Cròniques
de la veritat oculta, Aquest és el llibre que he decidir llegir-me per aquesta
segona avaluació. No havia llegit cap llibre de Pere Calders abans.
L’autor
utilitza un llenguatge complex, però no difícil d’entendre’l. El llibre no és
una història en sí, està format per moltes històries breus, on cadascuna és
diferent a l’anterior. En cadascuna d’aquestes, normalment apareix un fet
estrany, màgic podríem dir, i al final de cada capítol ens mostra una reflexió,
una ensenyança.
Cada vegada que comença un nou capítol, tinc
la curiositat de saber quina reflexió hi haurà al final. Dels capítols que m’he
llegit, apareixen en ells la nostra pròpia consciència, el joc entre la vida i
la mort, la riquesa...
M’agradaria
parlar sobre els dos capítols que més m’han cridat l’atenció: “El desert” i “El
principi de la saviesa”.
El primer tracta sobre una persona que te en
les seves mans, la seva pròpia vida (en una mà, amb el puny tancat per a que no
s’escapi). És interessant veure com la gent no accepta allò de morir, que
sempre volem allargar la nostra vida perquè no sabem el que ens espera després,
per temor. Alguna cosa pareguda li passa a aquesta persona, on al final, veu a
una jove, molt bella que el saluda (era un home), i aquest sense adonar-se’n,
alça el braç, obri el puny i li tornà la salutació. Es clar que quan va fer
aquest gest va deixar escapar la seva vida ja per sempre.
L’altre
capítol “ El principi de la saviesa”, el
personatge principal es una persona rica que no se n’adona que tots no tenim els
mateixos interessos i que no busquem el mateix. Per aquest el més important és una mà humana que es va trobar al seu
jardí; però per a la resta no. Els
altres tenen altres preferències i objectes que han perdut al seu jardí i que
no són la mà que ell busca al seu propietari. Això m’ha fet que pensar que tots no tenim uns mateixos objectius en
aquesta vida. Cadascú desitja coses distintes i per a mi una cosa que és
important, no ho és per als altres.
Desitge trobar igual d’interessants la resta
de capítols al igual que m’ho han paregut els que ja he llegit. M’agraden els
llibres que et fan reflexionar, pensar i sobretot si pots comparar algun succés
del llibre en la teva vida, que no és ni menys ni més que la teva pròpia
història.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada