La pell freda

Aquest llibre tracta sobre un xic anglés que es enviat durant un any per una oferta de treball a una xicoteta illa perduda per l’Atlàntic Sud. Allí, es troba amb l’únic habitant, Battis Caffó, un home que resideix en un far  que hi ha a l’illa, encara que en un primer moment ni li ajuda a integrar-se ni a fer-li front a la presencia d’uns éssers monstruosos de la nit.

Aquesta novel·la m’ha paregut estranya, sense sentit comú, però no per això ha deixat de ser intrigant i commovedora. A més, al estar escrita en primera persona, expressa perfectament els pensaments, adversitats i lluites del protagoniste.

Des d’un principi ja resulta rar i sorprenent que el protagoniste accepti aquesta oferta de treball, ja que es passar un any en una illa pràcticament deserta.

Un altra cosa que m’ha cridat l’atenció ha sigut la poca relació que tenen els dos  homes, ja que tenien maneres de pensar totalment oposades, cosa que ha suposat un gran obstacle en la vida a l’illa,

Però sobretot m’ha impactat el caràcter de l’Aneris, un d’aquells éssers que viu amb Caffó, que a més de tindre-la domesticada, també li serveix d’amant. La tenen com un ninot, però ella, front aquest menyspreu en que es tractada, no fuig, es queda en el far amb ell, obeïnt tot el que li demanen. Açò m’ha recordat a un tema molt trist com és el maltractament de gènere, en que els homes tenen el poder i la dona no fa res en contra.

El millor de tot és final tan peculiar d’aquesta novel·la.