"La plaça del Diamant", de Mercé Rodoreda, és un llibre que, en
general, m'ha agradat, encara que en alguns fragments se m'ha fet difícil la
lectura.
M'ha agradat per la història: una mostra de la submissió de les dones als
homes en eixa època, al mateix temps que una mostra de l'evolució històrica
d'Espanya des de la preguerra fins a la postguerra, passant per la II República
i la Guerra Civil.
Natàlia és una jove que veu anul·lada la seua personalitat per part del seu
marit, Quimet. Aquesta anul·lació comença a manifestar-se des del començament
de la novel·la, on Quimet canvia a Natàlia el seu nom pel de Colometa, a un
ball a la plaça del Diamant. Natàlia va perdent la seua identitat progressivament,
fins que Quimet mor en la guerra, i ella, privada de qualsevol possibilitat de
dur endavant els seus fills i a ella mateixa, decideix acabar amb la vida de
tots tres. Però en aquest moment la seua vida es troba amb la d'Antoni, un
adroguer que li ofereix feina i acaba proposant-li matrimoni. Natàlia accepta,
tot i que ho fa pel bé dels seus fills, perquè ella no l'estima. Durant aquesta
època, Natàlia troba una estabilitat que sempre li havia mancat, i al final de
la novel·la, reuneix el valor suficient com per a anar a sa antiga casa i
escriure a la porta "COLOMETA" amb un ganivet, símbol del trencament
total amb el seu passat.
Sota el meu punt de vista, la novel·la té un bon argument i reflecteix molt
bé l'agonia que moltes dones visqueren durant aquells anys al ser sotmeses als
seus marits totalment, i fins i tot hui dia continuen vivint. Però també he de
dir que, en alguns moments, la lectura se m'ha fet difícil, ja que, d'una
banda, la combinació entre el monòleg interior i l'estil indirecte ha fet
confosa la lectura en alguns moments (de vegades és difícil discernir els
pensaments de Natàlia i les intervencions d'altres personatges), i d'altra, cap
a la fi de la novel·la, hi ha pàgines en les quals no hi podem trobar cap
paràgraf, cosa que fa que la lectura resulte una mica angoixant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada