Pell de Pruna. "Joan Olivares"

Doncs m’he llegit aquest llibre, perqué tenía curiositat per conéixer la manera d’escriure per part del nostre professor de matemàtiques “Joan Olivares”, ser publicat al 2008 i va guanyar el premi la Vall d’Albaida de narrativa erótica.

Aquesta novel·la m’ha resultat molt fácil de llegir, ja que utilitza un llenguatge molt típic del valenciá, i ens conta amb gaire detalls cada escena erótica, per tant  ens mostra una gran facilitat a l’hora de compendre’l.

Respecte al tema jo diría que tracta sobre un xic anomenat “Silveri”, el qual després de traure’s les oposicions es posa a treballar en un institut de secundària com a professor. Allí aquest manté unes relacions amoroses amb alumnes i professores, aquest sols pensa amb el seu propi interés, per això no es fixa en l’interior d’una persona, sinó que sols es fixa en el seu aspecte físic.

Pense que en Silveri ens mostra una manera de ser en la qual no es capaç de mantindre una relació estable amb una atra persona, ja que es fixa molt amb les dones, i per això pense que és una persona un poc inmadura a la qual li falten molts coneixements sobre la vida.

Personalment pense que aquesta  novel·la m’ha agradat molt, sobretot per la manera amb que Joan Olivares ens conta les escenes, ja que ho conta d’una manera tant quotidiana que almenys jo m’he pegat unes quantes carcallades.                      
                                                                                        Miguel Aparicio Malchirant              

La plaça del Diamant

La plaça del Diamant

Després d'haver llegit Mirall trencat i d'haver gaudit de la seua lectura vaig decidir llegir La plaça del Diamant; em va agradar molt com es desenvolupava la història en el primer, com escrivia l'autora, les seues descripcions, etc. No m'ha agradat ni la meitat La plaça del Diamant; sobre ser una lectura molt menys complexa que Mirall trencat, me s'ha fet molt llarg de llegir el llibre. De vegades l'autora exagerava les descripcions... Pot ser que tot sigui que a l'altre llibre al haver molts més personatges siga més fàcil mantindre l'interés per la lectura, encara que de vegades en aquesta tingueres que fer memòria de noms, llocs, successos... En realitat es un bon llibre però crec que després de llegir Mirall trencat t'esperes algo més.

Rodoreda fa referència en aquest llibre a alguns atributs de Mirall trencat; no sols llocs pel fet d'estar inspirada en Barcelona. Anomena un senyor de Sant Gervasi, com s'anomenava la torre on vivia la Teresa; i també, encara que no tinga res a veure, torna a utilitzar el nom de Eladi, pot ser que Mercè Rodoreda tinga alguna afectivitat cap a eixe nom.

M'ha capatat l'atenció l'interés que mostra l'autora per descriure els coloms i tot el que comporten. La dona de en Quimet, la colometa, com ell li diu; acaba agafant-los mania als pobres coloms i comença a fer-los la vida impossible "assassinat" com aquell que diu els futurs coloms de mil maneres que ja veureu si es llegiu el llibre. Pot ser l'autora el que bullga siga mostrar una metàfora; comparant la llibertat del coloms, la que descriu contantment en boca de la colometa: el coloms anaven lliures per dintre del pis, eixien i tornaven quan volien...; comparar açò amb la situació de la colometa, sense llibertat, morta de treballar, sense nom...; el seu nom verdader és Natàlia. 

Recomanaria aquest llibre a tothom; encara que ja vos he dit el que a mi m'ha paregut. Si encara no us heu llegit ningún de Mercè Rodoreda; com que ja sols queda el tercer trimestre, jo m'agafaria Mirall trencat, que encara que ho parega no costa tan de llegir i damun conta per dos.

Mirall trencat (2a part)

Després de llegir-me la primera part , em vaig quedar amb ganes de saber com continuava aquella història. 

La veritat és que a mi m'agrada llegir, i quan un llibre m'agrada no puc deixar de llegir fins que arribe al final i em quede amb ganes de més, i aquest llibre no m'ha causat aquesta intriga. Jo pense que es perquè va introduint molts personatges i històries diferents, que de vegades costa de relacionar-los.

 Amb això no vull dir que no recomane llegir-lo , al contrari, és un llibre molt ben escrit, ja que Mercè Rodoreda és una molt bona escriptora, i gràcies a les descripcions tant detallades que fa,  pots adintrarte en el què esta passant i formar part de la història. Però per a mi, dels dos llibres que m'he llegit d'ella m'ha agradat més 'La plaça del diamant' ja que tot gira al voltant d'una única protagonista , Colometa. I en 'Mirall trencat', apart de Teresa Goday que comença siguent la protagonista, també adquireixen aquest paper de protagonista la seua filla i neta. Ja que és un relat que conta la història de tres generacions de la família Valldaura. 

També pense, que aquest llibre serveix per a reflexionar sobre la vida, ja que la història s'acaba ahí mateix, no dona pas a imaginar-te com pot continuar-la, a diferència de 'La plaça del diamant'.

