En aquesta segona lectura, m’he llegit les històries que van des de “Cada u el seu ofici” fins a l’última, “Un crim”.Les històries que he pogut llegir es caracteritzen pel seu to, de vegades, màgic, sobrenatural. El que es conta en elles són fets que u no se’ls imaginaria mai, però els veu escrits i li troba certa lògica, ja que alguns són metàfores convertides en relats.
Vaig a contar el que crec que vol dir una de les històries, “L’hedera hèlix”:
Una amiga sorprèn al seu amic convidant-lo al seu plat preferit, i després li regala una corbata, la qual no acaba d’agradar-li, encara que no li ho diu directament. Aquest, decideix comprar-li una planta grimpadora, però amb la intenció de que la planta mengés un mur de casa la seva amiga. Anant al mercat de flors, busca la que més ràpida creix, així a la seva amiga no li donarà temps de llevar-la. Quan ja la té, es dirigeix cap a casa la seva amiga, però s’entreté més del que esperava i la planta va creixent i creixent, i “menjant-se’l” poc a poc; quan arriba al seu destí, la planta ja l’ha cobert al complet, fent que la noia es crega que està fent broma.
Jo crec que, amb aquesta historieta, Calders vol fer referència a la dita “a cavall regalat, no li mires el dent”, ja que el protagonista, per voler venjar-se del regal que li havien fet, acaba de la manera que acaba. Dir també que el llibre m’ha agradat, per la seva fantasia i recomanar-lo als meus companys.
És un llibre que, pel que dius tú, pareix interessant. Com que hi ha diverses històries, no deu de ferse ni llarg ni pesat, i això és un punt a favor en tots els llibres. La història que contes pareix divertida i fantàstica, i crec que aquest llibre em farà traure alguna que altra rialla.
ResponElimina