Barrots Daurats tracta sobre un jove anomenat Alexandre al
que li canvia la vida a causa de la mort de la seva novia Carolina. Estava molt
unit a ella i un dia aquesta va tenir un accident de moto del qual no va
sobreviure i arran d’aquest fet ja res té importància. El temps d’espera que va
estar a l’hospital va fer que conegera a Núria. Aquesta li va parlar de
Papirus, una espècie d’associació que ajudava a gent d’Egipte i que seguia les
seues maneres de viure. En aquell moment Alex no li va fer cas, però quan van
passar uns quans dies va decidir anar-hi. En casa es sentia sol, sense ganes de
vore als seus amics i tampoc de parlar amb els seus pares.
La primera visita que fa a Papirus no va ser del tot
agradable, però poc a poc, les ganes d’anar i de col·laborar van anar
augmentant. Cada dia que podia s’arrimava allí, i en part també era per a vore
a la Nuria. Va ser tanta la seva implicació que Nuria el va convidar a passar un
cap de setmana a la finca. Lloc on tots els de Papirus es reunien i feien
activitats i alguns rituals. Aquesta estància va fer que Alex s’evadira de tot
el que havia passat, i es sentira còmode amb aquella gent.
Passava el temps i Papirus era més important en la vida d’Alex,
tant que va passar de donar xerrades a anar-se’n de casa per no vores amb els
pares, que no entenien al seu nou fill.
El mestre el va acceptar i deia que era el seu elegit, però
tot no era fàcil, ja que des de que havia entrat a viure a la finca la Nuria
estava molt rara. El xicot intentava xarrar amb ella, mentre que aquesta l’evitava.
Van passar cosses estranyes, el mestre estava molt damunt de l’Alex i ell li
confiava tots els seus secrets, inclús aquell comentari que li va fer un un dia
la Nuria: tot a canviat, ja no es res igual. Al cap d’uns dies ja no la va
tornar a veure. Fins que un dia va decidir anar més enllà i va entrar al
despatx del mestre i va vore que en realitat eren esclaus, i que tot els
beneficis que obtenien dels seus treballs no eren per a ajudar als egipcis. Quan
s’hi va adonar, va pensar que realment Nuria no estava de penitencia com deien
els de Papirus, sinó que havia desaparegut. A partir d’aquell moment tot va
passar molt ràpid, el xicot va obrir els ulls i va anar a buscar a la Nuria que
estava esclavitzada en un xicotet amagatall, després la va traure d’alli i la
va pujar al cotxe i els dos junts van fugir d’aquella secta.
La veritat es que aquest llibre no m’agrada’t molt, el
principi es un poc pesat l’únic fet més rellevant és la mort de la novia, però
d’ahi a que vaja a Papirus i tot es fa molt llarg. Per a la gent que li agrada
més les històries d’acció i de sofriment els agradarà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada