La història es desenvolupa a Barcelona, on Natàlia, una noia tímida però
avispada, coneix una nit en el ball de la plaça del Diamant a Quimet. Aquest li
deia Colometa, cosa que posava dels nervis a la noia que va deixar el seu
treball a la pastisseria i al seu futur home, que s'anomenava Pere, per a
casar-se amb Quimet. Amb qui va tindre dos fills: Antoni i Rita. Treballava de
fuster, però no anava molt be, i la Colometa va tenir que posar-se a treballar
en una casa.
Al poc de
temps Quimet va tenir que anar al front i allí va morir, a partir
d’aquest moment Colometa viurà una situació bastant dura, però al final gràcies
a l’aparició de l’Antoni que li dona feina i acaba casant-se amb ella, la
Colometa aconsegueix eixir endavant, ja que va arribar a pensar amb el suïcidi.
No ha sigut un dels millors llibres que m’he llegit. La veritat és que
m’esperava alguna cosa més, ja que hem vaig llegir Aloma i hem va agradar moltíssim.
Si tinguera que ressaltar alguna cosa de la lectura seria la relació que té la
protagonista amb els coloms. Quimet que va ser el que li va posar Colometa,
també va ser el que la va apartar de la llibertat. Per aquesta raó crec que
odia els coloms, perquè no pot volar com ells, i a més a més depenia del seu
home.
És un llibre molt pesat per ami, abunden les descripcions fins al límit de
fer-les avorrir. Llevat d’ açò, el que és la història esta bastant bé. Ens conta
les coses que passaven en aquella època i lo dur que podia arribar a ser el dia
a dia.
Des del meu punt de vista, pense que no deuries de contar tot l'argument del llibre, ja que qui tinga interés de llegir-se'l al llegir aquest post no li pareixeria interessant la història.
ResponEliminaLa plaça del diamant va ser el primer llibre que vaig elegir per començar el curs, i la veritat es que no em va decepcionar. Però , com tots sabem, cadascú té un gust,i no sabràs mai si es del teu gust fins que no el lliges.
Jo pense prou diferent a tu, aquest llibre me'l vaig llegir la primera avaluació i em va agradar prou. Si que hi ha prous descripcions, però a mi moltes d'elles em feien situar-me millor en el que intentava transmetre. Mercè Rodoreda, es una gran autora, i es disfruta molt llegint llibres de ella, però per a gustos, colors. Bon comentari Maria!
ResponEliminaM'ha agradat molt la teua opinió sobre aquest llibre ja que jo també me'l vaig llegir i a pesar de que em va agradar, també m'esperava alguna cosa més.
ResponEliminaLa comparació dels coloms i Colometa respecte a la seua llibertat és una cosa que està present en tot el llibre i com bé has dit, la Colometa va viure situacions molt dures que encara veiem en l'actualitat i que cal resaltar com ho has fet. Enhorabona!