La plaça del diamant és una novel·la escrita per Merce Rodoreda (1908-1983) on es conta tota la vida d'una jove anomenada Natàlia. Aquesta era una jove plena de inocència i llibertat que canvia totalment d'actitud quan va a una festa de balls a la Plaça del Diamant i coneix a Quimet, que la priva de tota la seva llibertat, la converteix en la seua esclava i li lleva fins la seua pròpia identitat canviat-li el seu nom pel de Colometa. Més tard, es casa amb Quimet i té dos fills; Antoni i Rita. Quimet decideix fer un colomar que es podria relacionar directament amb l'història principal del llibre ja que els coloms a l'igual que Quimet aconsegueixquen que Natàlia es senta atrapada i amb angoixa perquè el seu marit fa que s'encarregue de tot i es torne boja. Quan Quimet va a formar part de l'exèrcit, Natàlia decideix acabar amb el colomar i la mort de l'últim colom coincideix amb la de Quimet i aleshores és quant Natàlia s'allibera i comença una nova vida. El context històric d'aquest llibre abarca des de la república fins a la postguerra on les dones no tenien dret a vot i havien de fer tot el que deia el seu marit, s'havien d'ocupar de la casa i havien de cuidar dels fills. Vivien en unes condicions pèsimes, ja que estaven envoltats de pobresa i de fam i la Natàlia no pot donar de menjar als seus fills al igual que moltes dones d'aquella època.
Aquest llibre ensenya la vida dia a dia d'una jove d'aquella època i personalment m'ha agradat molt perquè comparant aquella època amb l'actualitat em done compte del poc que valorem les coses que tenim i em fa reflexionar sobre la necessitat que tenim en l'actualitat de coses materials que en realitat no fan falta per a res però també pense que en l'acutalitat no hem aconseguit la igualtat entre homes i dones ja que les dones continuen estant molt infravalorades i sempre han de demostrar més que els homes per a aconseguir el mateix lloc de feina o algun tipus de reconeixemt a nivell cultural.
Només dir q Natàlia per a mi a sigut una gran heroina capaç de superar tots els obstacles que la època li va imposar sent una xica que mai va deixar de somiar i de lluitar.
M'ha agradat com has descrit a Natàlia, ja que jo també he entés la historia d'aquesta manera; en que Quimet la fa converir, com bé has dit, en la seva esclava. També m'ha agradat la forma en que has relacionat la història de Quimet en la dels coloms, reforçant l'atracció de Quimet cap aquestos ocells.
ResponElimina