Aquesta obra escrita al 1936 per l'escriptora Mercè Rodoreda narra la relació d'amor i odi entre una noia solitària i
poca experimentada en la vida, amb un home madur del qual s'enamora
inesperadament.
Tots aquests fets, junt a l'embaràs no desitjat i la fugida del seu enamorat, provocarà que Aloma abandone la casa i
afronte el futur amb una gran responsabilitat, ja com una persona
adulta.
Els fets tenen lloc a la ciutat de Barcelona, poc abans
de la Guerra Civil.
Un altre fet que m'ha resultat curiós és que l'autora
torna a utilitzar la mort en un jove com un fet important en la
història, fet que jo personalment considere que permet al lector
“enganxar-se” més a l'obra, ja que li dona un sentit diferent a
l'obra.
Aquest llibre m'ha permés canviar les opinions de
l'autora, ja que en els llibres que m'havia llegit de Mercè abusava
de les descripcions i sempre utilitzava els mateixos recursos, però
en aquest relat crec que utilitza una manera d'escriure totalment
diferent.
En general, el llibre m'ha agradat, perquè és un
llibre en el qual els fets van canviant 360 graus cada moment, i crec
que es un llibre en el qual hi ha molta gent que es pot identificar,
ja que pot afectar a l'ànim de les persones i, a més, és una
situació amorosa prou comuna en la societat.
Estic totalment d’acord amb tu, i ami m’ha passat el contrari. Hem vaig llegir Aloma i hem va encisar, ara m’he llegit La plaça del Diamant i me quedat en ganes de més. En aquest llibre la historia t’enganxa des del principi i en l’altre és fa pesat. La veritat és que Aloma és un dels millors llibre que m’he llegit enguany i tens raó amb tot el que has dit.
ResponEliminaP.D: crec que l'autora utilitza sempre alguna mort per a donar-li una pinzellada trista a cada relat. Ja que després de llegir els dos llibres veus que no són històries molt alegres.