El príncep és un tractat sobre política escrit a principis del segle XVI pel diplomàtic, funcionari públic, filòsof polític i escriptor italià Nicolau Maquiavel.En aquest tractat enviat a Llorenç de Mèdici, aconsellava a aquest com governar un estat i les qualitats que ha de tenir un príncep.
Per a Maquiavel l'ésser humà és dolent per naturalesa i un príncep ha de saber actuar en el bé i en el mal si és necessari.
Considerat com el pare del realisme polític , és a ell al que li s'atribueix la frase:"el fi justifica els mitjans". Reflecteix aquesta ideologia al llarg de tot el llibre quan sosté que l'única preocupació d'un príncep deuria ser la de buscar i retenir el poder, sense importar consideracions ètiques i religioses, i que l'exercici total de la bondat havia de conduir necessàriament al fracàs entre tants bergants, despreciant així l'idealisme.
Personalment, tot i no compartir les idees de l'autor, crec que les defensa molt bé amb tota clase d'exempes històrics i agafant com a model en moltes ocasions al valencià Cèsar Borja.
"El príncep" és també l'inici de la política moderna i es poden reconéixer formes d'actuar que continuen presents avui en dia, cinc-cents anys després.
Sens dubte, un llibre carregat de sentit filosòfic, segons he suposat per la descripció que has fet d'ell. No és la primera vegada que sent parlar d'aquest remarcable personatje dins de la història de la humanitat, i estic segur de que aquest caràcter històric que tindrà el relat el farà encara més interessant. Un llibre el nom del qual cal apuntar-se.
ResponEliminaRespecte al post, m'ha paregut una molt bona sítensi de la història, si bé he tirar a faltar un poc més d'opinió personal.