Cròniques de la veritat oculta (part segona)

D'esprés de llegir la segona part d'aquesta obra, reafirme la idea que tenia de que Pere calders és un grandíssim escriptor.

Una cosa que m'ha agradat molt de "Cròniques de la veritat oculta" és que les seues històries estan molt concentrades. Amb açò vull dir que el gruix de la història no es troba solament a una pàgina, sinó que cadascuna de les pàgines de les que consta conta una cosa nova o important que serà trascendent per al seu final. He llegit molt llibres en els que l'autor se'n va per les rames fent descripcions innecessàries o excessivament detallades que l'únic que aconsegueixen és fer la crónica més densa i avorrida. Calders en canvi, empra una expressió clara i directa fent que les seues cròniques siguen molt intenses i provocant així la nostra absoluta atenció en cadascun dels paràgrafs.

Altre aspecte que considere molt positiu en aquesta obra és els títols. Per al meu gust, la majoria d'ells estan plantejats de la forma correcta, ja que revelen sols el just i necessari i no tot el final (com fan alguns llibres).

Un dels relats que caldria destacar és "Una curiositat americana", que simplement m'ha encantat. Parla sobre un home que tenia una figura estranya al rebedor de sa casa que despertava la curiositat de tots els visitants. Per a explicar-nos la seua procedència ens conta que un dia el va visitar un home de Colòmbia i que el va matar accidentalment. Ell, com que no sabia què fer amb el cos, el va deixar un temps en el seu armari fins que es va fer rígid i després el va penjar al rebedor vestit amb unes faldilles. Pel que conta el protagonista, encara ningú s'ha adonat de que aquesta curiositat americana és, en realitat, el cadàver d'un home de Colòmbia. És, sense cap mena de dubte, el final més sorprenent de tota l'obra.

Per acabar, voldria recomanar a tots els meus companys este magnífic llibre perquè estic segur que disfrutaran tant com jo i gaudiran d'una bona expiència amb la seua lectura.