MIL NOU-CENTS VUITANTA-QUATRE

Aquesta novel·la conta la historia de Winston un home si no recorde mal de mitjana edat que viu a Londres, una ciutat, però, molt diferent a la que segurament tots tenim al cap. Resulta que l’estructura política del moment es basa en el poder que exerceix sobre totes les coses “El partit”. Un Organisme, que controla tots i cada un dels aspectes de la vida dels ciutadans. El tret més sorprenent, per a mi, del Socang –Socialisme Angles-, com anomenen ells el partit (fins i tot el nom, prova més evident de la demagògia per part del partit, es una farsa,  ja que la ideologia que tenen no es ni de lluny socialista), es que tenen als seus ministeris gran quantitat de gent que manipula el passat, es a dir, modifica qualsevol document per tal de tornar el passat a favor seu, fent creure als ciutadans que tenen una vida millor que abans, eliminant qualsevol referència d’altra societat que haja existit. Segurament açò podria ser la desitjable utopia de qualsevol dimoni de classe política que viu també als nostres dies. Bé, deixant ja de costat l’historia de la qual sols us he donat a tastar una mica, m’agradaria expressar-vos el que la novel·la ha despertat en mi. Si algun pensament m’ha vingut al cap mentre llegia es que si realment en aquest, el nostre, món, les coses son com aparenten. Tots sabem que hi ha infinitat de versions dels fets, les que segurament ens donaran els activistes,  aquelles que diuen que estem totalment  manipulats per els grans col·lectius, per les grans multinacionals possiblement ens son difícil de creure no? Però m’agradaria dir-vos, i vaig a permetre’m l’especulació verbal, es que els mitjans de comunicació son uns grans titellaires, aquests, probablement moguts per altra gent també, ens ensenyen una visió, moltes vegades distanciada de la realitat. Sols cal obrir els ulls i contemplar, com a exemple, el que esta passant a Turquia, els mitjans de comunicació allí, emetent contínuament programes d’entreteniment mentre que corre sang pels claveguerams dels carrers, i si investiguem sols un poc a Internet, un lloc que mou gent sense interessos (d'on tampoc cal creure-s'ho tot), vorem que hi ha imatges que ens costen d’ assumir, però que difícilment estan trucades amb photoshop, vos dic que tinc nocions… La meva intenció sols, es dir-vos que es consciencieu una mica i que si voleu i podeu no es deixeu tant influenciar per coses com la televisió, la moda també, etc. Que l’únic que fan es obstaculitzar el pensament individual i açò pot acabar convertint-nos en mers objectes , possessions de Geppeto.