En conclusió, que és un llibre interessant però per al meu gust un poc farragós.

L'ambició d'Aleix

Es un llibre escrit per Enric Valor, on conta la vida d’Aleix:            
Aleix viu a Callosa d’en Sarrià, fill d’una mare muntanyenca i un pare natural d’Altea. En ell conflueixen la tradició agrícola i la tradició marinera. Però des de xicotet ell somia amb les muntanyes i no comprèn el plaer de la navegació marítima. Quan encara era xicotet, el pare d’Aleix mor. Aleshores sa mare confia a don Macià que administre les terres de la família. L’esposa de don Macià, dona Pauleta s’ha casat, sent massa jove per a ell, per un problema econòmic. Però en principi, Aleix veu a dona Pauleta com a una mare. Quan està malalt, dona Pauleta té cura d’Aleix i ací sorgeix una passió amorosa d’igual a igual. Aleix és informat de quin tipus de persona és Don Macià a través de Mingarro. Quan marxa a estudiar a València, Aleix coneix a Lluïsa, la seua promesa, però quan aquesta és convidada a passar uns dies a Callosa d’en Sarrià, ell nota que no tenen la mateixa passió per les muntanyes. Així, quan Aleix està al poble, estima desesperadament a dona Pauleta i quan va a València segueix la seua relació amb Lluïsa, que al final acaba per el seu sentiment a Pauleta...
Sincerament aquest llibre se m’ha fet molt pesat i avorrit. Hi ha que dir que es interesant però no es el tipus de llibre que m’agrada llegir. El recomane per a tots els que els agraden les histories amoroses i que tot estiga molt ben descrit i explicat amb gran detall.

PELL DE PRUNA

Aquest llibre escrit per Joan Olivares, i que ha obtingut el Premi de Literatura Eròtica La Vall d’Albaida al 2007, conta la història de Silveri, un professor de biologia que es troba immers en un món d’amor, luxúria, passió, sexe compaginat amb perills i conseqüències dels seus actes.
Tot comença quan Silveri aprova les oposicions i més tard, decideix fer un viatge amb la seua núvia, Carme a Cuba; el que ell no sabrà és que aquest viatge suposarà un canvi en la seua vida. L’inici d’un període de descontrol, realitzar actes impulsius, de començar a pensar amb altres coses enlloc d’utilitzar el cap, provocant que la seua vida es centre en el sexe i la passió. Finalment, Silveri es veu obligat a abandonar el país i començar una nova vida a Brasil, ja que de la seua antiga vida es queda una imatge desoladora de pederasta, i per tant buscat per la policia per ser un abusador i acusat de drogar a alumnes i professores per tal d’aprofitar-se’n d’elles.
Des de el meu punt de vista, trobe que aquest llibre no és sols eròtic, sinó que també convida a la reflexió de nosaltres mateix i la societat.
En un primer moment, la vida de Silveri és tranquil•la, i meditant-ho bé, no solem parar-nos a pensar en el camí que hem recorregut, reflexionar i fixar-nos nous objectius amb els quals guiar la direcció per a encaminar les nostres vides; per aquesta raó, hi ha moments en els quals no pensem i agafem decisions equivocades, en el cas de Silveri, el ocorregut a Cuba, fan que perdem el rumb i quan encara no ens hem adonat, ens clavem en un món que realment no és el nostre, referint-nos al protagonista, el món de la luxúria i el plaer, fins a arribar al punt  en el que pensem que la millor resposta als problemes és fugir.
Recomane llegir aquest llibre perquè tracta una temàtica bastant lúdica, però sobretot per a que es puga traure la reflexió d'aquest, que és ben interessant.

Barrots Daurats de Pasqual Alapont

Aquest llibre ens narra la desolació d’un xic pel tràgic accident que pateix la seva novia, i com a partir d’aquell moment la seva vida capgirarà per complet. Alexandre es sent completament vençut davant la noticia. En aquest moment coneix Núria una noia que l’ajuda a partir d’unes paraules que l’endinsaran en un camí a enlloc.

Aquest llibre m’ha agradat perquè utilitza un llenguatge correcte però amb diversos matisos que fan d’aquest una lectura més lúdica i didàctica. El narrador és omniscient és a dir narra en tercera persona però sap el que ocorre,aquesta tècnica produeix en el lector una major intriga ja que el narrador ho sap tot però sempre deixa la major degustació per al final. Aleshores es va descobrint a poc a poc el que ocorre i et capta des del principi fins al final.

En resum la temàtica d’aquesta narració ens adintra per complet en la història ja que és un tema que està present en la societat i deguem estar ben atents per que no ens puguen manipular com ocorre al llibre.            
 És a dir, si ens trobarem en una situació pareguda poder aixecar els ulls i adonar-se a temps d’on estem penetrant.

Pell de pruna - Joan Olivares

PELL DE PRUNA

Silveri és un jove que acaba de aprovar les oposicions per ser mestre i tindre plaça fixa. En eixos moments mantenia una relació sentimental amb Carme, una relació al parèixer molt oberta, amb mil aventures i històries que ens conta en els primers capitols, sobretot sexualment que aleshores es va acabar i Silveri es desplaça a viure prop del institut on treballarà.

En aquest institut coneix a Efigènia, la mestra de religió, amb qui mantindrà una estreta relació; la cap d'estudis, amb qui ens conta alguna aventureta sexual; Malena, responsable de molts maldecaps degut a que és la seua alumna i el desig sexual és inevitable, entre altres.

Silveri, el narrador en primera persona, conta les seues relacions i fantasies sexuals en les diferents dones que coneix, les quals conta ben detalladament i també els problemes, un reflex de la seua vida cendrant-ne en l'activitat sexual, fins que te problemes més be judicials pel que ocorre amb Malena que ja sabreu si el llegiu i deixa el país per començar una nova vida al Brasil.

Vos anime a llegir la novel·la sincerament, per a mi és un llibre el qual la temàtica l'ha fet fàcil però l'escriptura ha fet que no poguera començar a llegir per després deixar-lo. Una temàtica nova per a mi i completament diferent al que he llegit anteriorment, fet que ha condicionat l'elecció d'aquesta lectura. El llibre no m'ha decebut en cap moment i m'ha agradat molt, a més, el final obert que d'eixa Joan a la novel·la, que vole la imaginació.

Pell de pruna.

Com ja  havia escrit en algún comentari abans, tenía pensat llegir-me aquest llibre de Joan Olivares desde primer moment, simplement per el fet que mai abans havia llegit un llibre del qual poguera coneixer l'autor. Tenía curiositat de la manera que tenía el nostre professor de l'institut de redactar les seues novel·les, però més curiositat hem provocaba de com ho faría tractant-se d'un llibre eròtic.
Tinc que dir que el llibre m'ha enganxat desde primer moment.
En ell es narra la vida d'un jove professor anomenat Silveri, tal vegada un poc obsesionat amb el tema del sexe i les dones, ja que més d'una vegada s'ha vist amb problemes per la manera, el lloc, i la companyia amb qui/que pràctica l'acte sexual.
 Silveri treballant a un institut de professor a arribat a tenir relacions amb la cap d'estudis, la mestra de religió i fins i tot amb una alumna, i açò són trets que estan molt mal mirats a la nostra societat. Per això una vegada se'n adona la gent, ell decideix  anar a viure a Brasil, on ningú puga reconeixer-lo. En aquest personatge es pot reflexar una persona miserable, que veu a la dóna com una jogina per a ell i els seus plaers , sense saber valorar en cap moment l'interior d'ella.
Recomane aquest llibre, ja que es fàcil de llegir i tracta d'un tema molt interessant per a tots nosaltres.

Mirall trencat (2 part)

Personalment, la segona part d'aquest llibre m'ha decepcionat un poc, i comparant-la amb la primera he de dir que crec que és un llibre que ha anat de més a menys.

Durant la segona meitat del llibre, s'hi representa un poc més els sentiments, emocions i formes d'actuar dels personatges, cosa que tal vegada et permet relacionar, segons la forma de ser, els diversos personatges que  intervenen.

Una cosa que m'ha cridat l'atenció, son les diverses morts i el sentit tràgic que va donant l'autora a mesura que avança el llibre, encara que aquestes morts a mi m'han fet seguir amb ganes de llegir el llibre, ja que no sabia que podia passar en qualsevol moment.

També cal destacar, l'importància de la torre, ja que és una de les poques coses que no desapareixen al llarg de l'obra, i que també representa de certa manera el procés evolutiu de la familia amb el seu deteriorament.

Encara que el llibre es pot resumir parlant sobre l'últim capítol, ja que l'aparició de la rata i la seua mort tràgica, defineix el final decepcionant i la decadència de la familia Valldaura- Farriols.

El llibre en general m'ha resultat prou avorrit, encara que està més causat per la forma d'escriure de l'autora que per la trama del llibre, ja que utitlitza excesivament la descripció.

Mirall Trencat (Segona part). Mercé Rodoreda.

