Mirall Trencat (1a Part)

 El llibre que vaig decidir llegir-me per al primer trimestre de Valencià va ser: “Mirall Trencat” de Mercé Rodoreda.

Ningú em va recomanar aquest llibre, però el vaig escollir perquè està considerat com una de les obres narratives més importants de la literatura Catalana al S.XX.

 El llibre està ambientat  abans  que començara la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). Descriu la Barcelona d’aquella època, en la qual transcorre la major part de la història encara que la ciutat de Paris també queda reflexada  al llibre.
 

Els personatges més importants d’aquesta obra són: el Senyor Valldaura, la seva dona Teresa de Goday, la seva filla Sofia i el que serà futur home Eladi; com els seus fills Ramón i el Senyoret Jaume (així l’anomenava la seva àvia) i la filla de l’Eladi i Pilar, Maria. Per a mi possiblement, fins on he llegit, el personatge que més m’ha agradat ha sigut el Senyoret Jaume. Un xiquet un poc tímid i diferent de la resta dels seus dos germans i que per això té una “mala” relació amb ells la qual acabarà amb unes conseqüències fatídiques.

 El llibre en sí, em pareix un poc dur. Hi ha aspectes que sincerament quan vaig acabar de llegir vaig quedar una mica extranyat i sorpés a la vegada. Una de les coses que més m’ha divertit però que també m’ha costat d’entendre ha sigut la gran quantitat de personatges i la relació de cadascun d’ells. Molts d’ells es casen, altres es separen, alguns estan casats però mantenen relacions amoroses amb altres, personatges que moren, altres que naixen… però per a dificultat la del vocabulari, utilitza un llenguatge molt cult, refinat i què es difícil de entendre algunes vegades.

Subjectivament el llibre em pareix un llibre molt correcte, molt ben escrit i que espere que el final no em decepcione, al principi com he mencionat abans es un poc difícil de entendre-lo, però quan ja has llegit uns certs capítols ja et centres per complet i t’atrapa. Espere que acabe el millor possible, què no es torne a repetir el succés tràgic del capítol dels “Nens” o el de “Bàrbara”. Així que ara a continuar llegint, a continuar imaginant i disfrutant de la lectura.