Personalment, la segona part d'aquest
llibre m'ha decepcionat un poc, i comparant-la amb la primera he de
dir que crec que és un llibre que ha anat de més a menys.
Durant la segona meitat del llibre,
s'hi representa un poc més els sentiments, emocions i formes
d'actuar dels personatges, cosa que tal vegada et permet relacionar, segons la forma de ser, els diversos personatges que intervenen.
Una cosa que m'ha cridat l'atenció,
son les diverses morts i el sentit tràgic que va donant l'autora a
mesura que avança el llibre, encara que aquestes morts a mi m'han
fet seguir amb ganes de llegir el llibre, ja que no sabia que podia
passar en qualsevol moment.
També cal destacar, l'importància de
la torre, ja que és una de les poques coses que no desapareixen al
llarg de l'obra, i que també representa de certa manera el procés
evolutiu de la familia amb el seu deteriorament.
Encara que el llibre es pot resumir
parlant sobre l'últim capítol, ja que l'aparició de la rata i la
seua mort tràgica, defineix el final decepcionant i la decadència
de la familia Valldaura- Farriols.
El llibre en general m'ha resultat prou
avorrit, encara que està més causat per la forma d'escriure de
l'autora que per la trama del llibre, ja que utitlitza excesivament
la descripció.
En general, la meua opinió sobre el llibre és molt pareguda a la teva excepte d'una cosa que m'ha semblat curiós, ja que és tot el contrari. Jo pense que la causa de que em resultara pesat de llegir és que canvia moltes vegades d'història i de personatges la qual cosa et fa pedre un poc el fil de la història i el que la fa interessant és les descripcions detallades perquè així pots adintrarte més en el que està passant.
ResponElimina