Cróniques de la veritat oculta.

Bé com no vaig a fer-vos un resum de totes les historietes que hi ha al llibre, començaré aquest comentari partint de la idea que Pere Calders plasma al conte “Cada u del seu ofici”. Al menys la idea que a mi m’ha semblat i que jo he volgut interpretar. Particularment no es el conte que més m’ha agradat però m’ha incitat a elaborar aquest escrit, o aquest rotllo i vomitar-lo ací. El que m’ha transmès aquest conte és la importància que te en la vida d’una persona la motivació per continuar vivint-la, actualment som víctimes d’una societat , les característiques de la qual no vaig a descriure ara,  d’una concepció de vida, que ens provoca depressions, el famós estrés, i moltres altres “malalties”  que no detecten els nostres ulls. La qüestió es que d’alguna manera estem acostumats a viure, a aguantar tota la pressió, i a tragar tot el que ens tiren, val feu-ho, assegureu-vos un futur... Però eviteu sobreviure sols, quin sentit te tot açò, si passem els nostres dies de tal manera? (vivint amb preocupació constant, podríem dir-hi). Doncs bé jo vos anime a que penseu un poc que aneu a fer en el temps que dure la vostra existència, insignificant, per cert. Que perseguiu el vostre somni, gaudint del camí, i el dia que hagueu arribat, havent abans esforçant-se , si, peró havent disfrutat, repeteixo. No us pareu a pensar en els diners, en els aifons ni res d’això, per que arribarà el dia,  en que es preguntareu qui sou i que feu en aquesta dimensió.