Crec que tot, o almenys la majoria d'aspectes que volia ressaltar d'aquest llibre van quedar mencionats al post anterior. Per tant, m'agradaria dedicar aquest últim post a fer una última i petita reflexió general en quant a l'àmbit de la lectura d'aquest curs, que ja toca a la seva fi.
Per a acabar amb allò referent a aquest llibre concret, la veritat és que, com vaig dir anteriorment, ha sigut una obra que ha estat lluny de fer-se pesada, a diferència d'altres que he llegit aquest mateix any, a causa, principalment, de una estructuració que afavorix una major diverstat de temàtiques a tractar dins de cada una de les històries independents. Però, i açò m'ha paregut especialment notable a la última història del llibre, "un crim", la forma sobtada de donar fi a algunes narracions m'ha paregut excessiva. Davant d'una història que m'havia creat tantes expectatives com aquesta, i que tenia una trama realment interessant, el fet de que tinguera un desenllaç que podríem qualificar de "precipitat" és la causa per la qual el llibre m'ha acabat deixant un sabor relativament agredolç. Amb tot, he de dir que globlament m'ha semblat una lectura "agradable i còmoda", si realment podem qualificar un llibre amb aquests adjectius.
A manera de comiat, m'agradaria fer una petita reflexió. La lectura, tots ho sabem, és un plaer específicament humà, és a dir, sols la nostra condició d'humans ens permet tenir la sort de gaudir de tot allò que engloba el terme "lectura". La nostra capacitat d'associar idees, pensaments, reflexions a grups de simbols i signes que conformen el nostre llenguatge... La nostra capacitat de relacionar la realitat amb allò abstracte, immaterial. En definitiva, la nostra aptitud innata d'imaginar, ixe bé tan preciat que posseim les persones i que és una de les característiques que ens fa ser-ho.
Doncs, tot açò es fa notablement present davant un llibre. Així, com a plaer que ens significa, la lectura mai pot convertir-se en un llast. Els termes "obligació i plaer" no poden esdevindre sinòmins.
Vuic anar a parar a la conclusió de què, moltes vegades, haver de llegir llibres de manera imposada, arribant al punt de complir una "quota" al llarg d'un curs, ens impossibilita el fet de poder gaudir d'aquesta capacitat de què hem parlat abans. D'alguna manera, aquesta activitat perd part del seu sentit.
I és que, per a què val la lectura si no és per a delectar-se amb el goig d'imaginar?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada