Mirall trencat 1r part

UN PASSEIG PER LA BARCELONA DE MERCÈ RODOREDA

 Darrere la magnífica descripció de l'autora de la Barcelona d'abans de la guerra de 1936-1939; i sobretot interesant-me per La Torre de Sant  Gervasi em va entrar intriga d'allò en què s'hauria inspirat l'autora per a donar tan de realisme a allò que describia, un realisme un poc misteriós, era com si hi existira de veritat.

Buscant, per desgràcia no he pogut trobar coincidències amb el món real respecte del marquès de Castelljussà; però sí de la famosíssima Torre de Sant Gervasi ("a la part alta de Sant Gervasi, en un carrer a mig fer, al costat d'un camp, voltada d'un gran jardí que, a la banda de darrera, més enllà d'una esplanada, es covertia en bosc"). Tot destruït, no hi queda res, res del que era la casa de la infància de Mercè Rodoreda.

Ara, aquella torre plena de vida, història i bellesa cau davant un aparcament que dona al carrer Balmes.

Pot ser, l'única cosa que quede siguen aquells dos arbres del fons de la fotografia, pot ser siguen les glicines que tan li agradaven al Senyoret Jaume, com li deia la seua avia.

Rodoreda ha inspirat plenament les seues novel.les en Barcelona; per sort la Plaça del Diamant  conserva plenament la fesomia amb què és retratada a la novel·la. I ni molt menys són els únics llocs que es poden visitar pels voltants; als baixos de la casa Amatller, baixant pel passeig de Gràcia,edifici modernista; hi ha la joieria Bagués, que sembla el referent històric de la joieria on, a la novel·la Mirall trencat, el senyor Rovira adquireix

 “el ram de flors” per a Teresa, la protagonista.

M'he quedat un poc defraudat al saber que aquella torre que tan havia imaginat fos un aparcament; però m'alegra saber que la meua intuïció de que realment existia fora certa. M'imagine que l'escriptora ha basat la novel.la en aquesta torre, casa seua, per un cert recentiment de no haver pogut mantenir-la.