En un lloc anomenat guerra - Jordi Sierra i Fabra

EN UN LLOC ANOMENAT GUERRA - JORDI SIERRA I FABRA

La novel·la "En un lloc anomenat guerra" de Jordi Sierra i Fabra, Néstor, narrador i protagonista principal de la novel·la, és un jove periodista que ha estat recentment abandonat per la Laia, qui era la seua parella fins aleshores. Enmig d'aquesta situació, el director del periòdic per al qual treballa l'informa de què ha d'anar a cobrir una guerra, a un petit país que ningú no coneix: la República de Tudzbestan.

Allí coneix en Mahler, un periodista alemany, veterà, amb qui aprén a sobreviure en l'epicentre d'una guerra i amb qui passarà gran part del temps a Sezerkanda, la capital, i on els Russos atacaven per dominar-la.

Milo, un nen de dotze anys, farà de "pigall" d'en Néstor, l'acompanyarà i el guiarà entre bombardejos i tirs amb una astúcia sorprenent, un nen a qui la guerra l'ha fet madurar a un ritme vertiginós.

Des d'aleshores el protagonista narra pas per pas tot el que li ocorre, de manera que el lector pot endinsar-se en la realitat tant visible com oculta d'una guerra i tot el que allò comporta, la destrucció, la desesperació, la fam, la misèria d'un poble que mor. Una realitat fictícia a la novel·la, però real al món en que vivim.

Plasma una visió veritable d'una guerra autèntica en tot detall, l'explotació sobrehumana dels nens soldats, els quals qui tenia sort era "pigall" d'algun foraster com ara en Milo, la pobresa i tot el patiment pel qual qualsevol es sotmet en anar-hi. Açò intenta fer Néstor per al seu periòdic amb les seves fotos, relats i entrevistes, expressar, emocionar i sobretot fer consciència a la resta de la gent.

Per a mi ha estat encertada l'elecció d'aquest llibre com a cinquena lectura d'aquest curs, la història m'ha aplegat directament, amb escenes que han aconseguit emocionar-me i sobretot m'ha fet entendre la necessitat de informació de qualitat  que necessita el "primer món" al voltant de les guerres i altres successos que ocorren al nostre voltant i que ignorem o no prenem la suficient atenció per la part que ens correspon als països "desenvolupats", i ho dic així perquè possiblement el que cal desenvolupar ací no és l'economia, la tecnologia i els nostres interessos, si no la ment, els drets humans i la solidaritat.

Convide a tothom a llegir aquesta novel·la, que a mi personalment no se m'oblidarà mai el que ha despertat llegir-la dins de mi.