Quan vaig començar aquest llibre sols em dedicava a mirar cuantes pàgines
em quedaven, ja que és molt llarg, pero al final he acabat enganxadíssima.
Recomane aquest llibre a tots els meus companys, és la meua lectura favorita d’aquest
curs.
Bé, aprofundint un poc en el que és la trama del llibre, m’agradaria
centrar-me en el carácter del protagonista, Tom Watanabe, es admirable com
supera les morts de tants èssers volguts per a ell, primer el seu millor amic
Kizuki i ja per a acabar-ho d’arematar la mort de la Naoko, a qui ell estimava
tant. Malgrat que estan present en cadascun dels seus dies, ell trau forces d’on
ja no li’n queden per no perdre les ganes de viure. Però m’ha dixat un poc decebuda com actua al
final amb la Reiko, em pareix una falta de respecte cap a Midori i sobretot cap
a Naoko.
En quan a la forma d’escriure de l’escriptor, he de dir que m’agrada com
escriu, té una forma d’escriure que fa que les pàgines es pasen ràpidament.
Això si, em sembla molt poc original que hi haja cuatre morts i totes siguen
per suicïdi, crec que Murakami s’hagués hagut de treballar un poc més les morts
per tal que no fossin totes iguals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada