Els temps de Sara és un llibre que m'ha agradat molt llegir i m'ho he passat molt bé fent-ho. M'atreviria a dir que està en el meu top 10 de millors llibres.
En primer lloc, m'agradaria dir que potser he estat una mica influenciat a l'hora de jutjar aquest llibre ja que me'l van regalar amb una dedicació personal de Lucía Arenas, l'autora, i no sé per què notava una estima especial al llibre quan me'l estava llegint. De totes formes, qualsevol que haja gaudit de la seua lectura estarà d'acord amb mi en que el premi de narrativa juvenil Enric Valor amb el que ha sigut guardonat, està més que mereixcut.
L'aspecte que més m'ha fascinat és l'originalitat de l'obra. Tractant-se d'una novela juvenil, jo m'esperava la típica història d'amor avorrida i empalagosa de la qual han fet ús tants autors... En canvi, quan portava unes quantes pàgines em vaig adonar que estava davant d'una obra diferent i original, escrita per una autora innovadora que buscava trencar amb els estàndards dominants.
El llibre conté dues històries paral:les: una parla de la Sara que viu al present i l'altra de la Sara que està en el passat. En realitat, és la mateixa Sara que fa xicotets viatges temporals al passat per culpa d'un gen que ha heretat de son pare. Aquests viatges, malauradament per a ella, són cada vegada més llargs, i dic malauradament perquè al present viu un xic anomenat Àlex que és qui opcupa el 99% dels seus pensaments. Però ella, tot i estar terriblement enamorada, dubta si confessar-li-ho per por a que la prenga per boja.
Defectes n'he vist pocs. Un d'ells és que el narrador a l'hora de contar-nos els sentiments de cada personatge parla en primera persona per fer-nos saber el que sent i en moltes ocasions no deixa clar si realment és el personatge el pesseïdor d'aquests sentiments o és el propi narrador.
Exceptuant açò últim, l'únic que puc dir d'aquest llibre són coses bones, així que, per descomptat, vos convide a gaudir amb Sara dels seus viatges tant com he tingut la sort de fer jo.
Ivan té tota la raó d'aquest llibre. Jo ja m'he l'he llegit, i la veritat que no hi ha res mal a dir. És agradable de llegir, i no es la típica història d'amor que conten tots els llibres. El que més mal em sap, és que cada vegada son més llargs els viatges que fa ella, i arribará un moment que no tornarà.
ResponElimina