Mirall Trencat (Segona part). Mercé Rodoreda.

Jo m’he llegit la segona meitat de la segona part i la tercera part del llibre “Mirall trencat”. Seguixen morint persones, que al llarg de la història li vas agafant estima, per haver-se portat com s’han portat. La xiqueta xicoteta i el xiquet menut també havien mort... La Teresa, que era qui ha estat present durant quasi tota la història, es una dona que ha donat la vida per la seua família, i es nota que ha patit prou. La Sofia no es tan familiar com sa mare. Però es entendible. Ha viscut moltes morts i moltes decepcions en la seua vida. La idea que va tindre de tirar la casa per a fer un bloc de pisos més luxosos, no em va agradar gens, perquè es com tirar molts anys de la seua vida a la basura. En la il•lusió en que va comprar son pare la torre, i va ella i va a tirar-ho. Tal volta siga perquè no vol tindre els records de tantes morts. També, que en Ramon se n’anara de casa li va afectar molt, perquè es va quedar sense fills. Gràcies que, al final el recupera. L’Armanda per a mi ha sigut la protagonista de tota la història. Perquè ha cuidat a totes les generacions, i era com una més de la familia. Encara que la primera part  no em va acabar molt, aquesta es més interessant. No s’acaba bé en alguns aspectes, però el fa pensar que tens que apreciar tot el que tens, i disfrutar del dia a dia, perquè pot ser que un dia caigues, i el muigues o el quedes paralític.  El recomane a la gent que li agrada la lectura, perquè fa pensar molt.