Desgraciadament, la segona part del mateix m'ha decepcionat bastant. Poc a poc anava adonant-me de que el que em contava la història no em despertava gens la curiositat i la majoria de les pàgines se me feien molt avorrides degut, en gran mesura, a les denses i inacabables descripcions de les que fa ús Rodoreda. Aquest és un aspecte que odie de molts escriptors i que, almenys a mi, em dificulten la lectura i fan que perda el fil de la història.
No obstant això, una de les coses que més m'ha agradat del llibre és la quantitat de símbols que conté. El més clar i important és el de la torre on viu la familia, que representa el pas del temps i la decadència de la família (ja que és ací on succeïxen la majoria dels fets trascendent per a la història). Altres símbols significatius són, per exemple, el jardi (que representa la joventut), el llorer on es suïcida Maria (representa la mort) o la rata (que simbolitza la fi de tot).
Aquesta idea de incloure símbols "ocults" al llarg de la narració pense que és la millor característica del llibre, ja que trobe molt interessant això de reflexionar sobre el missatge que ens vol transmetre l'autora en cadascun dels objectes que hi apareixen.
Llevat del que he dit sobre la simbologia, es tracta d'un llibre que en línies generals no m'ha convençut. En poques paraules podria dir que estava desitjant acabar-me'l perquè la lectura se'm va fer molt llarga i avorrida.
Crec que has definit molt bé el llibre, jo vaig tenir una opinió semblant quan me'l vaig llegir. Però, amb això de que Maria es suicida (jo vaig entendre que va caure) has destapat un poc massa l'argument, no?
ResponElimina