Aquest
llibre és l’últim de tot aquest curs, l’últim post al blog, i la veritat és que
no ha deixat res que desitjar.
Els
temps de Sara conta la història de Sara, una adolescent que per genética té un
gen de més el qual s’activa en complir els 16 anys. A partir del 16 aniversari de
Sara , la seva vida cambia per complet a causa d’aquell gen ja que fa que viatge
en el temps fins al 1527.
La
història es desenvolupa en la Gandía actual i la del 1527. El narrador
omniscient i el seu llenguatge col·loquial fa que pugues saber amb detall el
que pensa cada personatge i endinsar-te més fàcilment en la història.
Abans
de començar a llegir-me’l desconeixia totalment el seu argument, però feia
parèixer ser la típica història d’adolescents. Si, en veritat esta estructurada
com totes les novel·les sobre adolescents però el seu argument és molt diferent
de tots els llibres que m’he llegit mai. I açò em va agradar, tant que en tres
dies ja l’havia llegit tot.
Aquest llibre
et fa conéixer un poc sobre la història de Gandía, més que res en l’any 1527.
També , pot fer-te arribar a una
reflexió, com li passa a la protagonista, sobre les mentides i la veritat: Suposem que
et passa alguna cosa extranya, la qual es un poc increíble i sols ho saps tú.
Però la gent que t’envolta nota que et passa alguna cosa i volen saber que és. Què es millor dir mentides per por a què no et
creguen sobre la veritat o dir la veritat ?I si dius la veritat i et prenen per
boja? O al contrari, t’ajuda ? Això mai ho sabràs si no ho poses a prova, així que
de vegades val la pena arriscar-se i si ix mal és perquè tal vegada ixa persona
no és l’adequada per formar part de la teva vida…
Comprenc totalment a la meua companya quan diu que ha sigut el llibre que més li ha agradat dels cinc perquè, en la meua opinió, estem davant del millor llibre que ha passat per aquest blog quasi sense cap dubte.
ResponEliminaHe de dir també que m'ha agradat molt la forma en la que ha estructurat la senyora Raquel el seu comentari, deixant en un segon pla l'argument de la història (que ja li dona prou protagonisme altra gent) i fixant-se més en la seua pròpia opinió personal.
Per últim, afegir que he trobat molt encertada la reflexió final, ja que en la vida a vegades hi ha que arriscar encara que no les tingues totes amb tu.