Cròniques de la veritat oculta

Per a començar aquesta entrada vull dir que aquest llibre esta causant en mi impressions que no pensava que podria transmetre un llibre. De moment el llibre el trobe interesant, després d’haver llegit tan sols la mitat del llibre, me adonat que Pere Calders utilitza un llenguatge un tant complicat per a entendre. Encara així es un llibre que no esta pas desepcionant-me.
Explicaré una de les histories, la que mes m’ha impactat.
El Desert:
Espol es un home (probablement d’avançada edad) que al matí s’alça amb uns dolors terribles a tot el cos. Amb molta dificultat consegueix arribar al llit, on després de suportar el dolor agafa alguna cosa amb la ma. Per a que aquesta cosa no escape l’Espol tanca el puny i l’envena. Mes tard pasa per certs llocs com per l’empresa on treballa per a comunicar-li al seu cap que no pot seguir treballant.  En un moment visita a una familiar i aquesta li diu que es lleve la vena que ella li faria un guant de llana. Espol accedeix, mentres aquesta fa el guant l’Espol ix a veure un passa carrers d’un circ quan de sobte, una noia el saluda i aquest alça el braç i obri la ma per a respondre el salut.