diumenge, 25 de novembre del 2012

PANA NEGRA


Pana negra, escrit per Joan Olivares a l’any 2005, és una novel•la orientada en l’època del segle XIX i desenvolupada a la nostra Vall;  on el protagonista, Marià Seguí, també conegut com al Gatet d’Otos, (per la seua agilitat i destresa per moure’s), treballa per al propietari de la Casa Gran, Baltasar.
 Marià, casat amb Sabela, la qual era somni de molts homes, viuen enormement enamorats la seua història d’amor però, de sobte el protagonista es veu obligat a canviar la seua vida, abandonar la família que estava formant i a la seua estimada Sabela degut a una traïció del seu propi capatàs, amb la funció de tenir el camí lliure amb la preciosa Sabela.
El Gatet es veu abocat al món del bandolerisme, acompanyat del seu amic Sitala, i viuen perseguits per la justícia;  miola com un gat després d’efectuar les seues lladreries amb èxit; sempre amb l’enyorament de la vida que havia deixat enrere. Durant aquesta etapa que dura uns quaranta anys, el protagonista és comdemnat a 70 anys allunyat fora de les seues terres a Melilla; on més tard seria indultat i podria tornar a les seues terres, concretament Otos i començar una nova vida.

No és fins al final de la història on es revel•len la gran quantitat de verdaderes intencions dels personatges i que et recondueixen a veure la història des d’un punt de vista de la realitat; on hi ha traïcions, enganys, dobles intencions, sofriment i dolor però al mateix temps es troba solidaritat, caritat,comprensió, generositat i afecte.

En un primer moment trobava el llibre un poc avorrit o millor dit repetitiu, però arriba el moment en el qual s’argumenten les idees plantejades al principi i t’adones que entre elles hi ha un lligam d’interessos, que porten a Marià a la complexitat en la qual es converteix la seua vida.

Per finalitzar, m’agradaria explicar la relació entre el títol del llibre “Pana Negra” i el contingut, ja que des d’un primer moment va ser un aspecte que hem va cridar molt l’atenció. La relació es troba en que l’època en la qual es desenvolupa la història (s.XIX) la vestimenta del típic llaurador era d’una camisa acompanyada d’un jupetí de pana negra.

1 comentari:

  1. És un bon comentari sobre el llibre,encara que no le llegit,però descriu molt bé la forma i el fons d'aquest. Pareix un llibre interessant perquè reflecteix la naturalesa humana i les diferents formes d'actuar de les persones (hipocresia,enganys,empatía...).
    Jo crec que podria definir-se com un llibre de tipus històric amb personatges ficticis.

    ResponElimina