Aloma

Tracta d'una xica que viu a Barcelona amb el seu germà, i la dona i el fill d'aquest. Ella no creia en l'amor fins que arriba el germà de la seua cunyada i s'enamora d'aquest. Encara que la història pega moltes voltes i no es molt difícil preveure com acabarà.
Transcorre a Barcelona a principis del segle XX( perquè l'escrigué en eixa época i anomena algunes màquines com els cotxes elèctrics de la fira, per tant no pot situar-se abans en el temps).
També ens descriu,no sé si denunciant, la forma en la que vivien les dones de la época, dedicades a la casa i a la família.
Personalment, el llibre no m'ha ensenyat res en especial, és una descripció de el pensament humà, la part més psicològica i ho fa vinculant els sentiments en llocs, objectes o altres coses familiars per a la protagonista, com per exemple Barcelona, els seus llocs o les parts de la casa on vivia.
Un possible final seria avançar un poc més en la història d'Aloma i contar-nos com li va anar a partir d'aquell moment, si va poder tirar endavant, encara que es suposa que bé, per el final que té l'obra.
No m'ha agradat molt pel fet de que pareix que l'autora, al igual que en "mirall trencat", mata personatges (sobretot xiquets) aposta per a que tot quede més "tràgic", com si donar-li eixe to gris a les seues obres les millorara.