Després de llegir-me la primera part , em vaig quedar amb ganes de saber com continuava aquella història.
La veritat és que a mi m'agrada llegir, i quan un llibre m'agrada no puc deixar de llegir fins que arribe al final i em quede amb ganes de més, i aquest llibre no m'ha causat aquesta intriga. Jo pense que es perquè va introduint molts personatges i històries diferents, que de vegades costa de relacionar-los.
Amb això no vull dir que no recomane llegir-lo , al contrari, és un llibre molt ben escrit, ja que Mercè Rodoreda és una molt bona escriptora, i gràcies a les descripcions tant detallades que fa, pots adintrarte en el què esta passant i formar part de la història. Però per a mi, dels dos llibres que m'he llegit d'ella m'ha agradat més 'La plaça del diamant' ja que tot gira al voltant d'una única protagonista , Colometa. I en 'Mirall trencat', apart de Teresa Goday que comença siguent la protagonista, també adquireixen aquest paper de protagonista la seua filla i neta. Ja que és un relat que conta la història de tres generacions de la família Valldaura.
També pense, que aquest llibre serveix per a reflexionar sobre la vida, ja que la història s'acaba ahí mateix, no dona pas a imaginar-te com pot continuar-la, a diferència de 'La plaça del diamant'.
En conclusió, que és un llibre interessant però per al meu gust un poc farragós.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEstic d'acord amb el que has sintetitzat de l'obra. Hi ha, d'entre els fets que has comentat, un possible factor, a més dels que he nomenat al meu post, que crec que ha contribuït a eixa "pèrdua de fil" que ens ha ocorregut a tots dos. I és la introducció massiva de personatjes, que de vegades pot arribar a causar, inclus, petites confusions.
ResponEliminaPD: m'ha paregut graciosa la teua última adjectivació del llibre.