La segona i la tercera part de “Mirall Trencat”, les podriem calificar com a tràgiques. En general, baix el meu punt de vista, el llibre no m’ha agradat molt, no he estat agust moltes vegades llegint-lo, em resultava pesat i avorrit. Però si que m’he fixat molt en com l’autora, la Mercé Rodoreda, expressa els sentiments dels personatges, sobretot per a mi el de la Maria i la Teresa de Goday. Utilitza un vocabulari ric, que en algunes ocasions he necessitat l’ajuda del diccionari per poder entendre algunes paraules que no sabia abans.
Aquestes parts reflecteixen tota la vida dels Valldaura, on es descobreixen grans desamors, mentides als matrimonis i amor entre “germans”. Per exemple, el senyor Valldaura volia a la Teresa, però desde sempre el seu amor verdader havia sigut Bàrbara, la violinista (es suïcida al començament del llibre); o el notari Riera que jo sospite que va tindre en el passat algun tipus de relació amorosa amb la Teresa; o en Maria i en Ramon, els germanastres que jo crec que estaven “enamorats” un de l’altre i arriben a tindre algun tipus de relació i açò fà que el seu pare l’Eladi es torne quasi boig ja que ell mai els hi havia dit que eren germans, sinó que eren cosins llunyans.
Moren alguns personatges molt importants durant aquestes parts. Les seves morts molt diferents. A poc a poc, es pot anar deduint el final del llibre, i jo ho vaig encertar. Els viatges sense tornada, els desamors, la tristesa, les separacions familiars…tot això acabarà amb la decadència d’aquesta familia.
Possiblement una de les coses que més m’han fet pensar ha sigut el nom de l’últim capítol (La Rata) on crec i entenc, que la rata, un animal lleig per a tots, representa el final, la desaparició, ruïna i decadència d’una familia que ho havia tingut tot i es queda en res a la fi.
Aquest llibre, objectivament és una obra mestra de la literatura Catalana i encara que no m’hagi agradat molt, estic content d’haver llegit aquest llibre ja què com té la importància que té i ha donat tant a la literatura nostra, és necessari llegir-lo sí o sí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada