte “Cada u del seu ofici”. Al menys la idea que a mi m’ha semblat i que jo he volgut interpretar. Particularment no es el conte que més m’ha agradat però m’ha incitat a elaborar aquest escrit, o aquest rotllo i vomitar-lo ací. El que m’ha transmès aquest conte és la importància que te en la vida d’una persona la motivació per continuar vivint-la, actualment som víctimes d’una societat , les característiques de la qual no vaig a descriure ara,  d’una concepció de vida, que ens provoca depressions, el famós estrés, i moltres altres “malalties”  que no detecten els nostres ulls. La qüestió es que d’alguna manera estem acostumats a viure, a aguantar tota la pressió, i a tragar tot el que ens tiren, val feu-ho, assegureu-vos un futur... Però eviteu sobreviure sols, quin sentit te tot açò, si passem els nostres dies de tal manera? (vivint amb preocupació constant, podríem dir-hi). Doncs bé jo vos anime a que penseu un poc que aneu a fer en el temps que dure la vostra existència, insignificant, per cert. Que perseguiu el vostre somni, gaudint del camí, i el dia que hagueu arribat, havent abans esforçant-se , si, peró havent disfrutat, repeteixo. No us pareu a pensar en els diners, en els aifons ni res d’això, per que arribarà el dia,  en que es preguntareu qui sou i que feu en aquesta dimensió. 

HOMES- ISABEL-CLARA SIMÓ

L’últim llibre que he decidit llegir-me aquest curs és Homes, de Isabel-Clara Simó un conjunt de relats sobre l’univers masculí en què mostra diverses tipologies d’homes en 22 contes breus, tots tractats amb humor i ironia. En aquesta amplia varietat d'homes inclou víctimes i culpables, homosexuals, insensibles, caòtics, ignorants, etc. Hi ha lloc també per a un gos i fins i tot un extraterrestre. Relat a relat, ens mostra un seguit d'homes contemporanis per a tots els gustos.

He de dir que es un llibre molt entretingut i ben escrit però en algunes de les historietes he hagut de contindre la ràbia al veure que alguns dels homes protagonistes tractaven a les dones com un ésser inferior que devia la seua existència als homes als qual havia de servir. Es trist que aquesta mentalitat encara estiga tan present a la nostra societat.

Em sorpren les capacitats de l’autora per posar-se a la pell de diferents tipus d’homes siguent dona, em pareix una faena admirable i de la qual no tots els autors poden presumir.

Recomanaria aquest llibre a totes les meues companyes de classe, perquè a mi m’ha aportat una visió diferent dels homes, m’ha fet veure que la seua vida no es tan fàcil com pensem les dones (o almenys pensava jo). Encara que per  aquest curs ja s’han acabat les lectures, us recomane aquest llibre per si tingueu alguna estona lliure en estiu, ja que és molt interesant i no és gens pesat.

Els temps de Sara - Lucía Arenas

Aquest llibre és l’últim de tot aquest curs, l’últim post al blog, i la veritat és que no ha deixat res que desitjar.

Els temps de Sara conta la història de Sara, una adolescent que per genética té un gen de més el qual s’activa en complir els 16 anys. A partir del 16 aniversari de Sara , la seva vida cambia per complet a causa d’aquell gen ja que fa que viatge en el temps fins al 1527.

La història es desenvolupa en la Gandía actual i la del 1527. El narrador omniscient i el seu llenguatge col·loquial fa que pugues saber amb detall el que pensa cada personatge i endinsar-te més fàcilment en la història.

Pense que Els temps de Sara ha sigut el millor llibre dels cinc que m’he llegit durant aquest curs. Vaig decidir llegir-me’l gràcies a les bones opinions dels meus companys sobre ell.

Abans de començar a llegir-me’l desconeixia totalment el seu argument, però feia parèixer ser la típica història d’adolescents. Si, en veritat esta estructurada com totes les novel·les sobre adolescents però el seu argument és molt diferent de tots els llibres que m’he llegit mai. I açò em va agradar, tant que en tres dies ja l’havia llegit tot.

Aquest llibre et fa conéixer un poc sobre la història de Gandía, més que res en l’any 1527. També ,  pot fer-te arribar a una reflexió, com li passa a la protagonista,  sobre les mentides i la veritat: Suposem que et passa alguna cosa extranya, la qual es un poc increíble i sols ho saps tú. Però la gent que t’envolta nota que et passa alguna cosa i volen saber que és.  Què es millor dir mentides per por a què no et creguen sobre la veritat o dir la veritat ?I si dius la veritat i et prenen per boja? O al contrari, t’ajuda ? Això mai ho sabràs si no ho poses a prova, així que de vegades val la pena arriscar-se i si ix mal és perquè tal vegada ixa persona no és l’adequada per formar part de la teva vida…

El llibre de les Bèsties, Ramón Llull

Aquest llibre m’ha paregut mol bo i molt entretingut, ja que narra els fets que passen a l’actualitat en els humans, però fent servir els animals d’exemples. El que narra Ramón Llull, l’autor, es com els animals s’utilitzen uns amb altres, i utilitza els animals oportuns, com el bou per a fer por, la rabosa com a l’astuta, el lleó com a rei...El llibre sorprèn al principi perque no t’esperes que siga tan entretingut ni que t’enganxe tant, però a mesura que va passant l’història, se’t fa més interessant. És molt fàcil d’entredre, ja que no te paraules excessivament complicades. Per finalitzar, una de les coses que més m’ha agradat és que Lull reflecteix una història que va passar ell, cuan, per aprendre l’àrab més fàcilment, va agafar un pres moro per a que l’ensenyara, perquè el li tenia molta estima, però el pres el va intentar matar, i per açò va anar a la presó.

La pell freda

La pell freda

 Alert Sánchez Pinyol, l'autor d'aquesta novel.la ens transllada a un paratge d'intriga i de suspens, situat en un illa del Atlàntic, on  a un tècnic atmosfèric li ocorreran una sèrie de situacions tèrboles. 

El protagonista, el nom del qual es Kollege, prové d'Irlanda i formava art del grup republicà que anhelava la separació de l'illa de Gran Bretanya. Una vegada complit el seu objectiu quedarà decebut amb el final d'aquella ambició i abandonarà el seu pais. Durant tota la narració es manté una intriga constant, pot ser debut a què encara que encara que sàpigues d'on prové el protagonista i allò què pensa sempre estàs esperant la seua identitat verdadera, ja que aquest   decideix esborrar la seua personalitatel .

Al abandonar la seua terra busca treballl i es ahi quan aplega a l'illa, una illa misteriosa; quan arriba a la que seria la seua casa durant un any, troba inesperadament que està abandonada; per sort troba un home que viu refugiat al far, més tart descobriria que aquest home és l'antic tècnic i perquè tenia la necessitat de refugiarse en aquell solitari i infuncional far.

El impacte que s'endurà el tècnic serà decobrir que cada nit del mar brolla el infern: mostres que ataquen tot el què hi ha viu a l'illa. Aleshores es refugiarà al far convisquen amb l'antic tècnic, no serà una relació fàcil; i menys encara la que tindrà lloc entre ell i un d'aquest mostres, una femella, la que l'antic tècnic la té domesticada i la considera amant. A partir d'ahi comensarà a veure en aquests èssers humanitat, sentiments, una mostra d'afecte. Encara que nit rere nit no puguen deixar de  defensar-se contra els monstres. 

El libre mha agradat molt; és un llibre que manté molt de misteri fins a la última pàgina. Recomane aquest llibre a qualsevol, es tracta d'una història fantàstica on l'imaginació no falta en cap moment.

