La plaça del Diamant

La plaça del Diamant

Després d'haver llegit Mirall trencat i d'haver gaudit de la seua lectura vaig decidir llegir La plaça del Diamant; em va agradar molt com es desenvolupava la història en el primer, com escrivia l'autora, les seues descripcions, etc. No m'ha agradat ni la meitat La plaça del Diamant; sobre ser una lectura molt menys complexa que Mirall trencat, me s'ha fet molt llarg de llegir el llibre. De vegades l'autora exagerava les descripcions... Pot ser que tot sigui que a l'altre llibre al haver molts més personatges siga més fàcil mantindre l'interés per la lectura, encara que de vegades en aquesta tingueres que fer memòria de noms, llocs, successos... En realitat es un bon llibre però crec que després de llegir Mirall trencat t'esperes algo més.

Rodoreda fa referència en aquest llibre a alguns atributs de Mirall trencat; no sols llocs pel fet d'estar inspirada en Barcelona. Anomena un senyor de Sant Gervasi, com s'anomenava la torre on vivia la Teresa; i també, encara que no tinga res a veure, torna a utilitzar el nom de Eladi, pot ser que Mercè Rodoreda tinga alguna afectivitat cap a eixe nom.

M'ha capatat l'atenció l'interés que mostra l'autora per descriure els coloms i tot el que comporten. La dona de en Quimet, la colometa, com ell li diu; acaba agafant-los mania als pobres coloms i comença a fer-los la vida impossible "assassinat" com aquell que diu els futurs coloms de mil maneres que ja veureu si es llegiu el llibre. Pot ser l'autora el que bullga siga mostrar una metàfora; comparant la llibertat del coloms, la que descriu contantment en boca de la colometa: el coloms anaven lliures per dintre del pis, eixien i tornaven quan volien...; comparar açò amb la situació de la colometa, sense llibertat, morta de treballar, sense nom...; el seu nom verdader és Natàlia. 

Recomanaria aquest llibre a tothom; encara que ja vos he dit el que a mi m'ha paregut. Si encara no us heu llegit ningún de Mercè Rodoreda; com que ja sols queda el tercer trimestre, jo m'agafaria Mirall trencat, que encara que ho parega no costa tan de llegir i damun conta per dos.