diumenge, 28 d’octubre del 2012

Mirall trencat (I)


Aquesta Obra reflexa la vida de una família rica, creada per Teresa Goday,  la qual extrau la seva fortuna de un ric fet a l’antiga. Aquesta Senyora, que en un primer moment era una persona d'estatus social baix, té un embolic amorós, producte del qual n’ix el seu fill.
Per poder casar-se amb Nicolau Rovira, per conveniència, deixa el seu xiquet a les mans de una persona molt pròxima.  Més tard Teresa, ja una persona Noble, és casa amb un altre home (Salvador Valldaura)  després de contemplar la mort del Senyor Rovira, i tenen una filla, Sofia. Però Valldaura viu recordant un amor apassionant que va tindre amb Bàrbara, una violinista que acabà suïcidant-se. Tot açò es una base sòlida que dona pas a un cercle viciós d'embolics de tota classe, que solen recaure a les mans de Teresa.
El llibre m’ha mostrat o m’ha ensenyat una realitat; en  temps difícils els Personatges és mouen per la conveniència però no deixen de costat a la passió i de vegades es deixen dur pel moment. També és una època que conviu amb una mentalitat general tancada, i una societat dividida per les diferents classes socials. Encara que s’estableixen lligams entre una “gent” i una altra. Sense gairebé adonar-se van desencadenant entre tots la tragèdia.
Aquesta novel·la em fa pensar que per obrir unes portes s’han de tancar unes altres  i que cadascú és víctima de una bipolaritat social. Amaguen un món interiorment i ensenyen una xicoteta part fora, I açò acaba donant pas a una vida plena de mentires i secrets, que no han servit ni serviran de res.
Pel que es pot saber de la primera part la història s'inicia a principis de segle XX, el context temporal és veu lleugerament en la manera d’actuar dels personatges.
De moment, la historia m’agrada, em provoca certa intriga el veure com cada vegada l’embolic és més gran i com els personatges es desenvolupen actuant de diverses maneres al llarg de el relat.

2 comentaris:

  1. M'ha agradat molt el teu comentari Juan, trobe que has volgut transportar el que et suggereix la novel•la de Mercè Rodoreda a la vida quotidiana, i açò provoca que hem vinguin moltes més ganes de les que ja tenia de llegir-me’l. M'he quedat molt intrigada amb eixos "embolics" que comentes, i a més amb la intriga de veure com aquesta novel•la hem demostra la realitat de la vida.
    També des d'un principi m’he fixat en aquest llibre perquè m'he llegit el de Aloma i la forma d'escriure de l'autora m'encanta, a més, també t’ anime a que tel llisques, t’agradarà.

    ResponElimina