Jo m’he llegit la segona meitat de la segona part i la tercera part del llibre “Mirall trencat”. Seguixen morint persones, que al llarg de la història li vas agafant estima, per haver-se portat com s’han portat. La xiqueta xicoteta i el xiquet menut també havien mort... La Teresa, que era qui ha estat present durant quasi tota la història, es una dona que ha donat la vida per la seua família, i es nota que ha patit prou. La Sofia no es tan familiar com sa mare. Però es entendible. Ha viscut moltes morts i moltes decepcions en la seua vida. La idea que va tindre de tirar la casa per a fer un bloc de pisos més luxosos, no em va agradar gens, perquè es com tirar molts anys de la seua vida a la basura. En la il•lusió en que va comprar son pare la torre, i va ella i va a tirar-ho. Tal volta siga perquè no vol tindre els records de tantes morts. També, que en Ramon se n’anara de casa li va afectar molt, perquè es va quedar sense fills. Gràcies que, al final el recupera. L’Armanda per a mi ha sigut la protagonista de tota la història. Perquè ha cuidat a totes les generacions, i era com una més de la familia. Encara que la primera part  no em va acabar molt, aquesta es més interessant. No s’acaba bé en alguns aspectes, però el fa pensar que tens que apreciar tot el que tens, i disfrutar del dia a dia, perquè pot ser que un dia caigues, i el muigues o el quedes paralític.  El recomane a la gent que li agrada la lectura, perquè fa pensar molt.

Pell de pruna

He elegit aquets llibre perque ja que el seu autor es profesor del nostre institut, la gent deia que era molt interesant i ja que el tenia a casa doncs he decidit llegir-me'l.
Aquest llibre tracta de la vida sexual d'un professor, Silveri. El qual manté relacions amb algunes professores del institut on treballa, una de elles la professora de religio, amb la qual acaba anant a viure amb ella. Tambe té relacions amb una alumna de 4 s'ESO a la qual ell mateixa li dona classe. I així amb moltes noies més. Tota aquesta historia ocorre a Valencia.
No es un llibre complicat de llegir, es més si t'ho agafes enserio en una o dues vesprades te'l acabes. Esta escrit amb un vocabulari col·loquial i ple de vulgarismes.
Es un llibre que m'ha agradat perque es molt diferent als altres llibres que ja havia llegit abans.

La llibertat en flames -Josep Penadés

Vaig començar a llegir aquest llibre sols perque Josep Penadés es el nostre profesor, i ja que no tenia idea de quin llibre llegirme doncs vaig agafar aquest.

En aquest llibre es conta una historia de dos pobles menuts, Somací i Noseon, en la qual l’alcalde de Somací intentarà destruir tot el bosc sols per poder augmentar la seva riquesa, fet que farà que animals del bosc amb l’ajuda deLynx l’Aventurer i Marieta Floreta impedisquen que aquest succés ocorrega cuan tot el bosc es crema.. pero finalment conseguirán salvar-lo.

Aquest llibre em va costar molt de començar, hi havia molta descripció , no roin pero si molt extensa, pero poc a poc vaig anar agafant-me al text, fins que vaig aplegar a la part on es vol destruir el bosc i la primera imatge q em va vindre al cap va ser la de la serra d’agullent, aquell 6 de setembre, una nit interminable.. pero aquest llibre ma fet reflexionar i recordar que la serra es nostra i no puguem permetre que ningu la destruisca i menys un grup com Iberdrola sols per diners…

El llibre esta molt divertit, pero la pijor part es recordar els sucesos de l’incendi de la nostra serra

Cròniques de la veritat oculta (part primera)

Estem, sens dubte, davant d'una de les millors obres de Pere Calders, considerat alhora un dels millors escriptors de la literatura catalana.

Aquest llibre consta de 31 contes estructurats en tres apartats, tots ells escrits amb un vocabulari molt ric sense deixar de ser comprensible per a estudiants com nosaltres.

A mi sempre m'han agradat els llibres constituits per contes per diverses raons. Una d'elles és que té l'avantage de que si no t'està agradant un conte o estàs trobant-lo una mica avorrit, no t'has de preocupar en absolut, ja que al cap d'unes quantes pàgines començarà una història nova i totalment diferent. Aquesta possibilitat que el dona el llibre d'oblidar-te de les històries menys interessants i centrar-te sols en aquelles que realment el fan disfrutar, crec que és la clau del seu gran èxit.

Per aquestes raons que he mencionat, no vaig dubtar ni un segon d'agafar un llibre d'aquestes característiques. I el ben cert és que, fins el que porte llegit, no m'ha decepcionat gens.

Si hagués d'elegir un conte, seria "La clara consciència", ja que parla d'un tema veritablement interessant com és el destí i el millor és que ho fa d'una manera un tant filosòfica.

He de dir també que una de les coses que ha fet que l'obra m'agrade és el sentiment que hi ha en cadascun dels contes, ja que tracta històries molt profundes que no s'acaben en el punt i final, sinó que el donen lloc a la reflexió i el fan preguntar-te el perquè de cada fet ocorregut al llarg de la història.

Mirall Trencat (1a Part)

Mirall trencat, publicada a l’any 1974, és una novel·la de Mercè Rodoreda que narra la història de tres generacions de la família Valldaura. Amb aquesta novel·la he pogut conèixer les principals característiques de l’escriptura de Mercè Rodoreda, ja que anteriorment em vaig llegir La plaça del Diamant i hi han trets comuns. Ambdues històries se situen en l’època de la Guerra Civil a Barcelona, la ciutat natal de l’autora, on la protagonista es una dona, en aquest cas, Teresa Goday.  Que a diferència de Colometa, ha tingut sort de trobar dos homes rics amb qui poder casar-se i tindre un alt nivell de vida.

El principi de la història em va deixar confusa, ja que no hi trobava cap relació als dos primers capítols perquè narra dues històries paral·leles, però que al tercer capítol t'en adones que és la basse per començar el relat d’aquest llibre.

Per a mi aquesta primera part del llibre no ha sigut massa interessant, ja que sols conta el dia a dia de la família Valldaura i no hi ha cap fet que ho faja intrigant. Però al mateix temps si que em causa intriga perquè sé que Mercè Rodoreda es una molt bona escriptora i no va a deixar-me indiferent al final d’aquesta història.

Llibertat en flames.

Aquesta faula ens explica la història d’una vall amb dos pobles, anomenats Noseon i Somací, els quals están envoltats per "El Bosc Verd". Un bosc que será destruit per l'alcalde de Somancí, el qual dessitja ampliar la població reduint el terreny del bosc i substituint-lo per alts edificis.
Aquest acte afectará horriblement  a la fauna. Per tant els xiquets del poble de Noseon, amb l'ajuda dels animals que habiten el bosc, intenten aturar l'ampliació de la població del poble veí.

Aquest llibre m'ha agradat, llevat de les primeres págines les quals descriuen tots els llocs on ocorre i els personatges que intervenen; ja que hi fa una amplia descripció; peró encara que siga pesada, pense que ajuda a entendre millor la lectura que continua.
Pense que tracta molt el tema de l'amor als animals, ja que els personifica i a tota l'historia els tracta com a amics i grans companys dels xiquets.
També tracte l'egoisme per part de l'alcalde, que sols pensa amb ell i amb el seu benefici economic.

Recomane aquesta faula a tota mena de joves, sobretot als que estimen la natura i els animals. Que pense que els deuriem d'estimar tots.

Pell de pruna

PREMI DE LITERATURA ERÒTICA LA VALL D'ALBAIDA

El llibre que m'he llegit ha sigut Pell de pruna,fins ara no m'havia llegit ningun llibre l'autor del qual jo coneguera. Abans de llegirme'l ja sabia més o menys d'allò que tractava, molts companys de classe se l'han llegit per curiositat de veure com escriuria el teu professor; i a més sempre malpensen tots, i fan broma de si aquest llibre estarà basat en fets reals.

M'ha agradat per l'expressivitat tan directa del autor, i com que ha sigut atorgat el "Premi de literatura eròtica La Vall d'Albaida" he tingut curiositat de buscar en què consistia aquest premi:

1. Podran optar al Premi de Literatura Eròtica "La Vall d'Albaida", obres de tema eròtic, originals i inèdites, escrites en valencià, amb una extensió mínima de 50 fulls DIN A-4, mecanografiats a dos espais per una sola cara, de qualsevol gènere narratiu: novel•la, narracions, biografia, etc.

2. L'import del premi convocat és de 4.000€ i s'entendrà com a pagament dels drets d'autor dels 2.000 primers exemplars que es venguen. De la resta d’exemplars venuts, l'autor percebrà un 10% sobre el preu de venda al públic, segons contracte amb Edicions Bromera. La dotació del premi estarà subjecta a les retencions fiscals corresponents.

3. El jurat seguirà el procediment de votacions successives fins a obtenir una majoria de vots a favor d’una obra determinada, que serà la guanyadora. Amb tot, si el jurat creu que cap de les obres presentades no assoleix la qualitat mínima per a ser publicada, el premi podrà no ser adjudicat. En cap cas, l’import del premi no serà fraccionat.

4. El termini de presentació es tancarà el dia 11 de maig de 2012. Les obres s’hauran de trametre a la Mancomunitat de Municipis de la Vall d’Albaida, avinguda de sant Francesc, núm. 8, 46870 – Ontinyent (telèfon 96 291 15 83). Caldrà indicar en el sobre “Per al Premi de Literatura Eròtica La Vall d’Albaida”.

5. El premi s’atorgarà al voltant de la Nit de Sant Joan, en un acte que s’anunciarà oportunament.

........................................................................

De manera que si algú està interessat/da en presentarse avant i sort!

Pana Negra de Joan Olivares

Aquest llibre conta la història de Marià Seguí, un humil llaurador jornaler de Baltasar, l’amo de la Casa Gran. El Gatet, anomenat així per la seua agilitat i per miolar després de acabar les seues lladreries amb èxit, a causa de diverses traïcions, es converteix en el bandoler més temut de tota la contornada junt al seu company Sitala. Aquestos es veu obligats a deixar a la seua família, ja que es veuen perseguits per la justícia, encara que al final de la història podrien recuperar les seues vides anteriors.

Pana Negra esta basada en el segle XIX, en les diferents comarques de València, concretament a la Vall d'Albaida.  El personatge descriu sobretot paisatges de muntanya, ja que es on s’amaguen de la justícia.

La novel·la esta escrita en tercera persona , on el narrador omniscient descriu els diferents pensaments i situacions que poden tindre els diferents personatges que van apareixent al desenrotllar-se la història. També l’autor utilitza un llenguatge estàndard amb diferents cultismes i vulgarismes concrets de la època en la que es basa la història.

El llibre es interessant, però hi ha moments que són repetitius i fa que siga un poc avorrida. També em pareix fascinant que el autor puga haver creat la novel·la a partir de articles periodístics antics, i com ha creat al personatge per a tindre una doble personalitat, on estranya la seua família però al mateix temps ser dolent amb qui se li encreua al davant.

Es una novel·la que recomane a tots, però sobretot a aquells que siguen curiosos, ja que al final de la historià es rebel·la el principal motiu del qual El Gatet es fa un bandoler.   

Llibre de les bèsties

El llibre de les bèsties es una novel·la escrita per Ramon Llull. Aquest llibre tracta temes com la corrupció, els abusos de poder i les injustícies que encara són ben presents en aquestos temps. Ramon Llull vol transmitir mitjançant aquest llibre el comportament dels humans mitjançant els animals que són els protagonistes d'aquesta història. Fa molta referència a la idea de que el més fort té sempre el poder però en aquest cas ens fa veure que la inteligència és molt més poderosa que la força. Al principi de la història els animals elegeixen al seu rei, el lleó, ja que aquest és l'animal més fort, però no tots estan d'acord amb la elecció. El rei ha de tindre un consell que l'ajude a prendre desicions entre els quals no es troba la rabosa. Aquesta aconsegueix mitjançant l'enginy ser l'única membre del consell i conseguir que el rei fera tot el que aquesta li ordenara, fins que un dia l'elefant, que desitjava ser rei, es va adonar que preferia ser un súbdit honrat que no un rei traïdor i va decidir contar al lleó que la rabosa anava a traïr-lo ja que li havia promés que el mataria per a aconseguir que ell  fora el rei a canvi de que ella tenira molts privilegis. Així el lleó va matar a la rabosa i la cort va tornar al seu bon estat.
Aquest llibre m'ha agradat molt perque t'obri els ulls davant la situació en la que ens trobem ja que hi ha uns quants que són els més forts, que abusen del poder i ens lleven els drets als altres. Jo espere que algun dia l'enginy i la intel·ligència dels que tenen una classe social més baixa, vença a la força al igual que en aquesta faula i la societat adquirisca un bon estat.

CRÒNIQUES DE LA VERITAT OCULTA (1a PART)

Cròniques de la veritat oculta, Aquest és el llibre que he decidir llegir-me per aquesta segona avaluació. No havia llegit cap llibre de Pere Calders abans.

L’autor utilitza un llenguatge complex, però no difícil d’entendre’l. El llibre no és una història en sí, està format per moltes històries breus, on cadascuna és diferent a l’anterior. En cadascuna d’aquestes, normalment apareix un fet estrany, màgic podríem dir, i al final de cada capítol ens mostra una reflexió, una ensenyança.

 Cada vegada que comença un nou capítol, tinc la curiositat de saber quina reflexió hi haurà al final. Dels capítols que m’he llegit, apareixen en ells la nostra pròpia consciència, el joc entre la vida i la mort, la riquesa...

M’agradaria parlar sobre els dos capítols que més m’han cridat l’atenció: “El desert” i “El principi de la saviesa”.

 El primer tracta sobre una persona que te en les seves mans, la seva pròpia vida (en una mà, amb el puny tancat per a que no s’escapi). És interessant veure com la gent no accepta allò de morir, que sempre volem allargar la nostra vida perquè no sabem el que ens espera després, per temor. Alguna cosa pareguda li passa a aquesta persona, on al final, veu a una jove, molt bella que el saluda (era un home), i aquest sense adonar-se’n, alça el braç, obri el puny i li tornà la salutació. Es clar que quan va fer aquest gest va deixar escapar la seva vida ja per sempre.

L’altre capítol “ El principi de la saviesa”,  el personatge principal es una persona rica  que no se n’adona que tots no tenim els mateixos interessos i que no busquem el mateix. Per  aquest el més important és  una mà humana que es va trobar al seu jardí;  però per a la resta no. Els altres tenen altres preferències i objectes que han perdut al seu jardí i que no són la mà que ell busca al seu propietari. Això m’ha fet que pensar que  tots no tenim uns mateixos objectius en aquesta vida. Cadascú desitja coses distintes i per a mi una cosa que és important, no ho és per als altres.

 Desitge trobar igual d’interessants la resta de capítols al igual que m’ho han paregut els que ja he llegit. M’agraden els llibres que et fan reflexionar, pensar i sobretot si pots comparar algun succés del llibre en la teva vida, que no és ni menys ni més que la teva pròpia història.

Pell de Pruna

PELL DE PRUNA

M’he llegit Pell de Pruna, de Joan Olivares, la veritat, sentia curiositat de saber com escrivia, he de dir que no m’ha defraudat, tot al contrari, m’ha agradat la seua forma d’escriure, ja que ha sabut fer una llibre fàcil i interessant a l’hora.

Bé, ara aprofundint un poc en la temàtica del llibre caldria dir que sé que es tracta d’un llibre eròtic però m’ha paregut que l’autor ha fet un ús excessiu del acte sexual deixant a banda altres aspectes importants de la vida. Aparentment Silveri no sap voler a ningú, sols pensa en si mateix i en els seus interessos, en aquest cas sexuals, sense pensar en cap moment si pot fer-li mal a alguna altra persona. Des del meu punt de vista, Silveri es un ser menyspreable, clar, no tan diferent a la resta, el típic tòpic de xic que veu a les xiques com el seu objecte, la seua joguina, que no sap valorar l’interior de les persones sols sap mirar les persones exteriorment, és una persona que necessita madurar, créixer com a persona.

Després de llegir aquest llibre m’he plantejat si estarà basat en fets reals, és a dir, si Joan haurà viscut alguna historia semblant a aquesta o si sols haurà sigut fruit dels seus pensaments.

M’agradaria recomanar el llibre als meus companys, ja que suposo que a la majoria els podria semblar interessant i a més es fàcil de llegir.

La plaça del diamant

Després de llegir aquest llibre, me adonat de com eren les coses en els temps de la guerra civil. M’ha fet reflexionar sobre un tema que encara ara esta a l’ordre del dia, el maltractament i el masclisme. Parlaré un poc sobre la història: Aquesta novel•la transcorre a Barcelona, on Natalia que posteriorment serà anomenada Colometa, coneix a Quimet el seu futur marit. Després de estar anys amb ell i tindre dos fills, Quimet va a la guerra, on mor. Natalia, es torna a casar però aquesta vegada amb Antoni, un home molt respectuós i comprensiu, no com Quimet.
Evidentment no continue escrivint mes per que mostraria el final de la història. A mi personalment m’ha agradat encara que hi han moments en la lectura que sincerament resulten avorrits. Recomanaria aquest llibre a tothom que este interessat amb aquest tema ja que et farà veure com poden arribar a ser les persones. Jo li posaria un 8.

L'escola secreta

L’escola secreta és una obra escrita per Mariano Casas i que fou finalista del VIII Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil. La historia comença quan el protagonista, Fèlix Ferrer, després de la tràgica mort dels seus pares, entra com a alumne intern a l’escola del Patronat, gràcies a que la seua madrina forma part de la Junta i a més, es fa càrrec de les seues despeses.
Una vegada intern, Fèlix comença a descobrir que el seu company d’habitació no és qui sembla ser, darrere d’aquell xic tímid, estudiós, responsable… s’amaga una trama de conflictes motivats pels diners en busca del benefici propi; provocant així misteris complexos, persecucions, morts… La disputa dels diners prové de jugar brut al passat, durant el període en el qual els nazis experimentaven amb persones per tal de descobrir nous fàrmacs, nous descobriments...
  Després d’una sèrie de visites a Tòbies, el company d’habitació del protagonista, aquest troba a l’amic mort a l’entrada de l’escola. El fet de veure morir a un company li afecta molt i el marcarà durant tot el relat, però a més, aquest fet converteix a Fèlix en el principal objectiu per a poder aconseguir els diners, i per tant comença la trama de preguntes sense resposta.
La següent obra pretén reflectir com les males accions del passat acaben sortint a la llum, i per tant, repercutint en el present, i a més, condicionant el futur de les persones.
També reflexa clarament com solem estar condicionats per l’avarícia, que no podem fiar-se de qualsevol perquè després ens poden estar enganyant i sense tan sols ni adonar-nos-en.
Es reflecteixen diferents aspectes com l’engany, la mort, el misteri, el temor, el dolor, al igual que d’altres diferents com la maduresa, la valentia, la tendresa, l’amor, l’amistat...
Aquest és un llibre de misteri on mai sabrem en què podem trobar-nos, i una característica que m’ha agradat d’aquest llibre és que cadascun dels personatges parteix sent d’una forma i a mesura que avança el llibre, cadascun d’ells va aportant noves trames, conflictes, enganys... podríem dir, que van evolucionant. Aquest tret l’he trobat característic perquè hem recorda a la vida real, on quan al començament de conèixer a una persona la jutgem d’una forma i després acaba sent bastant diferent del que nosaltres pensàvem inicialment.

ASSASSINAT ADORMIT - Agatha Christie

Gwenda Reed, una jove acabada de casar, arriba a Londres en busca d’una casa on compartir la nova vida amb el seu marit Giles. Quan està tota contenta per haver trobat una casa amb jardí que tant li agrada, comencen els maldecaps, les emocions, els records… Primer creu conéixer la casa com si ja haguera viscut en ella. Més avant, comença a tindre visions: veu el cos estés en el sòl d’una dona morta… l’havien estrangulada. Valdria més deixar-lo dormir per sempre o s’ha de remoure fins a treure’n l’entrellat? Preocupada i espantada per la situació, Gwenda coneix a Miss Marple, qui l’escolta, aconsella i comença la investigación d’un crim que porta adormit uns divuit anys. I mentrestant, que farà l’assassí? Esperar fins que l’atrapen? Es produeix un segon assassinat i per poc no n’hi ha d’altres. Miss Marple ho impedix i posa l’assassí en mans de la policia.  

M’ha agradat moltíssim la forma d’escriure de l’autora, ja que els seus relats és desenrotllen en el que és denomina el “whodunit”, la qual cosa permet al lector assajar hipòtesi i en suma, intentar desxifrar la identitat del culpable abans d’acabar amb la lectura del relat, això fa que tobes més interesant el llibre. Recomane a tots que llegiu algún llibre d’aquesta autora t’han reconeguda a nivel internacional. La veritat que no descarte la possibilitat de llegir-me algún altre llibre d’ella al llarg del curs.

La Plaça del Diamant - Mercé Rodoreda

"La plaça del Diamant", de Mercé Rodoreda, és un llibre que, en general, m'ha agradat, encara que en alguns fragments se m'ha fet difícil la lectura.

M'ha agradat per la història: una mostra de la submissió de les dones als homes en eixa època, al mateix temps que una mostra de l'evolució històrica d'Espanya des de la preguerra fins a la postguerra, passant per la II República i la Guerra Civil.

Natàlia és una jove que veu anul·lada la seua personalitat per part del seu marit, Quimet. Aquesta anul·lació comença a manifestar-se des del començament de la novel·la, on Quimet canvia a Natàlia el seu nom pel de Colometa, a un ball a la plaça del Diamant. Natàlia va perdent la seua identitat progressivament, fins que Quimet mor en la guerra, i ella, privada de qualsevol possibilitat de dur endavant els seus fills i a ella mateixa, decideix acabar amb la vida de tots tres. Però en aquest moment la seua vida es troba amb la d'Antoni, un adroguer que li ofereix feina i acaba proposant-li matrimoni. Natàlia accepta, tot i que ho fa pel bé dels seus fills, perquè ella no l'estima. Durant aquesta època, Natàlia troba una estabilitat que sempre li havia mancat, i al final de la novel·la, reuneix el valor suficient com per a anar a sa antiga casa i escriure a la porta "COLOMETA" amb un ganivet, símbol del trencament total amb el seu passat.

Sota el meu punt de vista, la novel·la té un bon argument i reflecteix molt bé l'agonia que moltes dones visqueren durant aquells anys al ser sotmeses als seus marits totalment, i fins i tot hui dia continuen vivint. Però també he de dir que, en alguns moments, la lectura se m'ha fet difícil, ja que, d'una banda, la combinació entre el monòleg interior i l'estil indirecte ha fet confosa la lectura en alguns moments (de vegades és difícil discernir els pensaments de Natàlia i les intervencions d'altres personatges), i d'altra, cap a la fi de la novel·la, hi ha pàgines en les quals no hi podem trobar cap paràgraf, cosa que fa que la lectura resulte una mica angoixant. 

La pell freda - Albert Sánchez Piñol

L’historia tracta d’un home Irlandès anomenat Kollege el qual arriba a una illa per a mesurar els vents de l’illa durant 1 any, però al arribar a l’illa s’adona que no esta l’antic meteoròleg al qual tenia que substituir i tan sols hi ha una sola persona a tota l’illa Battís Caffó, el qual viu al far.

 Al arribar la nit uns estranys éssers l’ataquen, i aquest es defensa com pot. Pocs dies desprès li demana a Battís ajuda però aquest el rebutjà. Poc després Kollege es troba en una font amb una femella de les mateixes criatures que l’ataquen totes les nits,i al veure-li un jersei posat s’adona que te relació amb Caffó, i la rapta per a  fer un tracte amb ell i quedar-se així al far i protegir-se dels granotots. A poc a poc Kollege va canviant d’idea respecte als mostres i fa que cada vegada s’aprope mes a Aneris  (la femella dels citauques que havia trobat a la font) per a entendre millor als mostres, però Caffò no esta d’acord amb el que Kollege pensa sobre els citauques , i entre ells apareix una gran tensió també fruit de la relació entre Kollege i Aneris. Un día Battís descobreix que Kollege ha tingut relacions sexuals amb Aneris i aquest perd el control el qual el porta a un mal resultat, a partir d’ací la personalitat del personatge va canviant.

Personalment aquest llibre ha sigut el millor que me llegit per ara, i a pesar de ser llarg i llegir-lo en poc temps no se ma fet pesat. M’agrada la manera en que l’escriptor descriu les coses d’una manera detallada però gens angoixant, també m’agrada la manera en el que el llibre esta contat, ja que de ninguna marea m’avera esperat aquest final.