ELS DIMONIS DE PANDORA

Al Nadal de 2011 la meva tia em va regalar un llibre anomenat “Els dimonis de Pandora”. Aquest és el segon i últim llibre que he decidit llegir-me per a aquesta avaluació. Ací acaben els “posts” per aquest any. Uns llibres m’han interessat més què altres, uns m’han ensenyat i altres no tant. En general, considere que aquesta activitat ha estat adient i molt correcta ja què ens ha fet aprendre a la majoria dels meus companys i a mi la importància que te la lectura i  els infinits mons als que et pot transportar, no sols ha resultat interessant per això, sinó també perquè ens ha fet millorar l’expressió i  redacció.

És cert què en ocasions i com que anem carregats de feina, dediquem poc temps a la lectura i de vegades per realitzar la activitat, reconec que ens llegim els llibres a corre-cuita, el que fa que no els disfrutem com cal, o que no els entenem bé del tot, cosa que fa que ens pareguen avorrits i se’ns fan pesats.

Bé, pel que fa al llibre...”els dimonis de Pandora” és una novel·la de misteri, d’intriga, en la que com en la majoria de novel·les del gènere  no es resol el misteri o l’enigma fins l’última frase de l’última pàgina . La novel·la està escrita per Silvestre Vilaplana amb un llenguatge culte, correcte, refinat i fa què es puga entendre el fil de la història sense cap tipus de problema.

En la primera part del llibre es produeixen una sèrie de misteriosos suïcidis, a priori, sense cap explicació coherent. Aquestos suïcidis, més tard seran la clau per resoldre l’enigma què envolta el “Plom d’Alcoi” i “la caixa de Pandora”.

Després apareix el personatge principal de la història, l’Enric. Aquest és un mestre d’institut que un dia (després  que el “Plom d’Alcoi” haja sigut robat) va rebre una carta d’un amic seu que havia faltat, més bé, s’havia suïcidat. En la carta explicava el per què de la seva mort i li encarregava que buscara a una certa persona que després resultaria ser un llibreter i amb l’ajuda d’aquest personatge resoldrien el misteri i aconseguirien tancar “la caixa de Pandora” i recuperar el “Plom d’Alcoi”.

Com a curiositat, el “Plom d’Alcoi”, és una peça la qual té inscrita un text en llengua ibèrica.

 Enric va trobar el llibreter i van anar decidits a tancar la caixa per així fer desaparèixer tot el mal que hi havia al món. No va ser missió gens fàcil, i realment, ho van aconseguir? Va morir Enric? Es van resoldre el per què dels suïcidis que parla al principi del llibre? Si voleu saber-ho està ben clar el què heu de fer...

Recomane aquest llibre  a gent més menuda que nosaltres, ja què encara que no està mal resulta un poc infantil. El que més m’ha enganxat del llibre ha sigut imaginar quin  seria el desenllaç final del misteri, he de confessar què ha sigut completament diferent al que imaginava. En el títol apareix la paraula “dimonis”, aquestos són el mal, un mal segons es diu en la novel·la evitable i que podem fer desaparèixer, però...podríem fer el mateix en la realitat? Podríem posar de la nostra part per evitar el mal a la resta? Podríem fer desaparèixer les discussions, baralles,el nostre propi egoisme i crear una consciència comuna pel bé de tots nosaltres i conviure dignament com a persones què som? No ho sé la veritat, cadascú què pense el què vulga, pensar és lliure i eixa llibertat és la què ens caracteritza.