Personalment, Ultratge m’ha agradat molt, perquè amb aquests relats em sent identificat, perquè podrien ser històries que em podria contar el meu iaio o la meua iaia, i són molt divertits i fàcils d’assimilar. Un que vaig assimilar molt bé és el de Mimi, perquè, al tindre a Joan com a professor de matemàtiques, vaig poder gaudir de que me’l contara personalment; no obstant, al llegir-lo, la capacitat de transmetre sentiments que Joan ja té en persona, la vaig vore plasmada al paper, i va ser com si no hagués sentit mai aquella història.
Per acabar, felicitar a Joan pel llibre i animar-vos a que se’l llegiu, és un llibre molt assequible d’entendre i passes una bona estona mentre el llitges.
Jaume amb aquest xicotet comentari sobre el llibre 'Ultratge' m'ha motivat a llegir-me'l ja que pel que conta tracta de curtes històries però intenses del professor Joan. Sempre m'han agradat els llibres que s'estructuren així, ja que cada capitòl tracta de una aventura diferent i així es impossible aborrir-se. Desde aquest moment tinc al pensament llegir-me'l.
ResponEliminaLa veritat és que al llegir aquest post t'agafen ganes de llegir-lo, ja que has sabut transmetre que t’agrada i que és simple per a llegir. Segur que al relacionar-lo amb Joan el veiem amb uns altres ulls, però aixina i tot dones a entendre que és un llibre diferent que atrau. M’agrada la connexió que has trobat amb les histories que ens conten els nostres avis, que pel fet de que ho feien ells ja t’agraden i per aquesta relació de segur que són especials. Així és que el posaré a la llista de futurs llibres.
ResponEliminaEstic d'acord amb Emi quan ha dit que al ser xicotetes aventures no avorrix, com ho fan algunes altres obres quan tot el llibre seguix una historia i l'enreda molt, al final es fa pesat.
ResponEliminaI també estic d'acord amb Maria, que segur que al relacionar-lo amb Joan el veiem amb uns altres ulls. Joan es un professor que si no tots quasi tots l'hem tingut com a professor de matemàtiques a algún curs, i de segur que tots han escoltat alguna historieta que ens ha contat. Jo personalment, l'he tingut dos anys, a primer i segon d'ESO, i quan ens contava alguna anècdota o historieta parava molta atenció ja que em pareixien curisoses. Aixì que m'agradaria llegir-lo a l'estiu.
Un comentari molt correcte i què m'ha agradat molt, Jaume. L'any passat vaig llegir "Vespres de sang" de Joan Olviares, i tens tota la raó del món quan dius què sap transmetre els sentiments a la novel·la, jo hi vaig apreciar el mateix. Per a mi crec que l'única part difícil dels llibres de Joan és el vocabulari ric, buscat i complexe que utilitza, ja què moltes de les paraules o expressions què es veuen reflectades al llibre s'han perdut o ja quasi ningú les utilitza. Per acabar, vull dir què m'havera agradat assistir a la presentació del llibre al teu poble farà unes setmanes i de segur què tindria ara mateixa més ganes de llegir-lo. A l'estiu, si els amics, amigues, cosins i cosinetes, la piscineta, el dormir i eixir algun ratet a fer esport m'ho permeten, tindré el gust de llegir-lo sense cap dubte.
ResponEliminaMolt bon escrit del llibre del nostre mestre Joan. He decidit comentar-te perquè vaig llegir aquest llibre l'any passat, i també em va agradar. La història que més em va agradar a mi va ser la de L'ultratge. Per a mi el llibre narra histories que perfectament havera pogut viure Joan o almenys de prop, històries del nostre passat on podem veure una mica com seria la vida dels nostre pares o avis. M'ha agradat el teu post i anime com tu a tots aquells que tinguen ganes de llegir aquest estiu que escollisquen aquesta lectura per passar una bona estona.
ResponElimina