Didàctic, aquesta és la paraula que millor defineix Barrots daurats en la meua opinió. I dic açò perquè he aprés moltes més coses de les que m'esperava llegint-me'l i és evident que açò és un important punt a favor.
El món de les sectes era, fins aquest moment, un tema totalment desconegut per a mi i supong que també per a la majoria dels meus companys. D'aquesta forma, l'autor ens dona l'oportunitat de descobrir aquesta nova informació i ens ajuda a estar previstos en cas de trobar-nos en una situació semblant a la d'Àlex, el protagonista.
A part d'"ajudar-nos a viure", per dir-ho d'alguna manera, també parla sobre temes molt interessants com per exemple l'apasionant món d'Egipte que, al menys a mi, m'ha despertat la curiositat en gran mesura.
He de dir també que el contingut amb que s'enceta el llibre és una mica dur de digerir i a mi em va causar impacte, especialment la fi del primer capítol, en el qual es conta la dissortada mort de Carolina (la novia d'Àlex). Però no ho dic com una cosa negativa, més bé el contrari, ja que amb un fet així em vaig endinsar des del primer moment en la història i a vegades em semblava que fins i tot podia sentir els sentiments del mateix protagonista. Aleshores trobe que la mort ha sigut el punt clau que m'ha fet engantxar-me tantíssim a la novel·la, la qual cosa no sempre és fàcil d'aconseguir per a un escriptor.
En conclusió, pense que Pasqual Alapont ha sabut combinar d'una forma molt oportuna una gran diversitat de temes donant-li a l'hora la importància necessària al tema principal, és a dir, les sectes.
És un llibre que m'havera agradat llegirme'l enguany, i crec que m'he'l llegire en estiu, perquè el deixes en molt bon lloc, i ja m'havien parlat d'ell abans. El fet que la mort d'una protagonista aparega els llibres no es que m' agrade molt, però depen de com aparega, i com bé dius, el fet que als llibres haja diversitat de temes es un punt a favor.
ResponElimina