MIL NOU-CENTS VUITANTA-QUATRE

Aquesta novel·la conta la historia de Winston un home si no recorde mal de mitjana edat que viu a Londres, una ciutat, però, molt diferent a la que segurament tots tenim al cap. Resulta que l’estructura política del moment es basa en el poder que exerceix sobre totes les coses “El partit”. Un Organisme, que controla tots i cada un dels aspectes de la vida dels ciutadans. El tret més sorprenent, per a mi, del Socang –Socialisme Angles-, com anomenen ells el partit (fins i tot el nom, prova més evident de la demagògia per part del partit, es una farsa,  ja que la ideologia que tenen no es ni de lluny socialista), es que tenen als seus ministeris gran quantitat de gent que manipula el passat, es a dir, modifica qualsevol document per tal de tornar el passat a favor seu, fent creure als ciutadans que tenen una vida millor que abans, eliminant qualsevol referència d’altra societat que haja existit. Segurament açò podria ser la desitjable utopia de qualsevol dimoni de classe política que viu també als nostres dies. Bé, deixant ja de costat l’historia de la qual sols us he donat a tastar una mica, m’agradaria expressar-vos el que la novel·la ha despertat en mi. Si algun pensament m’ha vingut al cap mentre llegia es que si realment en aquest, el nostre, món, les coses son com aparenten. Tots sabem que hi ha infinitat de versions dels fets, les que segurament ens donaran els activistes,  aquelles que diuen que estem totalment  manipulats per els grans col·lectius, per les grans multinacionals possiblement ens son difícil de creure no? Però m’agradaria dir-vos, i vaig a permetre’m l’especulació verbal, es que els mitjans de comunicació son uns grans titellaires, aquests, probablement moguts per altra gent també, ens ensenyen una visió, moltes vegades distanciada de la realitat. Sols cal obrir els ulls i contemplar, com a exemple, el que esta passant a Turquia, els mitjans de comunicació allí, emetent contínuament programes d’entreteniment mentre que corre sang pels claveguerams dels carrers, i si investiguem sols un poc a Internet, un lloc que mou gent sense interessos (d'on tampoc cal creure-s'ho tot), vorem que hi ha imatges que ens costen d’ assumir, però que difícilment estan trucades amb photoshop, vos dic que tinc nocions… La meva intenció sols, es dir-vos que es consciencieu una mica i que si voleu i podeu no es deixeu tant influenciar per coses com la televisió, la moda també, etc. Que l’únic que fan es obstaculitzar el pensament individual i açò pot acabar convertint-nos en mers objectes , possessions de Geppeto. 

Assassinat adormit de Agatha Christi.

Assassinat adormit tracta sobre Gwenda, una xica que se'n va a viure a Anglaterra amb el seu home, Giles. Aquesta s'encarrega de comprar la casa i sent unes estranyes sensacions. Després, Gwenda s'adona que ja havia viscut en aquella casa, quan era molt xicoteta.

Una nit al teatre té un record que la espanta, un assassinat. Gwenda es sent intrigada i vol trobar al assassí. Després de ser aconsellada de que deixés l'assumpte estar, ella va esbrinant coses sobre el seu pare i la mort de la madrastra. Gwenda no es dóna mai per vençuda encara que desvetlla coses aterradores, com la mort del seu pare, Aquesta va reunint-se amb tots els membre que vivien abans a aquella casa o la gent que té relació amb la família, fins que finalment es desvetlla tot.

Aquesta novel·la esta situada en Anglaterra, concretament a Dillmouth, però també té lloc en el sud de Anglaterra, a la Índia i a Nova Zelanda. Sobre l'època es podria situar a la dècada dels quaranta però també hi han fets narrats des de principis del segle XX.

Agatha Christi és una magnifica escriptora, ja que els seus llibres estan publicats per tot arreu. La novel·la està escrita en un llenguatge cult, però no se si es deu a la traducció o a l'original. També utilitza molts recursos per a que la novel·la t'enganxe i t'interesse cada vegada més. No utilitza moltes descripcions, la qual cosa fa que no siga avorrida.

M'ha agradat molt aquest llibre, ja que m'agraden molt les històries de misteri. M'ha paregut interessant des de el primer moment i han aparegut misteris que poc a poc van desvetllant-se, la qual cosa, com he comentat abans, fa que t'enganxe. L'autora té la capacitat de fer que la història parega real, perquè es tracta de personatges humans amb pensamets i raonaments molt característics de nosaltres, però al mateix temps pareix fantàstica per les casualitats en les que es troben.

Aquesta novel·la la recomanaria a tots, ja que és fàcil i ràpida de llegir, i també molt interessant, estic segura que agradaria a tots els lectors, sobretot aquells que li'ls agrade el misteri amb un poc de terror.

                        ASSASSINAT EN TRES ACTES

Aquesta novel·la plena de intriga i misteri  comença amb la mort, aparentment per causes naturals, de Babbingon, el reverend del poble. 

