La veritat és que aquest model i estructuració de llibre m'han conveçut. Em referisc al fet de relatar petites històries en vegada d'una més extensa i detallada, i us explicaré el perquè.
No sempre n'és el cas, però, en l'últim llibre que m'he llegit, "Mirall Trencat" de Mercè Rodoreda, el fet de puntualitzar de manera complexa cada detall, afegit a que en alguns moments vaig perdre el fil de la narració van fer que la lectura del llibre s'em fera pesada i inclús avorrida en alguns punts. Açò no ocorre en llibres com aquest, ja que les "petites històries" que havem nomenat abans obliguen a l'autor d'aquestes el fet d'extractar els detalls, cosa que em provoca, personalment, una major fluidesa en la lectura. Tot i així, i sobretot depenent de que novel·la estem llegint, l'aplicació d'aquest recurs no pots ser generalitzada a tots els llibres, ni molt menys. A més, conta amb altre avantatge i desavantatge al mateix temps, ja que si la història que estàs llegint no t'agrada, no fa falta que tingues que continuar-la tot el que queda de llibre. Però, i si la situació és a la inversa? Un relat que ha aconseguit acaparar tota la teua atenció i interés s'acaba de manera sobtada a les 10 fulles d'haver-lo començat? Amb tot això, com he dit al principi, aquest model de llibre m'ha agradat, encara que cal considerar els seus pros i contres.
Tornant a la narració, mai havia tingut el gust de llegir una de les obres de l'escriptor català Pere Calders, tot i que n'havia sentit parlar d'ell des de la llunyania. Se'ns dubte els ideals literaris de Calders venen marcats per la forta arribada de la Guerra Civil i les conseqüències que açò hi va comportar (cosa que vam remarcar també de Mercè i a la qual coincideixen), si bé en aquest llibre i en els seus contes (almenys en les que m'he llegit de moment) contrasta totalment amb el realisme aplicat a la literatura que predominava durant aquesta etapa en Espanya.
I dic açò perquè en les historietes que conté el llibre destaca la fantasia i l'artifici, els elements imaginaris, que van tan ben lligats a les profundes reflexions sobre la humanitat i la seua "veritat oculta".
He elegit aquest post per comentar ja que m'agrada molt com t'expreses a l'hora de dir perquè has elegit un llibre de Pere Calders. Estic completament d'acord amb tú amb això que dius de que si un llibre és avorrit desde primer moment cal deixar-se'l i começar amb un altre ple de mil històries, posiblement més divertides. Per el que así aconselles, crec que deuria de llegir-me aquest llibre, i sens dubte ho faré ja siga en aquest curs o més endavant.
ResponEliminaJuanjo, m’agrada molt com expresses les idees i és per aquesta raó que he decidit escriure el comentari en el teu post.
ResponEliminaQue jo recorde mai m’he llegit un llibre estructurat d’aquesta manera, hem referisc a que normalment els autors ens conten una historia principal i a partir d’ahi es desenvolupa el relat. En canvi en aquest llibre, Calders, amb les ‘petites histories’, probablement provoque una major fluïdesa en quant a la lectura i a més, una manera diferent de relatar la narració, encara que també tinga el seus contres, com tu has dit. Per altra banda també m’ha agradat molt el contrast que has fet entre Rodoreda i Calders, dos poetes catalans marcats per la Guerra Civil a Espanya.
Per últim, dir que el comentari que has fet al final, m’han donat ganes de llegir-me el llibre i saber la ‘veritat oculta’ de la humanitat.
Juanjo, aquest post es el que un necessita per quedar-se amb les ganes de començar aquest llibre, enhorabona per aquest escrit.
ResponEliminaM'agrada això de llegir un llibre a petites històries, per a aquells com jo que llegir de vegades ens resulta costos, més si es un llibre el qual no escolleix un mateix o no ens agrada, però quan un llibre està estructurat d'aquesta manera la lectura es torna cómoda i agradable. Aquest llibre promet, a més l'ha venut molt bé. Sincerament pense que aquest post està realment bé i sens dubte aquest llibre deu ser una gran obra!! Salut!!