diumenge, 28 d’abril del 2013

La pell freda de Albert Sánchez Piñol

La pell freda tracta sobre Kollege,un antic lluitador de la independència d' Irlanda, que decideix allunyar-se del món i començar una nova vida en una illa apartada. Aquella illa es tot un misteri, el antic meteoròleg esta desaparegut i a més, soles viu un habitant més a la illa; el farer, Battís Caffó. Una nit es veu atacat per uns estranys éssers, els quals ell nombra mostres, i li demana ajuda al farer però aquest li rebutja. Després, Kollege esbrina que Caffó té una dels granots domesticada i també li serveix d'amant, Aneris. Ell per a que el farer el protegira fa un tracte amb ell i finalment l'ajuda. 

Poc a poc, Kollege va canviant d'opinió sobre les criatures i s'apropa a Aneris, cosa que Caffó no està d'acord i el portarà fins la bogeria quan s'assabenta que Kollege i Aneris han mantingut relacions sexuals.

Aquesta novel·la fantàstica es desenvolupa cap al segle  XX,i desembarca en una illa minúscula del sud de l'oceà Atlàntic. 

La novel·la està escrita en primera persona, expressant així els pensaments, adversitats i lluites del protagonista. També el autor vol expressar el perill que representa la mala costum de animalitzar  l'enemic i associar-lo com una bèstia sense condició humana. Per a aconseguir aquestes idees l'autor ha utilitzat moltes actituds com; una amenaça incomprensible, dos homes d'idees contraposades, un ésser pel qual lluitar i enfrontar-se, i una illa plena de misteris i temors.

Una frase que em va agradar molt d'aquest llibre és: En realitat mai no lluitem pel que diem que lluitem, perqué la lluita verdadera no està entre els granotots i els humans, sinó la conquista de l'Aneris. Tot el problema està que els granotots volen aconseguir l'Aneris, però en Battís i el protagonista, lluiten a mort per ella. En el llibre també apareix l'amor de diferents maneres, però fugint de qualsevol forma de romanticisme i encaminant-se a la passió.

Aquest llibre m'ha agradat, m'ha paregut molt interessant i misteriós, a més a més té un final que et deixa sense paraules. També m'ha fet reflexionar sobre alguns temes com la violència contra els més dèbils o el com es comportaven amb Aneris, com l'utilitzaven i el comportament que mostrava ja que no fugia, però també la por que mostren els personatges per alguna situació que siga nova.

Recomane aquest llibre tots, ja que es un llibre fàcil de llegir però sobretot a la gent que li agrade les histories fantàstiques i siguen curiosos ja que en aquesta novel·la hi ha molt de misteri.





2 comentaris:

  1. També magraden els llibres de misteri, aquest pareix molt interessant i amb un bon argument; encara que siga de fantasia també combina metàfores i temes més transcendentals. M'agradaria que mel deixares per poder llegir-lo.

    ResponElimina
  2. M'he llançat a comentar aquest post perqué he llegit aquesta novel·la, i pense que he sigut un dels pocs lectors al qual no li ha sorprés el desenllaç, ja que al tractar-se d'una novel·la de gènere fantàstic m'esperaba algo més destrellatat.
    En definitiva m'ha agradat gaire i el recomane a tot aquell que vullga anar més enllá.

    ResponElimina