El últim llibre que he decidit llegir-me ha sigut “Els temps de Sara”, de
Lucía Arenas. Aquest llibre me l’ha recomanat una amiga meua, i com ella i jo
tenim casi els mateixos gustos, doncs vaig pensar que m’agradaria.
El llibre conta la història de una xiqueta (Sara)
que acaba de complir 16 anys, i en la seua familia de part de pare tenen un gen
de més que es desperta quan es compleixen 16. Aquest gen consisteix en fer
viatges. Però no fer viatges a altres llocs, sinó a un altre temps. La història
ocorre en Gandia actual, i en la Gandia del 1527. L’actual està igual: amb els
edificis que descriu, la Seu, els restaurants, la Marina... Però la Gandia del
1527 canvia molt. Soles esta la Seu dels edificis que ella coneix. És l’època
de quan estaven els Borja, molts moriscos i jueus es van convertir al
cristianisme, molts antres van estar cremats a la Inquisició, hi havien pirtaes
i corsaris i era un món de masclisme. Ella al principi ho va passar mal, perquè
son pare no la podia ajudar sempre, perquè ell seguia fent viatges, sa mare no
la creia fins que no va veure el que li va passar, s’havia enamorat d’Àlex i no
sabia com contarli-ho. Sara era la segona de la família que tenia el gen tant
fort. Son pare retrocedia a principis del s.XX. La primera de la familia va ser
la seua iaia, i Sara va tindre molta sort, perquè la seua iaia Maria es trobava
al mateix temps que ella, i aquesta, va conseguir estar fora de perill. El
llibre esta molt bé. És fàcil de llegir i és una història molt entretinguda,
perquè t’ensenya a confiar amb la gent que de veritat estimes. El recomane a
tothom, perquè es agradable per a qualsevol persona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada