Aquest llibre m’ha
paregut mol bo i molt entretingut, ja que narra els fets que passen a l’actualitat
en els humans, però fent servir els animals d’exemples. El que narra Ramón
Llull, l’autor, es com els animals s’utilitzen uns amb altres, i utilitza els
animals oportuns, com el bou per a fer por, la rabosa com a l’astuta, el lleó
com a rei...El llibre sorprèn al principi perque no t’esperes que siga tan
entretingut ni que t’enganxe tant, però a mesura que va passant l’història, se’t
fa més interessant. És molt fàcil d’entredre, ja que no te paraules excessivament
complicades. Per finalitzar, una de les coses que més m’ha agradat és que Lull
reflecteix una història que va passar ell, cuan, per aprendre l’àrab més
fàcilment, va agafar un pres moro per a que l’ensenyara, perquè el li tenia
molta estima, però el pres el va intentar matar, i per açò va anar a la presó.
Respecte aquest comentari, dir-te Josep, que et falta explicar més el contingut d'aquest llibre; t'has centrat molt amb l'opinió personal i sols has comentat alguns personatges.
ResponEliminaPer altra banda, crec que deu ser bon llibre i entretingut com has dit; per aquest motiu serà qëstió de llegir-se'l.
Comentant aquest comentari,jo pense que no es necessari que expliques mes de les histories del llibre, perque segons pareix que dius son histories, i per a que contar-les...
ResponEliminaTe pinta de ser interesant per les personificacións del llibre ja que no se te fara tant pesat el llegir pensant que son els animals als que li ocorreix l'història, molt be sepi!