Aquest llibre escrit per Mercè Rodoreda i publicat a l'any 1974 recull la història de diverses
generacions de la família Valldaura, a partir d'un personatge principal, Teresa Goday.
El relat es situa als principis del
S. XX, anys abans de que començara la Guerra Civil i té lloc a
Barcelona. Mostra fets característics d'aquesta època com l'ordre
familiar que hi destaca en la família Valldaura o el començament a
utilitzar el cotxe.
Tracta temes un poc cultes (com els
diners o els negocis), per tant, el vocabulari que utilitza Mercè en
el llibre és més complex que el llenguatge estàndard
És un llibre en el qual apareixen una
gran quantitat de personatges, cosa que el fa un poc pesat i cosa
que pot provocar, inclús que et pergues en determinats moments degut
a les relacions que tenen entre ells. Però també em pot fer veure'l
com un llibre format per xicotetes històries, en les quals van
relacionant-se poc a poc els personatges i finalment es donaria lloc
a una història més complexa i general.
El únic problema que hi veig, en
aquest cas no és del llibre sino de l'autora, i és que en alguns
moments abusa de les descripcions, cosa que fa que els dos llibres
llegits per mi de Mercè es fajen més pesats.
També veig en el llibre diverses
escenes en les quals no s'hi conta informació important per a la
continuació de la lectura, escenes que pense que s'haurien de
suprimir, perque el únic que poden provocar és perdre el fil de la
lectura
Però en general, és un llibre
interessant, amb xicotetes sorpreses inesperades, la qual cosa
provoca que les ganes de llegir augmenten.
Em fas pensar que no t'agrada molt el llibre, i no estic d'acord en que l'abús de les descripcions es fasa pesat. Al contrari, una de les caracteristiques de Mercé són les descripcions, aspecte que la fa més especial. Del llibre dir que pareix interesant ja que m'agrada que no sols hi haga una historia principal, sino que et conte la vida de les altres persones (encara que siguen moltes) i així donar-li una pinzellada especial a la lectura. Fa que el llibre sigui més especial per a mi i que tinga ganes de llegir-me'l.
ResponEliminaA veure si no és fa tant pesat i el final del llibre et deixa en bon sabor de boca!
M'ha paregut molt curiós el fet que siga el meu company Llorenç qui convinga amb mi en un dels trets que jo també he críticat d'aquest llibre. I és més, m'ha sorprés moltíssim el fet de coïncidir també en aspectes com el llenguatge de vegades entramat i la pèrdua momentània del seguiment adequat de la història. En discrepància amb la meua companya Maria, el llibre pot ser interessant, però això no ens lleva de poder criticar-lo. En general, un post molt ben sintetitzat. Totalment d'acord.
ResponElimina