Poc després, mor el metge Bartolomé Strange, fet que farà sospitar al detectiu Pairot de la relació entre aquestes dues morts i el portarà a investigar el succés.

Però açò no és tot, a part d’aquesta historia principal, també apareix un altra secundaria d’amor i enveja entre els personatges, cosa que presenta una lectura més entretinguda i amena.

He decidit llegir aquest llibre per tal de continuar en la mateixa línia de novel·les de misteri, i com que mai havia llegit cap obra de l’autora Agatha Christie, la qual és reconeguda per aquest gènere novel·lístic, he pensat que seria una bona ocasió per tal de endinsar-me en un dels seus llibres.

Respecte a l’estructura d’aquest, la novel·la es divideix en tres parts (d’ací el nom); la primera està relacionada amb el primer homicidi, la segona amb el segon crim i les respectives investigacions i per últim la tercera part està relacionada amb la solució definitiva del cas.

Pel que fa al final, l’autora ha sabut perfectament escriure’l realment sorprenen i inesperat.

He  disfrutat molt amb la lectura del llibre, ja que es tracta d’una història simple capaç d’atraure l’atenció, i a més, com que és de poca extensió i amb un llenguatge senzill, la seua lectura m’ha resultat molt fàcil.

Una de les coses que més m’ha agradat ha sigut  la historia principal, que aconsegueix mantindre tota la seua intensitat al llarg de cada fulla, però, a més, la trama secundaria és igual i inclús més interesant .

Per últim, dir que els personatges estan descrits de tal manera que el lector es pregunta contínuament: Qui podria tindre motius per a assassinar el reverend i el metge del poble? 

L'ambició d'Aleix

Aquest llibre escrit per Enric Valor,ens conta la vida d'un noi anomenat anomenat Aleix que viu a Callosa d'en Sarrià.
Comença quan Aleix és un nen al qual li agrada la tradició agricola i totes les seves relacions. En aquesta etapa de la seva vida, quan encara és un nen, el seu pare mor, i la seva mare li deixa les administracions de les terres al senyor don Macià, el qual es casa amb Pauleta.
Aquesta xica, Pauleta, és Molt important en aquesta història, ja que en un principi actua com una mare per a Aleix, però al llarg del llibre, l'amor de "mare" i fill entre aquets dos, passa a ser un amor de parella; estàn enamorats un l'altre.
Aleix Creix, i passa a estudiar a València on coneix a una xica més Jove que Pauleta, anomenada Lluïsa.
El protagonista comença a dubtar sobre el seu amor cara a Pauleta, ja que també sent una sèrie de sentiments front a Lluisa.
Aquests Dubtes, són resolts quan Lluïsa passa uns dies a Callosa; és quan Aleix se'n adona que realment estima a Pauleta. És aquest moment, quan els dos decideixen anarse'n junts, deixant ben lluny al senyor Macià.
Al poc temps de marxar, se'ls anuncia que aquest, don Macià, ha mort. És aleshores, Quan reprenen els Seves vides junts.
Aquest llibre m'ha agradat molt. És molt interesant saber què sent un xic quan està enamorat de dues persones i una d'elles és molts anys major. A més, Enric Valor descriu als personatges, situacions, llocs,  accions i sentiments de manera que et fan ficar-te a la pell d'ells.
El recomane a tots els meus companys, als quals li agraden les històries d'amor.

ELS DIMONIS DE PANDORA

Al Nadal de 2011 la meva tia em va regalar un llibre anomenat “Els dimonis de Pandora”. Aquest és el segon i últim llibre que he decidit llegir-me per a aquesta avaluació. Ací acaben els “posts” per aquest any. Uns llibres m’han interessat més què altres, uns m’han ensenyat i altres no tant. En general, considere que aquesta activitat ha estat adient i molt correcta ja què ens ha fet aprendre a la majoria dels meus companys i a mi la importància que te la lectura i  els infinits mons als que et pot transportar, no sols ha resultat interessant per això, sinó també perquè ens ha fet millorar l’expressió i  redacció.

És cert què en ocasions i com que anem carregats de feina, dediquem poc temps a la lectura i de vegades per realitzar la activitat, reconec que ens llegim els llibres a corre-cuita, el que fa que no els disfrutem com cal, o que no els entenem bé del tot, cosa que fa que ens pareguen avorrits i se’ns fan pesats.

