dijous, 21 de febrer del 2013

Pell de pruna.

Com ja  havia escrit en algún comentari abans, tenía pensat llegir-me aquest llibre de Joan Olivares desde primer moment, simplement per el fet que mai abans havia llegit un llibre del qual poguera coneixer l'autor. Tenía curiositat de la manera que tenía el nostre professor de l'institut de redactar les seues novel·les, però més curiositat hem provocaba de com ho faría tractant-se d'un llibre eròtic.
Tinc que dir que el llibre m'ha enganxat desde primer moment.
En ell es narra la vida d'un jove professor anomenat Silveri, tal vegada un poc obsesionat amb el tema del sexe i les dones, ja que més d'una vegada s'ha vist amb problemes per la manera, el lloc, i la companyia amb qui/que pràctica l'acte sexual.
 Silveri treballant a un institut de professor a arribat a tenir relacions amb la cap d'estudis, la mestra de religió i fins i tot amb una alumna, i açò són trets que estan molt mal mirats a la nostra societat. Per això una vegada se'n adona la gent, ell decideix  anar a viure a Brasil, on ningú puga reconeixer-lo. En aquest personatge es pot reflexar una persona miserable, que veu a la dóna com una jogina per a ell i els seus plaers , sense saber valorar en cap moment l'interior d'ella.
Recomane aquest llibre, ja que es fàcil de llegir i tracta d'un tema molt interessant per a tots nosaltres.

1 comentari:

  1. Com a lectora d'aquest llibre estic completament d'acord amb el que diu la meva companya. I m'alegre de que ella també s'avaja adonat de que l'autor en part deixa en mal lloc a les dones, per com juga amb elles el protagonista, Silveri.

    ResponElimina