Mirall Trencat (1a Part)

Se’ns torna a presentar al davant un altre relat d’una escriptora tan meravellosa com és aquesta Mercé Rodoreda i Gurguí. Com he remarcat a posts anteriors, una de les novel•listes amb mes repercussió dins la Literatura Catalana i, sens dubte, una de les que més projecció internacional li ha proporcionat.

Si hi ha un tret que m’agradaria remarcar és el caràcter retrospectiu que dóna Mercé a totes les seus obres (o, al menys, a totes les que he llegit). Totes ubicades en aquells temps tan durs i esquerps dins la història espanyola. Així, tant “La Plaça del Diamant”, “Aloma”, i “Mirall Trencat” estan situats durant aquella primera meitat del segle XX que va albergar una guerra nefasta. També m’agradaria fixar-me en un fet curiós com és que tots els protagonistes dels seus relats són dones (fet que no és fa estrany si tenim en compte el caràcter feminista de l’autora).

Aquest llibre en concret, publicat l’any 1974, ens parla de la vida d’una dona aprofitada de la seua bellesa per tal de assegurar-se una vida pròspera amb homes adinerats, com el Nicolau i el Salvador, però amb els quals mai arriba a tenir vertaders sentiments d’afecte. Aquesta dona és Teresa Goday. Amb aquest segon, Salvador Valldaura, te una filla, Sofia, la vida sobre la qual passarà a centrar-se al final de la primera part per a prendre aquesta el relleu de protagonista, en detriment de sa mare, fins el final de la novel•la.

Per acabar, nomenar dos aspectes, més que de l’obra, de la redacció d’aquesta, que, si bé no m’han desagradat, si que és veritat que m’han pogut arribar a ubicar en un estat de desconnexió del fil de la historia. Són, a grans trets, l’ utilització de llenguatge de vegades massa complex i la excessiva (des del meu punt de vista, és clar) detenció i expansió en les descripcions de algunes coses que poden inclús ser irrellevants per al desenvolupament de la història. Açò fa, en alguns moments, que el llibre siga, per dir-ho així, “difícil i pesat de digerir”.

No obstant això, no deixa de ser una de les obres més grans d’aquesta literatura. La Catalana.