Bé, pel que fa al llibre...”els dimonis de Pandora” és una novel·la de misteri, d’intriga, en la que com en la majoria de novel·les del gènere  no es resol el misteri o l’enigma fins l’última frase de l’última pàgina . La novel·la està escrita per Silvestre Vilaplana amb un llenguatge culte, correcte, refinat i fa què es puga entendre el fil de la història sense cap tipus de problema.

En la primera part del llibre es produeixen una sèrie de misteriosos suïcidis, a priori, sense cap explicació coherent. Aquestos suïcidis, més tard seran la clau per resoldre l’enigma què envolta el “Plom d’Alcoi” i “la caixa de Pandora”.

Després apareix el personatge principal de la història, l’Enric. Aquest és un mestre d’institut que un dia (després  que el “Plom d’Alcoi” haja sigut robat) va rebre una carta d’un amic seu que havia faltat, més bé, s’havia suïcidat. En la carta explicava el per què de la seva mort i li encarregava que buscara a una certa persona que després resultaria ser un llibreter i amb l’ajuda d’aquest personatge resoldrien el misteri i aconseguirien tancar “la caixa de Pandora” i recuperar el “Plom d’Alcoi”.

Com a curiositat, el “Plom d’Alcoi”, és una peça la qual té inscrita un text en llengua ibèrica.

 Enric va trobar el llibreter i van anar decidits a tancar la caixa per així fer desaparèixer tot el mal que hi havia al món. No va ser missió gens fàcil, i realment, ho van aconseguir? Va morir Enric? Es van resoldre el per què dels suïcidis que parla al principi del llibre? Si voleu saber-ho està ben clar el què heu de fer...

Recomane aquest llibre  a gent més menuda que nosaltres, ja què encara que no està mal resulta un poc infantil. El que més m’ha enganxat del llibre ha sigut imaginar quin  seria el desenllaç final del misteri, he de confessar què ha sigut completament diferent al que imaginava. En el títol apareix la paraula “dimonis”, aquestos són el mal, un mal segons es diu en la novel·la evitable i que podem fer desaparèixer, però...podríem fer el mateix en la realitat? Podríem posar de la nostra part per evitar el mal a la resta? Podríem fer desaparèixer les discussions, baralles,el nostre propi egoisme i crear una consciència comuna pel bé de tots nosaltres i conviure dignament com a persones què som? No ho sé la veritat, cadascú què pense el què vulga, pensar és lliure i eixa llibertat és la què ens caracteritza.

Barrots daurats

Didàctic, aquesta és la paraula que millor defineix Barrots daurats en la meua opinió. I dic açò perquè he aprés moltes més coses de les que m'esperava llegint-me'l i és evident que açò és un important punt a favor.

El món de les sectes era, fins aquest moment, un tema totalment desconegut per a mi i supong que també per a la majoria dels meus companys. D'aquesta forma, l'autor ens dona l'oportunitat de descobrir aquesta nova informació i ens ajuda a estar previstos en cas de trobar-nos en una situació semblant a la d'Àlex, el protagonista.

A part d'"ajudar-nos a viure", per dir-ho d'alguna manera, també parla sobre temes molt interessants com per exemple l'apasionant món d'Egipte que, al menys a mi, m'ha despertat la curiositat en gran mesura.

He de dir també que el contingut amb que s'enceta el llibre és una mica dur de digerir i a mi em va causar impacte, especialment la fi del primer capítol, en el qual es conta la dissortada mort de Carolina (la novia d'Àlex). Però no ho dic com una cosa negativa, més bé el contrari, ja que amb un fet així em vaig endinsar des del primer moment en la història i a vegades em semblava que fins i tot podia sentir els sentiments del mateix protagonista. Aleshores trobe que la mort ha sigut el punt clau que m'ha fet engantxar-me tantíssim a la novel·la, la qual cosa no sempre és fàcil d'aconseguir per a un escriptor.

En conclusió, pense que Pasqual Alapont ha sabut combinar d'una forma molt oportuna una gran diversitat de temes donant-li a l'hora la importància necessària al tema principal, és a dir, les sectes.

Qui és el de la foto - Maria Carme Roca.

Per finalitzar aquesta rutina dels posts, llibres, etc... He decidit llegir-me “Qui és el de la foto” de Maria Carme Roca.
Es un llibre que realment m'ha tingut molt enganxada i molt intrigada fins que l'he acabat. Es diferent, misteriós.. no se, no n'havia llegit cap que fos ni paregut, de fet abans de llegir aquest llibre, no llegia gaires llibres de misteri.
Es un llibre que tracta d'una jove que el dia del seu aniversari fotografia a tots els convidats, i en una foto que la seva amiga li va fer a ella soles, per que ho recorda, troben una cosa estranya, una sombra, una persona, com un nen. A partir d’ací obrin una investigació, Hanna, l'amiga Susan, els germans Harry i Harold, i l'avi de la Hanna, Humprey. Pensen que es una parenta llunyana de Hanna, una escriptora anomenada Helen Beatrix Potter.

Encara que siga l’últim llibre, no us vaig a desvetllar el final, per que sinó li lleve la gracia, el misteri i l'intriga que tant m'han agradat a mi d'aquest llibre, i espere que gaudiu vosaltres si algun dia se'l llegiu.
Us el recomane, espere que el disfruteu tant com jo!!

Homes

Aquesta novel•la, Homes, escrita per Isabel-Clara Simó és una novel•la estructurada en 22 historietes contades per homes. Com bé diu el títol, tot parlar sobre homes, histories que a les dones ens faran veure els homes amb una altra idea i prespectiva.

Sobre les historietes, són 22 historietes, com be he dit abans, les quals no tenen relació ninguna. Totes tracten sobre homes.

És un llibre amb un contingut diferent, que ami personalment m’agradat. Pense que es un llibre molt apropiat per a les dones, ja que tot tracta sobre els homes i no ve mal llegir un poc sobre ells. Com bé ha dit la meua companyera Cristina Sanjuan, és un llibre facil de llegir i que sempre hi ha alguna historieta que no t’agrada però la següent es totalmente diferent i no t’aburrixes.

FIRMIN - Sam Savage

Per finalitzar aquesta activitat de llegir una novel·la valenciana i comentar-la a aquest blog, he decidit lleguir-me per últim el llibre del novel·lista i poeta estadounidenc, Sam Savage , FIRMIN .

Una rata s'acull a una llibreria per a criar als seus fills. Entre tots ells  es destaca Firmin, que és el més petit de tots i arriba al extrem de estar morint de fam al ser incapaç de lluitar contra els seus germans per la llet de la seva mare .

A la fi acaba per sobreviure alimentant-se de la cel · lulosa que extreu del paper de llibres. Aquest fet farà que Firmin amb el temps descobrirà que ha après a llegir a mesura que anava alimentant-se dels llibres .Aleshores va deixar de menjar-se els fulls fulls per a començar a llegir-se'ls.

El temps va passant i es queda sol a la llibreria , comença a llegar fins a arribar a l’extrem quea l’ interior de aquella rata , es pensa que hi ha una persona psicologicament i moralment ; però realment al exterior està la pobra i menuda rata .

Que ocorrerà quan arribe el bibliotecar ? Seguira vivint a la bilbioteca , buscarà nova casa..

Firmin és un llibre divertit per al meu gust i que recomane a aquell que li agrade llegar .

Una cosa que més m’ha agrada és que l’autor permet comentar llibres i autors ,pertant  fa que els lectors gaudeixen llegint ja que poden compartir les seues  opinions sobre lectures comunes o semblants .

També m’ha agradat ja que fa una critica a la societat del anys 60 i els problemes que comporta  i el rebuig que li fan a la lectura , als llibre i a les biblioteques .

L'ambició d'Aleix

L'ambició d'Aleix és un llibre escrit per Enric Valor el 1957. Aquest va fer un dels treballs més importants de recol·lecció i recuperació de la lexicografia valenciana i fou un dels principals promotors de la normalització del valencià. 

Aleix és un noi que viu a Callosa d'en Sarrià, fill d'una mare muntanyenca i un pare natural d'Altea. Des de que era xicotet, somiava amb les muntanyes, la terra i tot allò que té a veure amb el camp. Aquest no comprén el plaer de la navegació marítima. Ben prompte, el seu pare mor i la seua mare decideix que siga el senyor don Macià el que s'ocupe de l'administració de les terres. La dona de don Macià es va casar amb aquest molt prompte i a causa de problemes econòmics. Aquesta actua com si fóra una mare per a Aleix ja que el cuida quan està malalt i està al seu costat, però aquesta relació d'afecte entre mare i fill acaba convertint-se en una relació de passió amorosa de igual a igual. Quan Aleix va fent-se més major, les diferències d'edat entre ell i Pauleta, la seua estimada, van diluint-se. Aleshores va sorgint l'amor poc a poc entre aquests. Aleix marxa a estudiar a València on coneix a Lluïsa en la qual mantindrà relacions, però quan aquesta és convidada a Callosa d'en Sarrià, Aleix nota que no tenen la mateixa passió per les muntanyes. Quan Aleix està al poble, aquest estima a Pauleta i quan va a València reprén la seua relació amb Lluïsa. En acabar la carrera, aquest torna al seu poble i consuma el seu amor amb Pauleta. Aleshores, la passió entre aquests fa que tramen un pla per a escapar-se llunt de don Macià on poder viure el seu amor, una vegada descartada la relació amb Lluïsa. El seu amic li presta els diners per a fugir però una vegada a França, reben la noticia de que el marit d'aquesta ha mort. Finalment, Pauleta podrà ser la parella permanent d'Aleix. 

Personalment, aquest llibre m'ha agradat molt ja que aquestes relacions es veuen molt en el dia a dia, i pense que no es poden posar  impediments a l'amor.

Cròniques de la veritat oculta - 2a Part

Crec que tot, o almenys la majoria d'aspectes que volia ressaltar d'aquest llibre van quedar mencionats al post anterior. Per tant, m'agradaria dedicar aquest últim post a fer una última i petita reflexió general en quant a l'àmbit de la lectura d'aquest curs, que ja toca a la seva fi.

Per a acabar amb allò referent a aquest llibre concret, la veritat és que, com vaig dir anteriorment, ha sigut una obra que ha estat lluny de fer-se pesada, a diferència d'altres que he llegit aquest mateix any, a causa, principalment, de una estructuració que afavorix una major diverstat de temàtiques a tractar dins de cada una de les històries independents. Però, i açò m'ha paregut especialment notable a la última història del llibre, "un crim", la forma sobtada de donar fi a algunes narracions m'ha paregut excessiva. Davant d'una història que m'havia creat tantes expectatives com aquesta, i que tenia una trama realment interessant, el fet de que tinguera un desenllaç que podríem qualificar de "precipitat" és la causa per la qual el llibre m'ha acabat deixant un sabor relativament agredolç. Amb tot, he de dir que globlament m'ha semblat una lectura "agradable i còmoda", si realment podem qualificar un llibre amb aquests adjectius.

A manera de comiat, m'agradaria fer una petita reflexió. La lectura, tots ho sabem, és un plaer específicament humà, és a dir, sols la nostra condició d'humans ens permet tenir la sort de gaudir de tot allò que engloba el terme "lectura". La nostra capacitat d'associar idees, pensaments, reflexions a grups de simbols i signes que conformen el nostre llenguatge... La nostra capacitat de relacionar la realitat amb allò abstracte, immaterial. En definitiva, la nostra aptitud innata d'imaginar, ixe bé tan preciat que posseim les persones i que és una de les característiques que ens fa ser-ho.
Doncs, tot açò es fa notablement present davant un llibre. Així, com a plaer que ens significa, la lectura mai pot convertir-se en un llast. Els termes "obligació i plaer" no poden esdevindre sinòmins.

Vuic anar a parar a la conclusió de què, moltes vegades, haver de llegir llibres de manera imposada, arribant al punt de complir una "quota" al llarg d'un curs, ens impossibilita el fet de poder gaudir d'aquesta capacitat de què hem parlat abans. D'alguna manera, aquesta activitat perd part del seu sentit.

I és que, per a què val la lectura si no és per a delectar-se amb el goig d'imaginar?

“El llibre de les bèsties” – Ramón LLull

“El llibre de les bèsties” és una novel·la escrita per l’autor Ramón LLull. Aquest es creador del català en prosa, i se’l considera un dels escriptors més importants de la cultura catalana.

És una novel·la breu, on l’univers dels animals projecta perfectament el món dels homes. Els protagonistes són els animals, els quals reprodueixen simbòlicament el comprotament dels humans. Aquests animals és divideixen en dos grups: els que menjen herba i elsl que menjen carn; els primers els aparellem amb els vassalls, mentre que els segons, amb la noblesa.

Cal destacar la forma en la que es troba narrada la història, per mitjà de dialègs on els protagonistes, que són els animals, es conten a través de contes dels quals es personatges son els humans. Açó significa que els papers s’han intercanviat, i es projecta perfectament la vida dels humans, o millor dit el món de les persones.

Aquesta novel·la és l’última que hem llig aquest curs, i la veritat dir que es una lectura que està molt interessant, i et dones conter de com es el món en la qual vivim, el dia a dia que protem, i la societat que nosaltres estem construint, ja que nosaltres solem buscar un benifici propi. Recomane aquesta lectura a tot el món, i que cadascú pense el que som.

El príncep - Nicolau Maquiavel

El príncep és un tractat sobre política escrit a principis del segle XVI pel  diplomàtic, funcionari públic, filòsof polític i escriptor italià Nicolau Maquiavel.
En aquest tractat enviat a Llorenç de Mèdici, aconsellava a aquest com governar un estat i les qualitats que ha de tenir un príncep. 
Per a Maquiavel l'ésser humà és dolent per naturalesa i un príncep ha de saber actuar en el bé i en el mal si és necessari.
Considerat com el pare del realisme polític , és a ell al que li s'atribueix la frase:"el fi justifica els mitjans". Reflecteix aquesta ideologia al llarg de tot el llibre quan sosté que l'única preocupació d'un príncep deuria ser la de buscar i retenir el poder, sense importar consideracions ètiques i religioses, i que l'exercici total de la bondat havia de conduir necessàriament al fracàs entre tants bergants, despreciant així l'idealisme.
Personalment, tot i no compartir les idees de l'autor, crec que les defensa molt bé amb tota clase d'exempes històrics i agafant com a model en moltes ocasions al valencià Cèsar Borja.
 "El príncep" és també l'inici de la política moderna i es poden reconéixer formes d'actuar que continuen presents avui en dia, cinc-cents anys després.

Els temps de Sara, Lucía Arenas

El últim llibre que he decidit  llegir-me ha sigut “Els temps de Sara”, de Lucía Arenas. Aquest llibre me l’ha recomanat una amiga meua, i com ella i jo tenim casi els mateixos gustos, doncs vaig pensar que m’agradaria.

El llibre conta la història de una xiqueta (Sara) que acaba de complir 16 anys, i en la seua familia de part de pare tenen un gen de més que es desperta quan es compleixen 16. Aquest gen consisteix en fer viatges. Però no fer viatges a altres llocs, sinó a un altre temps. La història ocorre en Gandia actual, i en la Gandia del 1527. L’actual està igual: amb els edificis que descriu, la Seu, els restaurants, la Marina... Però la Gandia del 1527 canvia molt. Soles esta la Seu dels edificis que ella coneix. És l’època de quan estaven els Borja, molts moriscos i jueus es van convertir al cristianisme, molts antres van estar cremats a la Inquisició, hi havien pirtaes i corsaris i era un món de masclisme. Ella al principi ho va passar mal, perquè son pare no la podia ajudar sempre, perquè ell seguia fent viatges, sa mare no la creia fins que no va veure el que li va passar, s’havia enamorat d’Àlex i no sabia com contarli-ho. Sara era la segona de la família que tenia el gen tant fort. Son pare retrocedia a principis del s.XX. La primera de la familia va ser la seua iaia, i Sara va tindre molta sort, perquè la seua iaia Maria es trobava al mateix temps que ella, i aquesta, va conseguir estar fora de perill. El llibre esta molt bé. És fàcil de llegir i és una història molt entretinguda, perquè t’ensenya a confiar amb la gent que de veritat estimes. El recomane a tothom, perquè es agradable per a qualsevol persona