diumenge, 3 de febrer del 2013

CRÒNIQUES DE LA VERITAT OCULTA (1a PART)


Cròniques de la veritat oculta, Aquest és el llibre que he decidir llegir-me per aquesta segona avaluació. No havia llegit cap llibre de Pere Calders abans.

L’autor utilitza un llenguatge complex, però no difícil d’entendre’l. El llibre no és una història en sí, està format per moltes històries breus, on cadascuna és diferent a l’anterior. En cadascuna d’aquestes, normalment apareix un fet estrany, màgic podríem dir, i al final de cada capítol ens mostra una reflexió, una ensenyança.

 Cada vegada que comença un nou capítol, tinc la curiositat de saber quina reflexió hi haurà al final. Dels capítols que m’he llegit, apareixen en ells la nostra pròpia consciència, el joc entre la vida i la mort, la riquesa...

M’agradaria parlar sobre els dos capítols que més m’han cridat l’atenció: “El desert” i “El principi de la saviesa”.

 El primer tracta sobre una persona que te en les seves mans, la seva pròpia vida (en una mà, amb el puny tancat per a que no s’escapi). És interessant veure com la gent no accepta allò de morir, que sempre volem allargar la nostra vida perquè no sabem el que ens espera després, per temor. Alguna cosa pareguda li passa a aquesta persona, on al final, veu a una jove, molt bella que el saluda (era un home), i aquest sense adonar-se’n, alça el braç, obri el puny i li tornà la salutació. Es clar que quan va fer aquest gest va deixar escapar la seva vida ja per sempre.

L’altre capítol “ El principi de la saviesa”,  el personatge principal es una persona rica  que no se n’adona que tots no tenim els mateixos interessos i que no busquem el mateix. Per  aquest el més important és  una mà humana que es va trobar al seu jardí;  però per a la resta no. Els altres tenen altres preferències i objectes que han perdut al seu jardí i que no són la mà que ell busca al seu propietari. Això m’ha fet que pensar que  tots no tenim uns mateixos objectius en aquesta vida. Cadascú desitja coses distintes i per a mi una cosa que és important, no ho és per als altres.

 Desitge trobar igual d’interessants la resta de capítols al igual que m’ho han paregut els que ja he llegit. M’agraden els llibres que et fan reflexionar, pensar i sobretot si pots comparar algun succés del llibre en la teva vida, que no és ni menys ni més que la teva pròpia història.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada